Editorial
Vicent
Partal
No us en refieu…
«No és que
el referèndum s'haja salvat, però a Rajoy la possibilitat d'impedir-lo se li
complica molt més»
Per: Vicent Partal
27/09/2017 22:00
En aquesta
batalla del cada dia, ahir es va constatar un notable canvi de to. La posició
del govern espanyol en diversos fronts es va afeblint a una velocitat
extraordinària cada hora que passa i molta gent comença a tenir la sensació que
això ja ho tenim guanyat, que hem resistit el moment difícil i ara les coses
se’ns posen de cara. Fa la sensació que Madrid ha perdut el control dels seus
actes i que no sap què fer. De fet, aquests darrers dies pràcticament no ha fet
res. Compartesc aquesta sensació que alguna cosa passa, però no us en refieu…
Aquestes darreres
hores s’han esdevingut fets molt importants. El govern ha intensificat la
pressió i encara ha fet anar el govern espanyol més a remolc que no anava, que
ja és dir. Rajoy va afirmar dues vegades que el referèndum no es podria fer
perquè havia estat desmantellat, i ara, en poques hores, tots hem vist com els
membres de les meses rebien a casa les notificacions, com es desplegava una
enorme varietat de mitjans per saber on ha de votar cadascú, com es constituïa
el gruix de l’observació internacional i com es feien actes públics
multitudinaris i sense impediments. El pla B –o C, o D, o vés a saber quin és–
funciona bé, el referèndum avança i això ha originat un desànim constatable en
la Brigada Piolín i
en els seus comandaments.
La reacció
internacional hi ha ajudat molt. Rajoy va rebre males notícies als Estats
Units, on Trump no el va ajudar gens i on el Departament d’Estat es va mantenir
ferm a defensar del dret de vot dels catalans i a recordar que el seu país
negociaria amb l’entitat que puga emergir del referèndum. El fet que Rajoy no
vaja a la cimera de la UE de Tallinn, sobretot després de les pressions
públiques cada vegada més clares contra la seua política repressiva, evidencia
que sap que perd la batalla internacional i fins i tot ja defuig de
defensar-se.
Però la notícia
més important de totes arribava ja ben entrada la vesprada, sorprenentment des
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una interlocutòria d’aquest
tribunal, en el darrer paràgraf, posava d’una vegada els punts sobre les is, i
ordenava al fiscal que deixàs d’actuar en relació amb el referèndum. I això és
molt i molt important. Fins ara assistíem a una violació increïble de les
normes més bàsiques, perquè quan un jutge (en teoria, imparcial) assumeix una
causa la fiscalia (dependent del govern) ha de deixar d’actuar. I ací això no
tan sols no passava, sinó que el fiscal s’atorgava una autoritat que no tenia,
per exemple per a convocar els Mossos i pretendre donar-los ordres. Des d’ahir
això ja no ho pot fer. És clar que el TSJC no vol que es faça el referèndum,
però la bufetada al fiscal és contundent.
Aquesta decisió,
molt transcendental, posarà encara més entrebancs al govern espanyol. No podran
detenir polítics, tancar webs, assaltar diaris ni entrar en impremtes sense
respectar res i sense tenir una ordre judicial, com han fet fins ara. No és que
el referèndum se salve, amb això, però a Rajoy la possibilitat d’impedir-lo se
li complica molt més. I això és una notícia molt bona, que s’afegeix a les
anteriors.
Quan només falten
quatre dies per a votar, la situació, per tot plegat, es veu molt més clara,
molt millor. La sensació que no podran impedir el referèndum i que la impunitat
amb què han actuat fins avui s’ha acabat per factors diversos és prou evident.
Puc entendre, per tant, fins i tot l’eufòria de molta gent que veu com es va
desmuntant l’ofensiva del govern espanyol. Però, si us plau, no us en refieu
gens. Avui la victòria que significarà fer el referèndum i la victòria que serà
el triomf del sí es veuen molt més clares que fa dos dies i infinitament més
clares que la setmana passada. Però que ningú no se’n refie. Aquesta gent és
capaç de qualsevol cosa i no sabem si el desànim el compensaran adoptant una
actitud més raonable o, per contra, provocant un incendi desesperat.
La batalla del
dia a dia l’anem guanyant. Ho comencem a tocar amb el dits. Però per rematar la
jugada cal que ningú no s’encante ara, quan només falten quatre dies. Treballar
més enllà del que és raonable ens ha portat fins ací i això mateix hem de fer
–més i tot, si podem– d’ací a diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada