05/02/2020. Xevi Xirgo. El cop d’estat. “Puig­de­mont va par­lar ahir del 155 en plena lli­ber­tat i des del Par­la­ment Euro­peu. No ho han pogut evi­tar. Hi hem vist i hi hem sen­tit, en aquesta comissió, veri­tats de l’alçada d’un cam­pa­nar. I, la set­mana pas­sada (pell de gallina), de boca dels matei­xos pre­sos polítics que for­ma­ven part de l’ante­rior govern, a qui van tras­lla­dar al Par­la­ment des de les seves res­pec­ti­ves pre­sons. Ahir, però, Puig­de­mont ho va fer per vide­o­con­ferència, en plena lli­ber­tat i, no és cap detall menor, des de la mateixa seu del Par­la­ment Euro­peu a Brus­sel·les. Va ser la imatge de la resistència. No només per les for­mes (davant del logo­tip del Par­la­ment, al cos­tat d’una ban­dera euro­pea, amb una immu­ni­tat que com a euro­di­pu­tat Espa­nya no li res­pecta) sinó també pel fons, pel que va dir. “Res del que haguéssim fet els hau­ria fet des­dir de la seva onada repres­siva”, va dei­xar anar, donant per fet que l’Estat ja havia deci­dit apli­car el 155 passés el que passés. “L’Estat volia cas­ti­gar-nos perquè els vàrem dei­xar en evidència”. I va par­lar de ven­jança i de cop d’estat. “L’octu­bre del 2017 els poders espa­nyols van fer un cop d’estat”.

Benvolguts,

Vegem l'article:

5 febrer 2020 2.00 h

A LA TRES

El cop d’estat

Xevi Xirgo - Xxirgo@Elpuntavui.Cat

“Puig­de­mont va par­lar ahir del 155 en plena lli­ber­tat i des del Par­la­ment Euro­peu. No ho han pogut evi­tar

La inter­venció, ahir, del pre­si­dent Puig­de­mont a la comissió d’inves­ti­gació de l’arti­cle 155 al Par­la­ment de Cata­lu­nya deu ser una de les més relle­vants d’aquests dar­rers dies. Hi hem vist i hi hem sen­tit, en aquesta comissió, veri­tats de l’alçada d’un cam­pa­nar. I, la set­mana pas­sada (pell de gallina), de boca dels matei­xos pre­sos polítics que for­ma­ven part de l’ante­rior govern, a qui van tras­lla­dar al Par­la­ment des de les seves res­pec­ti­ves pre­sons. Ahir, però, Puig­de­mont ho va fer per vide­o­con­ferència, en plena lli­ber­tat i, no és cap detall menor, des de la mateixa seu del Par­la­ment Euro­peu a Brus­sel·les. Va ser la imatge de la resistència. No només per les for­mes (davant del logo­tip del Par­la­ment, al cos­tat d’una ban­dera euro­pea, amb una immu­ni­tat que com a euro­di­pu­tat Espa­nya no li res­pecta) sinó també pel fons, pel que va dir. “Res del que haguéssim fet els hau­ria fet des­dir de la seva onada repres­siva”, va dei­xar anar, donant per fet que l’Estat ja havia deci­dit apli­car el 155 passés el que passés. “L’Estat volia cas­ti­gar-nos perquè els vàrem dei­xar en evidència.” I va par­lar de ven­jança i de cop d’estat. “L’octu­bre del 2017 els poders espa­nyols van fer un cop d’estat”, va sen­ten­ciar. El cop d’estat el van fer ells, doncs. Va ser dur i con­tun­dent, com ho ha estat des d’aquell octu­bre de fa poc més de dos anys quan va deci­dir mar­xar per plan­tar cara a Espa­nya des d’Europa. Em pre­gun­tava, veient-lo inter­ve­nir ahir amb tota nor­ma­li­tat per vide­o­con­ferència al Par­la­ment, per què no ho va poder fer aquell 30 de gener. Però vaja. La qüestió és que ahir hi va tor­nar a ser. Con­tun­dent i adver­tint: “Aniré fins al final”, va dir,

i va anun­ciar la seva intenció de con­ver­tir el supli­ca­tori al Par­la­ment Euro­peu en, una vegada més, un judici polític a Espa­nya. Les refle­xi­ons dels pre­sos i dels exi­li­ats que hem sen­tit aquests dies a la comissió d’inves­ti­gació del 155 són d’un alt valor polític. Per edi­tar-les i lle­gir-les amb calma. Perquè les afir­ma­ci­ons de Jun­que­ras, Romeva, Bassa, Turull, Rull, Forn, Puig­de­mont, Puig, Rovira... i de tots els qui hi han pas­sat són part de la història. I les incom­pa­rei­xen­ces dels del 155 a la comissió, és clar, una ver­go­nya històrica.

Xevi Xirgo 

Joan A. Forès

Reflexions