Vegem doncs l’article d’en Jordi Barbeta:
Benvolguts,
OPINIÓ
Es cou
la gran rebel·lió puigdemontista
Jordi Barbeta
Barcelona. Dimecres, 19 de febrer de 2020
3 minuts
3 minuts
Mentre els focus se centren en l’escenari diguem-ne
oficial amb els estira-i-arronsa de les cúpules de Junts per Catalunya i Esquerra
Republicana, la taula de negociació amb el govern espanyol i els laments per la
suspensió del Mobile, per sota, lluny de les càmeres, però arreu del territori,
tot es mou, que diria l’Helena, i els
moviments tectònics poden acabar provocant un nou terratrèmol susceptible de
determinar el curs de la campanya electoral i fins i tot de fer saltar pels
aires les fitxes del mapa polític. Alerta el
cap de setmana.
L’independentisme català té dues característiques paradoxals.
És probablement el moviment polític incansablement més actiu d’Europa. Ha rebut pals per tot arreu i s’aplica la consigna de
Nietzsche, el que no el destrueix el fa més
fort. Tanmateix, és el fenomen de
masses que pateix més acusadament les conseqüències d’un minifundisme ideològic
exasperant. Hi ha molts més partits, grups, entitats i associacions independentistes
que no pas de qualsevol altra orientació política. Sense anar més lluny, els partits que formen part del que
ara se’n diu unionisme estan constantment a matadegolla, però pel que fa a la
qüestió nacional tanquen files sistemàticament. Quan el PSOE, per raons de
supervivència al poder, s’avé a negociar amb els independentistes, deixa molt
clar d’entrada que en cap cas se sortirà del guió mal catalogat com a
constitucionalista que tan fervorosament defensen els seus adversaris
ideològics.
A Catalunya han sorgit iniciatives independentistes per
superar les diferències partidistes, però han acabat esdevenint una nova opció
política en competició amb totes les altres que ràpidament s’han afanyat a
boicotejar-les políticament i mediàticament. És el que li va passar al moviment
de Primàries Catalunya impulsat pel Jordi Graupera, però també en certa
manera ho ha patit la Crida per la República, el Consell per la
República i fins i tot ha afectat l’Assemblea Nacional Catalana.
Ara, però, que venen eleccions, consta que hi ha un moviment
soterrat, més transversal que de costum, disposat a fer pinya... entorn del
president Puigdemont. Tothom té clar que les eleccions vindran
determinades per la candidatura del president exiliat. No cal dir que si
Puigdemont encapçala una llista, el debat se centrarà entre els partidaris de
mantenir l’embat amb l’Estat —amb Puigdemont com a líder— i els partidaris
de trobar una sortida al conflicte dialogada amb l’actual govern espanyol.
Rebel·lant-se contra la disciplina dels partits, quadres
dirigents d’ERC, JxCat, PDeCat i la CUP, presos i exiliats, alcaldes,
regidors i vells militants de l’esquerra independentista s’han posat d’acord
per llançar una ofensiva política que té com a objectiu recuperar l’esperit de l’1-O i que amenaça amb fer trontollar l’actual mapa
polític i el sistema de partits
M’asseguren que molt aviat a
l’Ateneu Barcelonès es farà públic un manifest de suport a Puigdemont com
a líder d’un moviment que pretén superar el dilema entre partits, entre dretes
i esquerres i qualsevol diferència ideològica davant el repte de l’emancipació
nacional. La iniciativa comptarà amb signatures de procedència tan
diversa i significada que farà trontollar el mapa polític. Perquè, rebel·lant-se
contra qualsevol disciplina de partit, s’han posat d’acord líders i quadres
dirigents d’Esquerra Republicana, de JxCat, del PDeCat i de la CUP, alcaldes i regidors d’arreu del país, però també activistes de reconeguda
trajectòria i vells militants de l’esquerra independentista de sempre, del
PSAN, del Front Nacional, de l’ANC... Hi haurà també presos i exiliats també
compromesos en una ofensiva política que té com a objectiu, diuen, recuperar
l’esperit de l’1 d’octubre per “tornar-ho a fer, però aquest cop de debò”.
Puix que parlaran català, haurem d’escoltar què diran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada