12/02/2020. Xevi Xirgo. Diàleg. “Mon­tero ven­tila en 30 segons (o li ho sem­bla) la figura del medi­a­dor que recla­men Torra i el Par­la­ment. És impres­si­o­nant, aquest diàleg que hi ha entre els governs català i espa­nyol. El ple del Par­la­ment va recla­mar fa qua­tre dies (ep, amb el vot de totes les for­ces inde­pen­den­tis­tes i l’abs­tenció dels comuns!) la petició que a la taula de diàleg hi hagi “un medi­a­dor inter­na­ci­o­nal” que “vet­lli pel com­pli­ment dels acords” i ahir, com aquell qui res, la por­ta­veu del govern espa­nyol, María Jesús Mon­tero, ho va enlles­tir en 30 segons. “Aquest és un tema tan­cat”, va dei­xar anar. “Aquesta figura no és necessària”, hi va afe­gir. I, res­po­nent una pre­gunta sobre la petició feta pel ple del Par­la­ment i pel fet que el mateix pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, insis­teix en la neces­si­tat de la figura del medi­a­dor, va con­cloure: “Aquesta és una falsa polèmica.” Caram, doncs, quin diàleg! Si més no ho podrien dis­si­mu­lar una mica, i dir que ho estu­di­a­ran.

Benvolguts,

Avui presentem l’inici del diàleg entre Espanya i Catalunya amb l’article Diàleg de Xevi Xirgo. Catalunya demana un mediador (o mitjancer) amb múltiples veus. Tanmateix l'argument principal és que en principi Catalunya considera que Espanya utilitza la mentida compulsiva pel diàleg o per la simple conversa. Ho porten a la sang. I la millor manera per resoldre el possible conflicte és que un mediador estrany (que no tingui influències d'Espanya ni de Catalunya) faci d'àrbitre, o de notari.

Vegem el diàleg:

12 febrer 2020 2.00 h

Diàleg

Xevi Xirgo - Xxirgo@Elpuntavui.Cat

Mon­tero ven­tila en 30 segons (o li ho sem­bla) la figura del medi­a­dor que recla­men Torra i el Par­la­ment.

És impres­si­o­nant, aquest diàleg que hi ha entre els governs català i espa­nyol. El ple del Par­la­ment va recla­mar fa qua­tre dies (ep, amb el vot de totes les for­ces inde­pen­den­tis­tes i l’abs­tenció dels comuns!) la petició que a la taula de diàleg hi hagi “un medi­a­dor inter­na­ci­o­nal” que “vet­lli pel com­pli­ment dels acords” i ahir, com aquell qui res, la por­ta­veu del govern espa­nyol, María Jesús Mon­tero, ho va enlles­tir en 30 segons. “Aquest és un tema tan­cat”, va dei­xar anar. “Aquesta és una falsa polèmica”.“Aquesta figura no és necessària”. Qui són, per dema­nar-ho? ” Caram, doncs, quin diàleg!

I, res­po­nent una pre­gunta sobre la petició feta pel ple del Par­la­ment i pel fet que el mateix pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, insis­teix en la neces­si­tat de la figura del medi­a­dor, va con­cloure: “Aquesta és una falsa polèmica.” Caram, doncs, quin diàleg! Si més no ho podrien dis­si­mu­lar una mica, i dir que ho estu­di­a­ran. Bé que ho van fer durant la famosa cimera de Pedral­bes, quan la figura del medi­a­dor (allà en deien rela­tor, que sem­blava més un notari) va ser per unes hores sobre la taula. Podrien dir, sim­ple­ment, que ho estu­di­a­ran en la pri­mera reunió de la mesa, que és allà on les coses supo­sa­da­ment s’han de deci­dir de mutu acord. Però no!

A la pri­mera reunió de la mesa, hi volen arri­bar amb aquesta polèmica enter­rada, dei­xant de banda la “falsa polèmica” que, segons Mon­tero, hi ha en aquests moments. Tant li fa que ho demani el Par­la­ment, i tant li fa que ho reclami Torra. Qui són, per dema­nar-ho? Aquest és, diuen, un tema tan­cat. El govern espa­nyol deci­deix uni­la­te­ral­ment que el medi­a­dor “no és neces­sari” i tots a callar. 

I jo em pre­gunto: i quina por els fa, que hi hagi un medi­a­dor? Que això posa­ria en relleu que hi ha una nego­ci­ació? Però que no han dit que la volien? Tenen por que el medi­a­dor, rela­tor o diguin-li com vul­guin, aixe­qui acta dels acords i després quedi clar que no es com­plei­xen? Ja tenen deci­dit que no els com­pli­ran? No havia de ser, aquest, un diàleg obert, diàfan i trans­pa­rent? Mon­tero, com ja va dir Sánchez dies enrere, ahir va dir que “la tota­li­tat dels espa­nyols són tes­ti­mo­nis d’aques­tes con­ver­ses”. Caram. Si han de ser tan trans­pa­rents, tenen por d’un medi­a­dor? Sen­sa­ci­o­nal, aquest diàleg.

Xevi Xirgo

Joan A. Forès
Reflexions