Benvolguts,
A l’ARA, Ernest Folch, editor, fa una radiografia d’alta definició del nou govern: “Juguen tots, guanya Duran”. La tesi és que ni que no ho sembli és Duran (que fa 38 anys que exerceix de diputat) qui talla el bacallà. En aquest article s'incideix en els plantejaments d'en Joan Ramon Resina glosats en les anteriors Reflexions. Ni sobiranisme, ni transició nacional, ni esperit del 10J en el nou govern de CiU (o hauriem d'escriure ciU?).
Preludi:
Preludi:
“Passen els dies i, ves per on, cada vegada s'entenen més coses del que va passar la nit electoral. En la tan esperada compareixença de Mas, va haver-hi una anècdota que vés a saber si passarà a ser categoria. Just quan tothom esperava que parlés el just i flamant vencedor, va agafar la paraula Duran i Lleida, i el més sorprenent no va ser el que va dir, sinó com ho va dir.
Duran va parlar ben bé cinc minuts, en el moment de màxima expectació, i va voler deixar clar, amb aquella llarga aparició, que el seu paper en cap cas seria secundari. Duran començava a representar el paper que sap fer millor que ningú: ser-hi sense ser-hi. Dos dies després, Mas confirmava que Duran no seria al Govern, però que seria "molt influent" i que tindria un paper dominant en les relacions amb Madrid. Es consumava així el nou perfil de Duran: influir sense sortir, manar sense càrrecs, o el que és el mateix, maniobrar sense haver de desgastar-se.”
Quines coses s’entenen, del perfil maquiavèl·lic o rasputínic de Duran?
· La seva ombra allargada ha aparegut en el nomenament explosiu i curiosament poc analitzat de Fernández Bozal, qui fa pocs mesos comparava les consultes independentistes amb els funerals proetarres. Bozal és una consellera aparentment independent, que no figura entre la quota oficial d'Unió, però se sap que és una persona propera a Duran i a les seves idees. Posar Bozal en un govern de pinyolistes és la manera més ràpida i eficaç de desactivar qualsevol aventura sobiranista.
· La doctrina Duran ha aconseguit situar la crisi al davant de tot i que els problemes econòmics tapin les ansietats nacionals, o si ho volen dir d'una manera més simplista, ha enterrat el 10-J amb les necessitats més urgents.
· La crisi ha servit per tapar el sobiranisme, a l'aplaçament sine die se l'ha anomenat transició nacional. Fa un parell de dies, aquest duranisme entrava de ple en el discurs del president quan afirmava que les consultes ara només servirien per dividir la societat catalana.
· Qui hauria dit fa tan sols set o vuit mesos, quan Convergència encara inflamava els cors del sobiranisme, que Mas diria un dia que les consultes sobiranistes són un element de divisió. I aquesta ha estat la primera gran victòria de Duran: imposar les seves idees. És cert, Duran no controla la federació, però ha aconseguit controlar-ne el més important, la ideologia. Una vegada Gary Lineker va dir que el futbol era un esport que jugaven onze contra onze i que sempre guanyava Alemanya. Usant el mateix símil, es pot dir que la política catalana és on els partits juguen tots contra tots però on sempre guanya Duran.”
Pel que sembla, a Mas li ha anat de conya que Duran marqués perfil (a ERC en deien paquet). Si no es té una actitud activa contra el TC, és que la ideologia Duran funciona. Si el sobiranisme desapareix de la doctrina del nou govern és que la ideologia Duran funciona. Si de la transició nacional no se’n parla més és que la ideologia Duran funciona. Si es va auto-tergiversant el sentit de les consultes independentistes és que la ideologia Duran funciona. I aquesta ideologia que ja era la de Mas com havia sigut la de Pujol durant 23 anys, fa que Mas pugui rentar-se’n les mans i quan se li pregunti on han quedat totes les aspiracions independentistes seves i de 43 dels 62 diputats de CiU al Parlament, aspiracions amb les que havia guanyat les eleccions, pugui sortir-se’n per la tangent dient, potser amb unes altres paraules però amb el mateix sentit, aquella frase que ja ens coneixem de memòria d’”ara no toca”.
Com que jo continuo ajudant activament a les consultes independentistes (que ara són un element de divisió), ja torno a ser un proscrit com he sigut moltes vegades a la vida!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada