Continuem amb el David Cameron, Primer
Ministre britànic, parlant en públic adreçant-se a Rajoy i Rajoy fent-se l’orni,
enviant un sicari com el Garcia Margallo a respondre que no!
En Partal no esmenta el darrer cas còmic, o
patètic, o grotesc, que és que Espanya fa menys d’un mes no va donar visats d’entrada
a 15 metges anestesistes kossovars que pretenien anar a un Congrés en territori
espanyol.
En Vicent Partal en el seu editorial de Vilaweb
d’ahir diu unes quantes frases a tenir molt en compte:
·
no es podien desatendre les veus d'un país quan parla d'identitat i
d'independència --va dir explícitament 'independència'-
·
defensar el diàleg com a forma de debat i el referèndum
com a mètode,
·
cap país no farà ni un pas oficial a favor de Catalunya fins que no es proclame
formalment la independència al parlament. Seria un gran error per part seua.
(tal com dèiem ahir)
·
Gestos com aquest de Cameron o com el que va tenir fa setmanes la Unió
Europea, quan el president Mas va visitar Brussel·les. No pas un, sinó tres
comissaris europeus van rebre el president català el mateix dia. Que et
reba un, un de sol, és molt complicat. Que et reben tres és un crit per a qui
ha d'escoltar-ho.
·
De mica en mica, així van acumulant-se senyals clars de la incomprensió
envers l'actitud espanyola de negar-se a acceptar un referèndum d'independència
a Catalunya.
·
Europa no vol més maldecaps i sap que la qüestió catalana s'ha de
resoldre, i s'ha de resoldre diplomàticament. Si pot ser, amb un acord entre
Espanya, Catalunya i, si cal, també la Unió.
·
Però aquestes darreres setmanes Espanya no només no ha fet cap pas
endavant sinó que s'ha significat en episodis còmics que, tanmateix,
alarmen Brussel·les. Com ara negar-se a reconèixer Kossove fins i tot
quan Sèrbia el reconeix, o com l'espectacle d'escarafalls i amenaces quan la
UEFA accepta Gibraltar. Les formes del govern espanyol inquieten
Brussel·les i les cancelleries europees...
·
podem suposar que la pressió contra l'immobilisme espanyol ha
començat a pujar de to.
·
advertir Espanya en públic de que el camí a seguir en el cas català és
precisament el referèndum que Rajoy no vol fer: 'no es poden ignorar
qüestions de nacionalitat, independència i identitat; cal deixar que la
gent decideixi'.
Atenció a Cameron, que no parla per parlar
Vicent
Partal
13.06.2013
La
pressió diplomàtica europea contra l'immobilisme espanyol envers Catalunya
comença a fer-se pública i evident.
Les
declaracions d'ahir de James Cameron s'han de llegir amb lupa. A Londres,
davant periodistes de tot el món i sense que ningú no li ho demanàs, va dir que no
es podien desatendre les veus d'un país quan parla d'identitat i d'independència --va
dir explícitament 'independència'--. I, per si no bastava, després de defensar
el diàleg com a forma de debat i el referèndum com a mètode,
va aclarir que, és clar, ell no era qui per a explicar-li això al primer
ministre d'Espanya. No va esmentar Catalunya, però ja no calia.
Ho he
dit moltes vegades: cap país no farà ni un pas oficial a favor de Catalunya fins
que no es proclame formalment la independència al parlament. Seria un gran error
per part seua. Però, mentrestant, la diplomàcia s'exerceix a base de
converses privades, o ja no tan privades. I sobretot de gestos. De gestos que podem
decodificar i que ens ajuden a entendre què s'hi mou darrere les portes
tancades.
Gestos
com aquest de Cameron o com el que va tenir fa setmanes la Unió Europea, quan
el president Mas va visitar Brussel·les. No pas un, sinó tres comissaris europeus van rebre el
president català el mateix dia. Que et reba un, un de sol, és molt complicat.
Que et reben tres és un crit per a qui ha d'escoltar-ho.
De mica
en mica, així van acumulant-se senyals clars de la incomprensió envers
l'actitud espanyola de negar-se a acceptar un referèndum d'independència a
Catalunya. Europa
no vol més maldecaps i sap que la qüestió catalana s'ha de resoldre, i s'ha de
resoldre diplomàticament. Si pot ser, amb un acord entre Espanya,
Catalunya i, si cal, també la Unió.
Però
aquestes darreres setmanes Espanya no només no ha fet cap pas endavant sinó que
s'ha significat
en episodis còmics que, tanmateix, alarmen Brussel·les. Com ara negar-se a
reconèixer Kossove fins i tot quan Sèrbia el reconeix, o com l'espectacle
d'escarafalls i amenaces quan la UEFA accepta Gibraltar. Les formes
del govern espanyol inquieten Brussel·les i les cancelleries europees.
Des d'ahir, i gràcies a James Cameron, sabem que el missatge segurament ja ha estat explicitat massa
vegades en converses privades amb Rajoy mateix -Cameron no diria això en públic
sense esgotar primer els canals privats. I per tant podem suposar
que la pressió contra l'immobilisme espanyol ha començat a pujar de to.
Perquè
ahir el primer ministre britànic ni va parlar per parlar ni va improvisar. Més
aviat sembla que va aprofitar una pregunta al vol per a advertir Espanya en públic de que el camí a
seguir en el cas català és precisament el referèndum que Rajoy no vol fer: 'no
es poden ignorar qüestions de nacionalitat, independència i identitat; cal
deixar que la gent decideixi'. Més clar l'aigua.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada