L'Assemblea Nacional
Catalana (ANC) presentarà els detalls, el recorregut i els objectius de la
cadena humana per la independència del proper Onze de Setembre dimecres 19 de
juny.
Ho farà al Museu
d'Història de Catalunya a les 17 hores. Intervindran a la presentació la
presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, els membres del Secretariat Nacional
Ferran Civit i Ignasi Termes; i Jordi Bosch, secretari d'Òmnium Cultural,
entitat que col·labora amb la mobilització.
També hi seran els
estonians Ülo Laanoja i Henn Karits, dos dels organitzadors de la cadena humana
que van dur a terme als països bàltics el 1989 i que els va portar a aconseguir
la independència de la Unió Soviètica. Ambdós explicaran l'experiència i la
força política de la cadena bàltica.
Primer mirem quins indicadors socioeconòmics
tenen les tres repúbliques bàltiques, i per fer-nos-en càrrec comparem-los amb
els dels Països Catalans:
|
|
SUPERFÍCIE
|
POBLACIÓ
|
PIB (M€)
|
PIB/CÀPITA (€)
|
|
ESTÒNIA
|
45.000
|
1.287.000
|
15.998
|
13.465
|
|
LETÒNIA
|
64.589
|
2.017.000
|
20.444
|
9.192
|
|
LITUÀNIA
|
65.303
|
3.218.064
|
39.375
|
15.279
|
|
|
174.892
|
6.522.064
|
75.817
|
11.625
|
|
|
SUPERFÍCIE
|
POBLACIÓ
|
PIB (M€)
|
PIB/CÀPITA (€)
|
|
CATALUNYA
|
32.114
|
7.539.618
|
206.812
|
27.430
|
|
P. VALENCIÀ
|
23.255
|
5.117.190
|
105.327
|
20.583
|
|
I. BALEARS
|
4.992
|
1.113.114
|
27.463
|
24.672
|
|
|
60.361
|
13.769.922
|
339.602
|
24.663
|
·
La superfície total dels 3 països
bàltics és el triple de la dels Països Catalans
·
La població total és la meitat
·
El PIB és una cinquena part
·
El PIB/càpita és menys de la
meitat
He pensat de mostrar les dades socioeconòmiques
comparades per si algun dia els Països Catalans, segurament amb mètodes
diferents es van independitzant un darrera l’altre del cadàver polític i territorial
que és Espanya i que estem suportant des de fa centenars d’anys. I a
continuació refem, amb llibertat, la Confederació que havíem tingut durant
centenars d’anys i que tants progressos ens havia aportat.
He trobat dos diaris, l’Avui i Vilaweb, que parlen
de la Cadena Bàltica, cada un entrevistant un dels dos estonians.
Comentarem les dues aportacions.
ÜLO LAANOJA ESTONIÀ COORGANITZADOR DE LA CADENA
HUMANA DEL 1989 ALS PAÏSOS BÀLTICS QUE INSPIRA LA QUE ES FARÀ A CATALUNYA PER
LA DIADA
19/06/13
Barcelona - Òscar Palau
Activista
i polític.
Ülo
Laanoja (Tallinn 1953), destacat membre del Front Popular que va lluitar per la
independència d'Estònia, hi seria diputat en el primer Parlament sobirà. A més,
seria vicepresident del Partit Socialdemòcrata i membre de l'assemblea
parlamentària del Consell Europeu. Convidat per l'Assemblea Nacional Catalana,
ara és a Barcelona per a la presentació, avui, de la cadena de la Diada.
· “Sense independència no
hauríem fet el gran salt”
· “Ningú enyora l'URSS, tret de
certa massa de població russa. Només Putin proposaria tornar a l'anterior
situació”
· “La cadena va ser important
per la visibilitat que ens va donar a tot el món”
· “Hi ha la impressió que Europa
va donar molt suport als països bàltics, però hi va estar en contra fins a
l'últim moment i més”
·
Les
autoritats locals i la policia ens van ajudar, era una cosa de tot el poble i
no hi va haver problema.
·
I Moscou és
molt lluny... [a 600km de de les fronteres dels tres països bàltics i a 800km des de
les capitals]
·
A partir
d'allí, cada cop més gent del règim comunista es va anar passant al moviment
nacionalista.
·
Va estar
organitzat en poc més d'un mes. Al juliol es van reunir els caps dels tres països, que
després en serien primers ministres: Edgar Savisaar, d'Estònia, Ivars Godmanis,
de Letònia, i Vytautas Landsbergis, de Lituània. Va ser fàcil perquè teníem
gent a tots els pobles, i tothom hi volia participar.
·
Amb la cadena, d'entrada, preteníem
que Occident
parés atenció i conegués l'existència d'aquest pacte del 1939...
·
La cadena va ser important per la visibilitat que ens va donar a tot el
món, i també a
Moscou, que ens volia separar i va veure que anàvem tots tres països junts
·
La declaració (DUI) seria fruit d'altres coses més que del moviment
cultural, però aquest tenia una base molt forta i sí que va empènyer els comunistes a fer-se
nacionalistes.
·
El president
només va anar a Moscou a defensar-ho després de rebre 700.000 cartes del poble
perquè ho fes.
·
Hi ha la impressió que Europa va donar molt suport als països bàltics, i no és així.
De fet, hi va
estar en contra fins a l'últim moment i més, perquè tenia por que
destrosséssim els pactes de cohabitació. No va ser fins després de la proclamació d'independència, i
del reconeixement de Ieltsin, que a fora ens van acceptar, començant
per Islàndia.
·
A la resta li costa entendre (la causa catalana) que a Espanya hi ha Catalunya o
el País Basc perquè
no coneixen la història, igual que abans allà només s'explicava a partir del
comunisme, i res d'abans.
·
El problema més gran, que aquí no tindreu, va ser que abans a l'URSS només
estava permès el que estava escrit, i la resta estava prohibit. Ho
vam haver de capgirar d'un dia per l'altre, i al principi hi va haver un caos
que va dur a males decisions que encara patim avui. A més, va ser complicada la creació d'estructures
d'estat, sobretot pel que fa a les fronteres i la defensa.
·
Estònia ha
fet un gran salt i és avui un país modern que s'agafa com a model... i no hagués estat possible dintre de l'URSS.
No ho hauríem fet sense la independència, de cap manera. Des de fora sembla més maco
que a dins, però
ningú enyora l'URSS, tret d'una massa de població russa, si bé ja no hi ha
partits russòfils al Parlament. Crec que només Putin proposaria
tornar a l'anterior situació...
I a
Vilaweb:
Hernn Karits: 'La cadena humana al Bàltic va ser el
cim en el procés d'independència'
Un
dels organitzadors de la cadena humana a Estònia, Letònia i Lituània anima els
catalans a fer de la cadena de l'11 de setembre un gran gest cap a la
independència
Hernn
Karits va viure de molt a prop de cadena humana dels països bàltics, que es va
conèixer com la Via Bàltica. Aquell agost del 1989, dos milions de ciutadans d'Estònia,
Letònia i Lituània (una tercera part de la població) van cobrir,
enllaçats de les mans, els 560 quilòmetres que separen Tallin de Vilnius. Va
ser una gran demostració de força independentista que l'ANC vol repetir amb la
cadena prevista per a l'11 de setembre. Karits, que després fou un
dels encarregats de delimitar les fronteres de la nova república amb Rússia i
Letònia, va viure la cadena humana com a organitzador, coordinant els diversos
grups que la formaven. Ara és a Barcelona per a promocionar la Via Catalana de l'11
de setembre.
Uns
tasts de l’entrevista:
—La independència
d'Estònia va ser un procés molt ràpid, Però a mi em
sembla, vist des d'avui, com un somni molt llarg, no curt i ràpid. Segurament,
des de la perspectiva de la història, que és tan llarga, tot el que va passar
aleshores pot semblar ràpid, però en realitat, estant dins de tot aquest moment
i vivint-ho en directe, a nosaltres ens semblava que per arribar a la fita de la
independència el camí era interminable.
—En aquell moment no podíem continuar fent el camí
sols. Calia fer conèixer al món el llarg camí dels països bàltics: què
desitjàvem a Estònia, Letònia i Lituània, quina era la situació i per què ens
hi trobàvem.
La cadena bàltica va ser un cim de la muntanya en tot aquest procés, el qual havia de
demostrar al món que existien uns estats i unes nacions com aquestes que
estaven a punt de naufragar. Per tot això, el principal objectiu va ser fer
conèixer la nostra realitat, i això realment ho vam aconseguir. La cadena
bàltica va arribar a tot arreu a través de la televisió.
—Occident no ens va ajudar i va pressionar molt perquè no trenquéssim la
Unió Soviètica però els estonians son una mica tossuts i
consistents; en un país nòrdic no es pot viure d'una altra manera. Ja sabíem i
copsàvem que per part dels països occidentals, malgrat tot, no tindríem un gran
suport. I això passava perquè a Rússia hi havia un procés de democratització,
que hauria pogut durar desenes d'anys i encara ara no hi ha arribat del tot. Però nosaltres no
teníem temps d'esperar. I és per això que de manera tossuda i
consistent vam
insistir en la independència conjuntament els tres països bàltics. No vam fer cas dels
arguments que ens demanaven ajudar a la democratització de la Unió Soviètica i
no trencar la relació amb ells. Era el moment de la nostra
independència i
no podíem acceptar condicionants de ningú.
—La Via
Bàltica, ara, és fins i tot en les llistes de la UNESCO, i crec que realment va
ser un fet que va impressionar les nacions del món. Per una altra banda, em sembla que realment els
esforços dels catalans es coneixen poc. En aquest sentit la vostra
cadena us pot
aportar més autoconfiança per als vostres desitjos. I crec que el
món us pot conèixer millor però no necessàriament perquè això sigui cap
repetició; jo no ho veuria com una repetició de la nostra cadena. Més aviat és la
vostra oportunitat històrica...
—Els catalans sou
una nació coneguda a Europa i els estonians coneixen prou bé desitjos i
situacions anàlegs als vostres, ja que també Estònia va voler començar el camí
amb la independència econòmica, és a dir, anant primer pel camí que podríem
anomenar suau. La meva opinió és que amb Estònia no hi haurà cap problema per al
vostre reconeixement, perquè nosaltres vam ser ràpidament reconeguts per tothom i ara la
nostra missió és donar suport als altres, a Catalunya també.
—Les emocions van ser fortíssimes en aquell moment i
em sembla que no pensàvem mai en el risc que podríem tenir. No ens importava el risc ni
els senyals de perill, tot i que hi havia confrontaments molt violents a
Vilnius o a Riga. Era clar que no es podia preveure res. La Unió Soviètica ja no existeix i jo no
m'imagino que ara jo continués vivint en una Unió Soviètica, que en aquell
temps dèiem que era la presó de les nacions. No m'imagino perdre les
llibertats que tinc ara, com la de poder venir a una ciutat com Barcelona... És
impensable per a mi.
Cal llegir un parell de cops les entrevistes
ja que s’hi van trobant conceptes interessants a mida que ho fas: el context
europeu i la relació amb la potència imperialista que en el cas dels Paisos
Bàltics era la URSS i en el nostre cas és Espanya, la necessitat de fer
conèixer els respectius països al mon, explicant la història, fins ara amagada
expressament, que justifica els sentiments dels països ocupats just abans del seu
deslliurament, l’ajut del primer país que els va reconèixer, Islàndia en el seu
cas i potser Estònia en el nostre, la facilitat que tindrem nosaltres ja que
altres països d’Europa amb els mateixos problemes se n’han sabut sortir i donen
exemple, la satisfacció pel reconeixement internacional i per haver-se deslliurat
de la potència opressora, expressions com: No
m'imagino perdre les llibertats que tinc ara!
Ja sabem que cap país que s’ha independitzat
desitja tirar endarrere cap a l’esclavatge...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada