dimarts, 4 de febrer del 2014

04/02/14. Quim Aranda. Espanya sí que acceptaria l'ingrés d'Escòcia a la UE. Per l'Acord d'Edimburg, Londres s'obliga a col•laborar amb Escòcia si el referèndum té un resultat afirmatiu. Aquest aval britànic implicaria no posar-hi impediments davant Brussel·les


Benvolguts,

Ja sabem que s’agafa abans un mentider que un coix! L’Estat espanyol amb la seva política de vol gallinaci d’amenaçar sabent que està fent trampa va començar dient que la Catalunya independent hauria de sortir de la UE, i no va dir el que ara accepta que és que tant Escòcia com Catalunya si passaven momentàniament a estar fora de la UE, podien tornar a demanar automàticament l’ingrés, i no caldria que es posessin a la cua com Turquia, ja que els governs britànic i espanyol estarien al costat seu per tal que la solució fos ràpida. Escòcia té el compromís del govern britànic i l’Estat espanyol tindrà el seu propi compromís un cop valori els costos econòmics i polítics d’un rebuig a la lliure adscripció de Catalunya a la UE. Si cal passar pels acords de Schengen s’hi passarà però com a ràpid camí cap a la total integració a la UE. Un cop obtingut el Sí-Sí del referèndum l’Estat espanyol haurà de demanar a Catalunya de negociar ja que en cas contrari l’establiment de duanes i arancels entre l’Estat espanyol i Catalunya pot comportar uns problemes logístics de molt difícil solució. Tal com diu i repeteix Sala i Martin tota la fruita i verdura provinent de l’Estat espanyol es podrirà abans d’arribar a les duanes. I les multinacionals de l’automòbil o químiques o farmacèutiques o alimentàries o de construcció de maquinàries, etc, a través de les seves empreses matriu a l’estranger ja es preocuparan que no hi hagi cap trencadissa.

Dèiem allò del mentider o del coix  perquè les mentides i amenaces del començament del procés ara ja no tenen valor. Abans parlaven de compensació de balances comercials amb dèficit fiscal i ja no en parlen. Abans parlaven de que Catalunya seria vetada per l’Estat espanyol i ja no en parlen ja que els tractats de Lisboa de la UE tenen mecanismes per fer que si un país prepotent vol usar el veto sigui la UE qui hi negociï directament, prescindint de les unanimitats que tenien una certa justificació quan la UE eren 15 estats i ara són més de 30 i creixent! A part de tot això l’Estat espanyol ha de fer fallida tard o d’hora (fallida 23?) ja que té un deute sobirà inassumible del 100% del PIB i un deute total suma del deute sobirà més el deute de les empreses del 400% del PIB! I val més que Catalunya jo no hi sigui en aquest moment.

Si ens quedéssim a l’Estat espanyol ens acabarien de xuclar tot el que encara no han fet i deixarien el país tal com volia el Franco: A estos catalanes hay que ahogarlos económicamente. O com deia Felipe González: El futuro económico de Cataluña es un país de albañiles y camareros. O com va dir el general franquista Queipo de Llano el 1938: Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar...

Recordeu quan fa sis mesos l’Estat espanyol amenaçava la Gran Bretanya i concretament Escòcia dient que vetarien la seva reentrada  a la UE? Doncs ara vegeu que diu el Margallo avui:

Espanya sí que acceptaria l'ingrés d'Escòcia a la UE

Margallo admet la validesa del pacte polític entre Londres i Edimburg

La seva cautela retòrica anul·la l'argument diferencial entre el cas escocès i el català

04/02/14 02:00 - Londres - Quim Aranda email protegit
Facebook Twitter Google + LinkedIn
De grat o per força, o, senzillament, limitant-se a admetre el pes de la realpolitik, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va afirmar ahir, en una entrevista a l'influent diari britànic Financial Times, que l'Estat espanyol no s'oposaria a l'ingrés d'Escòcia a la Unió Europea si obtingués la independència del Regne Unit en el referèndum del 18 de setembre.

Amb matisos, i posant tota mena de condicionals, fins i tot emfasitzant que els casos de Catalunya i Escòcia són “fonamentalment diferents”, García-Margallo assegurava que “si Escòcia s'independitza de conformitat amb els procediments legals i institucionals” –que en aquest han estat fixats per l'Acord d'Edimburg, signat l'octubre del 2012 entre els governs britànic i escocès–, i Edimburg sol·licita l'admissió a la UE, “la sol·licitud pot ser considerada.”

La cautelosa retòrica emprada pel titular d'Exteriors del govern Rajoy denuncia, de fet, el que tracta de negar. Que les úniques diferències entre el cas català i escocès són, de fet, diferències entre el govern britànic i l'espanyol: un negocia políticament, i arriba a acords perquè els ciutadans d'Escòcia s'expressin, i l'altre, de moment, nega aquesta possibilitat. A Madrid, ahir es reaccionava a la repercussió de l'entrevista assegurant que Espanya actuaria en sintonia amb Westminster. Per l'Acord d'Edimburg, Londres s'obliga a col·laborar amb Escòcia si el referèndum té un resultat afirmatiu. Aquest aval britànic implicaria també no posar-hi impediments davant Brussel·les.

Des de Catalunya, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va matisar les paraules del seu ministre, que, segons ella, volia dir que “valorarà” la petició d'Escòcia. Des de CDC i ERC, Josep Rull i Alfred Bosch van afirmar que la legalitat del procés escocès és aplicable al català i van acusar el PP de tenir un discurs fal·laç. Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del PSOE, va demanar a García-Margallo que “aclareixi” les seves declaracions.

La viabilitat econòmica, garantida

En un altre article d'ahir, el mateix Financial Times s'encarregava de desfer un dels grans mites de l'unionisme, molt més de l'espanyol que no pas del britànic: la inviabilitat d'un nou estat segregat d'un d'existent. Respecte a Escòcia, el diari assegurava que “preeminents especialistes de tots dos camps [del sí i del no] accepten que té tots els ingredients per ser un estat viable”. “Una Escòcia independent –es llegia al text– també començaria amb les finances estatals més sanes que la resta del Regne Unit. I, en consonància amb un argument recurrent del Partit Nacional Escocès (SNP), el diari reproduïa el comentari d'un economista, James Knightley, gens significat pel seu independentisme, que assegurava que “el major control sobre la seva economia constituiria un avantatge real per a Escòcia”. Ras i curt, el que vol l'SNP.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada