Benvolguts,
Ja hem explicat més d’un cop en aquest Bloc
quina mena de patètic sicari és el tal Millo. Potser és patètic i el que vulgueu, però fa 20
anys que xucla de la mamella...del poder!
Avui publiquem, com a recordatori aquest apunt
del Directe.cat. Fixeu-vos en un comentari al final, molt encertat: No hi ha res pitjor
que un convers!
18 de febrer de 2014 11:00 h
Enric
Millo es va oferir a ERC a través d’un intermediari del món empresarial gironí
http://www.directe.cat/noticia/335080/enric-millo-es-va-oferir-a-erc-a-traves-dun-intermediari-del-mon-empresarial-gironi#comentaris
·
El popular ha titllat de “lamentable i
patètic” Puigcercós per haver mentit sobre ell a RAC1, el cert però és que l’oferiment de Millo a ERC va deixar més testimonis que ho
avalen
Les
declaracions de Joan Puigcercós a RAC1 sobre l’oferiment de l’avui portaveu del
PPC, Enric Millo, a ERC amb la pretensió de ser diputat, ha tret de polleguera
el popular, però la revelació de Puigcercós no es nova, el
maig passat el republicà Josep Huguet va confirmar al directe!cat que Millo es
va oferir a ERC a través d’un representant de l’empresariat gironí, i
posteriorment es va reunir amb el llavors secretari general d’ERC que va
rebutjar les pretensions de Millo. L’enrenou es va produir arrel d’una píndola
del periodista Tian
Riba a RAC1 que irònicament acusava el popular de ser un “home de principis ferms”. Llavors tant Puigcercós com
Huguet van avalar la informació de Riba.
Molt bona composició fotogràfica,
per cert!
Millo, d’home dialogant i nacionalista de CiU a
talibà unionista del PPC
Enric Millo va ser diputat al Parlament per CiU entre 1995 i 2003, enquadrat en el sector més nacionalista d'UDC i enfrontat amb la direcció de Josep Antoni Duran i Lleida, va saltar de les llistes de CiU a les eleccions al Parlament del 2003. En aquell moment va contactar amb ERC a través d’un intermediari del món empresarial gironí, tal i com va confirmat Josep Huguet al directe!cat, i posteriorment es va reunir amb el llavors secretari general d’ERC, Joan Puigcercós, que va rebutjar l’oferiment de Millo tal com ha explicat avui a RAC1.
Millo, una espècie adaptativa
Després de veure frustrades les seves expectatives de “feina” a ERC, on es va apropar per motius laborals i de subsistència, Millo va fitxar pel PP de Josep Piqué i, quan Acebes i Zaplana van posar fi al regnat del vilanoví, no va tenir cap mania per adaptar-se al gir espanyolista dels populars. Cal destacar que Millo en la seva etapa a CiU era portaveu de la comissió de treball on va coincidir amb Alícia Sánchez Camacho, també gironina i tots dos vinculats a la delegació de treball. Millo era en aquell moment un home dialogant i que quedava bé amb tothom, fins al punt que va promoure un viatge a Suècia amb la comissió de treball del Parlament per conèixer el model d’ocupació suec, que va donar els seus fruits en el que es va anomenar “el pacte d’Estocolm”, un pacte no formal, que va permetre posar d’acord CiU, PSC, ERC i PP en alguns aspectes relatius a polítiques d’ocupació. Lluny queda aquest aspecte dialogant i cordial que pocs encara recorden de Millo, el seu tarannà nacionalista català ha fet un gir de 180 graus i el seu discurs s’ha tenyit d’agror i bel·ligerància en contra el dret a decidir dels catalans i els interessos de Catalunya, això sí, ha aconseguit mantenir “la feina”.
Enric Millo va ser diputat al Parlament per CiU entre 1995 i 2003, enquadrat en el sector més nacionalista d'UDC i enfrontat amb la direcció de Josep Antoni Duran i Lleida, va saltar de les llistes de CiU a les eleccions al Parlament del 2003. En aquell moment va contactar amb ERC a través d’un intermediari del món empresarial gironí, tal i com va confirmat Josep Huguet al directe!cat, i posteriorment es va reunir amb el llavors secretari general d’ERC, Joan Puigcercós, que va rebutjar l’oferiment de Millo tal com ha explicat avui a RAC1.
Millo, una espècie adaptativa
Després de veure frustrades les seves expectatives de “feina” a ERC, on es va apropar per motius laborals i de subsistència, Millo va fitxar pel PP de Josep Piqué i, quan Acebes i Zaplana van posar fi al regnat del vilanoví, no va tenir cap mania per adaptar-se al gir espanyolista dels populars. Cal destacar que Millo en la seva etapa a CiU era portaveu de la comissió de treball on va coincidir amb Alícia Sánchez Camacho, també gironina i tots dos vinculats a la delegació de treball. Millo era en aquell moment un home dialogant i que quedava bé amb tothom, fins al punt que va promoure un viatge a Suècia amb la comissió de treball del Parlament per conèixer el model d’ocupació suec, que va donar els seus fruits en el que es va anomenar “el pacte d’Estocolm”, un pacte no formal, que va permetre posar d’acord CiU, PSC, ERC i PP en alguns aspectes relatius a polítiques d’ocupació. Lluny queda aquest aspecte dialogant i cordial que pocs encara recorden de Millo, el seu tarannà nacionalista català ha fet un gir de 180 graus i el seu discurs s’ha tenyit d’agror i bel·ligerància en contra el dret a decidir dels catalans i els interessos de Catalunya, això sí, ha aconseguit mantenir “la feina”.
Comentaris
·
Li fa tanta
vergonya que decideix dir que és fals. Quan surtin més testimonis quedarà de nou en ridícul.
·
No
crec que li faci cap vergonya. Hi ha qui neteja latrines i ha qui serveix als
seus amos del PP!
·
MILLO, EL TÍPIC TREPA CARAGIRAT. Ja ho he dit altres cops. No hi ha res pitjor
que un convers. I el Millo és un exemple perfecte. Rancuniós,
desagraït i ara enganxat (que ja es tenir mal gust) a les faldilles de la
Bótox.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada