dilluns, 10 de febrer del 2014

10/02/14. Imma Tubella. Voltaire i Catalunya. Voltaire va escriure que “Catalunya pot prescindir del món sencer, i el món sencer no pot prescindir d'aquesta”.Espanya es tanca, Catalunya s'obre. Les dues espanyes.


Benvolguts,

Article molt interessant d’Imma Tubella al Punt/Avui que reflexiona sobre els camins divergents que de fa segles segueixen Catalunya i Espanya. Comença dient que voldria escriure sobre educació i tecnologia (recordem que és sociòloga, que sempre ha estat involucrada en la universitat i que va ser rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) del 2005, al 2013), però la nostra situació actual com a poble li fa escriure sobre Catalunya avui. Explica com l’opinió internacional, concretada en els seus col·legues del Centre d'Estudis Mundials a París ha passat de no comprendre el gir independentista de Catalunya en els últims temps a assumir que les atzagaiades d’Espanya fan molt comprensible el procés! Espanya es tanca, Catalunya s'obre, nova identificació del meu tema recurrent de “Les dues espanyes”.

En l’article l’Imma Tubella fa un explícita referència a Voltaire i a la seva frase referida a Catalunya. I diu que si en volem saber més acudim a la viquipèdia. I ho hem fet!

1.       Cal relacionar Voltaire amb la Il·lustració: Entre 1751 i 1765 es publica a Regne de França la primera Encyclopédie, de Denis Diderot i Jean le Rond d'Alembert, que pretenia recollir el pensament il·lustrat. Volien educar la societat, perquè una societat culta que pensa per si mateixa era la millor manera d'assegurar la fi de l'Antic Règim (l'absolutisme i els fanatismes es basen en la ignorància del poble a dominar). En la seva redacció van col·laborar altres pensadors il·lustrats com Montesquieu, Rousseau i Voltaire.

2.       La iŀlustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social, que apareix al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya. Després es va estendre a altres parts d'Occident durant el segle XVIII, l'anomenat Segle de les llums.[1] Al llarg del segle, malgrat mantenir-se les característiques bàsiques de l'absolutisme de l'Antic Règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament iŀlustrat van obrir les portes a una època de revolucions encapçalades per la Guerra de la Independència dels Estats Units, les revolucions burgeses com la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial. El seu nom en diferents llengües fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels homes de l'època. Tanmateix, prominents filòsofs il·lustrats com Voltaire i Jean-Jacques Rousseau van qüestionar i criticar la mateixa existència d'institucions com l'església i l'Estat. El segle XVIII va veure també el continu auge de les idees empíriques a la filosofia, idees que eren aplicades a la política econòmica, al govern i a ciències com la física, la química i la biologia.

3.       En la història res és casual, un fet és la conseqüència inevitable d'altres que ho van precedir. La Revolució Francesa, si bé va tenir altres causes, no hagués estat possible sense la presència de l'il·luminat que posant llum sobre l'obscurantisme de l'Edat Mitjana, època en què s'impedia pensar lliurement, s'allunyà dels dogmes religiosos per explicar el món i els seus esdeveniments, per fer-los a la llum de la raó. L'il·luminat tampoc no hagués existit de no haver precedit un afebliment del poder de l'Església a causa de la Reforma protestant, que va dividir al món cristià, i de l'Humanisme, moviment filosòfic que va centrar en l'home l'objecte de les preocupacions terrenals, traient a la religió aquest privilegi, rebutjant el teocentrisme.

Finalment hem trobat que en Francesc Roca i Rosell fa una curta i interessant visió de Voltaire: Des de Berlín, va escriure una excel·lent definició de Catalunya, que segueix essent de gran actualitat. Amb un pèl d'exageració (que provenia, però, d'un autor crític) va escriure que "Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra, i dels més afortunadament situats. Tan proveïda de bells rius, rierols i fonts, com son mancades la Vella i la Nova Castella, produeix tot allò que convé a les necessitats de l'home, i tot el que pot satisfer els seus desigs...".Una "societat de producció", doncs, basada, en part, en l'aprofitament intel·ligent dels seus propis rius. I en l'orientació de la seva producció vers la satisfacció de les necessitats, i dels desigs.

D'altra banda, els catalans, "a desgrat del seu valor i del gran amor per la llibertat, han estat subjugats en tot temps". La raó que donà Voltaire ha esdevingut una fita:

"Catalunya, en resum, pot prescindir de l'univers sencer, i els seus veïns no poden prescindir d'ella". Com actualment!
 

I ara llegiu-vos l’article, que s’ho val!

Voltaire i Catalunya

10/02/14 02:00 –

Imma Tubella email protegit
Facebook Twitter Google + LinkedIn
Voltaire va escriure que “Catalunya pot prescindir del món sencer, i el món sencer no pot prescindir d'aquesta”


Cada mes penso que escriuré sobre educació, sobre tecnologia o sobre qualsevol dels temes que estic treballant en aquests moments, però el procés en què estem immersos m'obliga a continuar reflexionant sobre on som, altrament em sembla que em distrec i distrec. Després del darrer 11 de setembre i de l'èxit de la Via Catalana cap a la independència vaig tenir discussions contundents amb els meus col·legues del Centre d'Estudis Mundials a París. No entenien –deien– com havent fet una transició modèlica i havent consolidat una Espanya oberta i moderna, ara els catalans havíem decidit un tancament perillós de tornada a la tribu en un moment d'una certa involució a Europa a causa de l'aparició de moviments populistes i de l'ascensió progressiva de l'extrema dreta. Tot plegat quatre mesos de discussions acalorades en les quals he de confessar que malgrat exemples, dades i arguments havia avançat poc, fins que finalment, el govern de l'Estat espanyol, amb les seves darreres accions, ha canviat totalment el panorama i ha girat els arguments com un mitjó. Tant és així que ara m'han demanat una explicació seriosa i un debat obert sobre el tema. Europa no entén la reculada en la llei de l'avortament, o l'exclusió dels sense papers de la sanitat o la negativa de publicar les balances fiscals, que encara que ara sembla que el ministre Montoro es fa enrere, el senyal de manca de transparència ja l'ha donat i, no ens enganyem, cal esperar a veure què publica.

Espanya ha optat per un camí de tancament i autisme que ningú entén i en canvi, a causa precisament d'aquest procés de tancament, l'opinió pública internacional comença a entendre i per tant a acceptar l'obertura de Catalunya. Espanya es tanca, Catalunya s'obre, o sigui que les dues dinàmiques contraposades en les quals ens trobem comencen a veure's ja no com una reacció tribal, sinó com una desavinença clara en el model de país i de societat que es proposa. Espanya ha emprès un camí perillós cap enrere i Catalunya cap endavant. Espanya té serioses dificultats per entendre Europa i per delegar sobirania ja que confon la nació amb l'estat i l'estat amb el poder absolut. Catalunya ja està acostumada a delegar sobirania, i majoritàriament, jo diria que en aquests moments és més partidària de delegar-la a Europa que a Espanya.

Catalunya està més madura, va viure la il·lustració, aquest moviment intel·lectual del segle XVIII que tenia com a objectiu principal vèncer l'obscurantisme i promoure el coneixement per poder fer front a la intolerància i als abusos d'esglésies i estats, i va renovar el seu pensament sobretot durant el període de la Casa d'Àustria. Voltaire, l'any 1751, a El segle de Lluís XIV va escriure que “Catalunya pot prescindir del món sencer, i el món sencer no pot prescindir d'aquesta”, no ho oblidem i si poden, busquin el text complet –el trobaran a internet– perquè és d'una clarividència sorprenent. En canvi, l'Espanya borbònica no la va viure. Només alguns petits grups intel·lectuals que es volien diferenciar del conservadorisme i de la paràlisi d'estructures i pensament van intentar iniciar un moviment per modernitzar el país, però eren pocs i diversos contra l'abundància de partidaris del despotisme il·lustrat, sense cap intenció de canvi social.

Catalunya està en un procés d'autodeterminació perquè vol governar-se ella mateixa i construir un nou país, modern, progressista i inclusiu i la força d'aquest procés rau en la seva natura pacífica, transversal i optimista.

De moment, només ens estem obrint pas seguint aquests principis, i si no els abandonem, no només ho aconseguirem sinó que serem un model per a molts d'altres.

 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada