Benvolguts,
Article molt interessant d’Imma Tubella al Punt/Avui que reflexiona
sobre els camins
divergents que de fa segles segueixen Catalunya i Espanya. Comença
dient que voldria escriure sobre educació i tecnologia (recordem que és sociòloga,
que sempre ha estat involucrada en la universitat i que va ser rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) del 2005, al 2013), però la nostra
situació actual com a poble li fa escriure sobre Catalunya avui. Explica com l’opinió
internacional, concretada en els seus col·legues del Centre d'Estudis Mundials a París ha passat de no comprendre el gir independentista
de Catalunya en els últims temps a assumir que les atzagaiades d’Espanya fan molt comprensible
el procés! Espanya es tanca, Catalunya s'obre, nova identificació
del meu tema recurrent de “Les dues espanyes”.
En l’article l’Imma Tubella fa un explícita referència
a Voltaire i a la seva frase referida a Catalunya. I diu que si en volem saber
més acudim a la viquipèdia. I ho hem fet!
1.
Cal
relacionar Voltaire amb la Il·lustració: Entre 1751 i 1765 es publica a Regne
de França la primera Encyclopédie,
de Denis
Diderot i Jean le Rond d'Alembert, que pretenia
recollir el pensament il·lustrat. Volien educar la societat, perquè una
societat culta que pensa per si mateixa era la millor manera d'assegurar la fi
de l'Antic
Règim (l'absolutisme i els fanatismes es basen en la ignorància
del poble a dominar). En la seva redacció van col·laborar altres pensadors
il·lustrats com Montesquieu, Rousseau i Voltaire.
2.
La iŀlustració
(en francès:
Les Lumières; en alemany: Aufklärung;
en anglès: Enlightenment;
en italià: Illuminismo)
és un corrent filosòfic,
polític
i social,
que apareix al Regne de França, al Regne Unit
i a Alemanya.
Després es va estendre a altres parts d'Occident durant
el segle
XVIII, l'anomenat Segle de les llums.[1] Al llarg del segle, malgrat
mantenir-se les característiques bàsiques de l'absolutisme de l'Antic
Règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament
iŀlustrat van obrir les portes a una època de revolucions encapçalades per la Guerra de la Independència dels Estats
Units, les revolucions burgeses com la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial. El seu nom en diferents
llengües fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels homes de
l'època. Tanmateix, prominents filòsofs il·lustrats com Voltaire i Jean-Jacques Rousseau van qüestionar i
criticar la mateixa existència d'institucions com l'església i l'Estat. El segle XVIII
va veure també el continu auge de les idees empíriques a la filosofia,
idees que eren aplicades a la política econòmica, al govern i a ciències
com la física,
la química
i la biologia.
3.
En la
història res és casual, un fet és la conseqüència inevitable d'altres que ho
van precedir. La Revolució Francesa, si bé va tenir altres
causes, no hagués estat possible sense la presència de l'il·luminat que posant llum sobre
l'obscurantisme de l'Edat Mitjana, època en què s'impedia pensar lliurement, s'allunyà dels
dogmes religiosos per explicar el món i els seus esdeveniments, per fer-los a
la llum de la raó. L'il·luminat tampoc no hagués existit de no haver
precedit un afebliment del poder de l'Església
a causa de la Reforma protestant,
que va dividir al món cristià, i de l'Humanisme,
moviment filosòfic que va centrar en l'home l'objecte de les preocupacions
terrenals, traient a la religió aquest privilegi, rebutjant el teocentrisme.
Finalment hem trobat que en Francesc Roca i Rosell fa una curta i
interessant visió de Voltaire: Des de
Berlín, va escriure una excel·lent definició de Catalunya, que segueix essent de gran actualitat.
Amb un pèl d'exageració (que provenia, però, d'un autor crític) va escriure que
"Catalunya
és un dels països més fèrtils de la terra, i dels més afortunadament situats.
Tan proveïda de bells rius, rierols i fonts, com son mancades la Vella i la Nova Castella, produeix tot allò
que convé a les necessitats de l'home, i tot el que pot satisfer els seus
desigs...".Una "societat de producció", doncs, basada, en part,
en l'aprofitament intel·ligent dels seus propis rius. I en l'orientació de la
seva producció vers la satisfacció de les necessitats, i dels desigs.
D'altra banda, els catalans, "a desgrat del seu valor i del
gran amor per la llibertat, han estat subjugats en tot temps".
La raó que donà Voltaire ha esdevingut una fita:
"Catalunya,
en resum, pot prescindir de l'univers sencer, i els seus veïns no poden
prescindir d'ella". Com actualment!
I ara
llegiu-vos l’article, que s’ho val!
Voltaire i Catalunya
10/02/14
02:00 –
Voltaire
va escriure que “Catalunya pot prescindir del món sencer, i el món sencer no
pot prescindir d'aquesta”
Cada mes penso que escriuré sobre educació, sobre tecnologia o sobre qualsevol dels temes que estic treballant en aquests moments, però el procés en què estem immersos m'obliga a continuar reflexionant sobre on som, altrament em sembla que em distrec i distrec. Després del darrer 11 de setembre i de l'èxit de la Via Catalana cap a la independència vaig tenir discussions contundents amb els meus col·legues del Centre d'Estudis Mundials a París. No entenien –deien– com havent fet una transició modèlica i havent consolidat una Espanya oberta i moderna, ara els catalans havíem decidit un tancament perillós de tornada a la tribu en un moment d'una certa involució a Europa a causa de l'aparició de moviments populistes i de l'ascensió progressiva de l'extrema dreta. Tot plegat quatre mesos de discussions acalorades en les quals he de confessar que malgrat exemples, dades i arguments havia avançat poc, fins que finalment, el govern de l'Estat espanyol, amb les seves darreres accions, ha canviat totalment el panorama i ha girat els arguments com un mitjó. Tant és així que ara m'han demanat una explicació seriosa i un debat obert sobre el tema. Europa no entén la reculada en la llei de l'avortament, o l'exclusió dels sense papers de la sanitat o la negativa de publicar les balances fiscals, que encara que ara sembla que el ministre Montoro es fa enrere, el senyal de manca de transparència ja l'ha donat i, no ens enganyem, cal esperar a veure què publica.
Espanya ha optat per un camí de
tancament i autisme que ningú entén i en canvi, a causa precisament d'aquest
procés de tancament, l'opinió pública internacional comença a entendre i per
tant a acceptar l'obertura de Catalunya. Espanya es tanca, Catalunya s'obre, o sigui que les dues
dinàmiques contraposades en les quals ens trobem comencen a veure's ja no com
una reacció tribal, sinó com una desavinença clara en el model de país i de
societat que es proposa. Espanya ha emprès un camí perillós cap
enrere i Catalunya cap endavant. Espanya té serioses dificultats per entendre
Europa i per delegar sobirania ja que confon la nació amb l'estat i l'estat amb
el poder absolut. Catalunya ja està acostumada a delegar sobirania, i majoritàriament,
jo diria que en aquests moments és més partidària de delegar-la a Europa que a
Espanya.
Catalunya
està més madura,
va viure la il·lustració, aquest moviment intel·lectual del segle XVIII que
tenia com a objectiu principal vèncer l'obscurantisme i promoure el coneixement
per poder fer front a la intolerància i als abusos d'esglésies i estats, i
va renovar el seu pensament sobretot durant el període de la Casa d'Àustria. Voltaire, l'any
1751, a El segle de Lluís XIV
va escriure que “Catalunya pot prescindir del món sencer, i el món sencer no
pot prescindir d'aquesta”, no ho oblidem i si poden, busquin el text
complet –el trobaran a internet– perquè és d'una clarividència sorprenent. En
canvi, l'Espanya
borbònica no la va viure. Només alguns petits grups intel·lectuals
que es volien diferenciar del conservadorisme i de la paràlisi d'estructures i
pensament van intentar iniciar un moviment per modernitzar el país, però eren pocs i
diversos contra l'abundància de partidaris del despotisme il·lustrat,
sense cap intenció de canvi social.
Catalunya està en un
procés d'autodeterminació perquè vol governar-se ella mateixa i construir un
nou país, modern, progressista i inclusiu i la força d'aquest procés rau en la
seva natura pacífica, transversal i optimista.
De moment,
només ens estem obrint pas seguint aquests principis, i si no els abandonem, no
només ho aconseguirem sinó que serem un model per a molts d'altres.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada