Benvolguts,
En Partal ens orienta sempre. Avui fa una
reflexió molt ben feta sobre quina ha de ser la prioritat dels catalans aquests
15 dies que ens queden fins el 9N. I al meu parer l’encerta. El més important aquests
dies és quants milions de catalans hem d'anar a les urnes el 9-N. Com a preocupació secundària durant aquest període podem tenir les
eleccions plebiscitàries, que no ens han de fer perdre la son ni els esforços
ni els neguits. Diu en Partal que: Les plebiscitàries aixequen passions en tots els sentits.
També en el partidista, que és el més bàsic de tots. La gent està discutint més
si ha d'haver una llista única o no que no pas quants milions de catalans hem
d'anar a les urnes el 9-N. I aquest és un error evident. Perquè un mal resutat
el 9-N ens allunyaria molt de les eleccions.
Vicent
Partal
26.10.2014
Quinze dies
La
gent està discutint més si ha d'haver una llista única o no que no pas quants
milions de catalans hem d'anar a les urnes el 9-N. I aquest és un error evident.
El
desconcert que va causar la ruptura de la taula de partits fa ja gairebé quinze
dies es va superant a poc a poc . Aquesta setmana els uns i els altres han fet gestos tímids
per avalar la consulta, sempre que aquesta siga la porta a unes eleccions
plebiscitàries per proclamar la independència, eleccions que alguns especulen
que es farien el 25 de gener.
Superat,
sembla, l'escull creat per la decisió unilateral de Mas de no seguir endavant
amb el 9-N original, la batalla està ara en aconseguir que les plebiscitàries
no s'ho mengen tot. És un perill evident. Les plebiscitàries aixequen passions en tots els sentits.
També en el partidista, que és el més bàsic de tots. La gent està discutint més
si ha d'haver una llista única o no que no pas quants milions de catalans hem
d'anar a les urnes el 9-N. I aquest és un error evident. Perquè un mal resutat
el 9-N ens allunyaria molt de les eleccions.
Ningú
s'atreveix a donar xifres però hi ha algunes obvietats. 800,000 persones van participar en
les anteriors consultes populars per la independència, que només es van fer en
la meitat de municipis. I el nombre de vots afirmatius en el referèndum de
l'estatut de 2006 va ser de 1.899.897. Aquesta és la forquilla bàsica.
Forquilla on cal tenir en compte, a més, altres elements importants, com és el
fet que la suma de vots independentistes a les últimes catalanes va ser de prop
de 1.800.000.
Cal comptar, evidentment, amb votants aleshores del PSC i ICV que es sumaran en
aquesta ocasió al doble Sí. Però fins i tot amb ells les xifres preocupen.
Siga com
siga ara el que toca és anar pas a pas i recuperar les ganes i l'entusiasme de
la gent, una mica tocats aquestes dues setmanes després de l'espectacle ofert
pel govern i els partits. Però no tenim tot el temps del món per a fer-ho:
només en queden dues
més de setmanes. I ja està.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada