Benvolguts,
Ens hem cansat de demanar
que voldríem que tant dins de JxS com
de “les” CUP hi hagués veus independents, no
sectàries, que matisessin o diferissin de les veus de les patums que
hi manen! Però fins ara no ho hem aconseguit!
Avui, per primer cop Juanjo
Giner i Antoni Infante, membres del SN de Poble Lliure, opinen sobre el
sainet dels pressupostos. Recordem que Poble
Lliure és un de les dues faccions principals de les CUP: Crida Constituent (Anna Gabriel) i Poble Lliure (Infante).
N’hi ha d’altres que com
que no diuen ni piu des de fa temps no pots saber en quina tendència es mouen: Castellanos?,
germanes Serra?, Fernández?, Baños? Arrufat?
Vegem l’opinió de Poble Lliure:
2.6.2016. 09:50 H
Carta oberta a
JxSí i la CUP sobre el pressupost de la Generalitat, per Juanjo Giner i Antoni
Infante*
Veiem com la negociació del pressupost de la Generalitat entre Junts pel Sí i la CUP pot acostar-nos a una situació de blocatge i
desgast semblant a la que vam viure després de les eleccions del 27-S. Aleshores molta gent va tenir una certa sensació
d’impotència pel fet de constatar que, més enllà dels arguments (lògics i
raonats des de cada biaix polític) d’unes i altres, ens acostàvem a un
precipici en què podríem malbaratar moltes de les energies acumulades durant
anys per assolir la independència.
Creiem també que els
esforços dedicats a justificar el relat posterior de cadascuna de les parts
només han estat útils per a amagar certes febleses de cada formació, massa
condicionades pels futurs resultats electorals i els interessos partidistes,
però no per a continuar acumulant forces o eines d’apoderament populars i
socials vers la ruptura democràtica amb l’estat espanyol.
Repetir una altra vegada, ni que siga parcialment,
aquella dinàmica, voldria dir alguna cosa més que repetir una errada. Perquè, si bé és
cert que no s’ha reduït la voluntat ni la consciència independentista
col·lectiva, també ho és que fins ara no hem estat capaços de reactivar tot el
potencial del nervi mobilitzador que ens ha portat fins on som. A més, fa més
de vuit mesos que no donem una resposta decidida a les famílies més
desfavorides, situació d’emergència social que no podem perllongar més.
Paral·lelament, hem vist
com cada errada nostra era utilitzada per a l’estratègia espanyolista més
barroera; la nostra dilació i una certa desorientació facilita la
reestructuració i organització de les forces estatals amb la finalitat de
continuar oprimint el nostre poble. És hora de recuperar la il·lusió
en la línia de la transversalitat mostrada en la declaració del 9-N. És l’hora no solament de tenir raons, sinó d’aprofitar
totes les conjuntures per avançar decididament cap a la República Catalana. No serveixen les excuses; no volem més
dilacions.
Com que el problema no rau en les voluntats de les
parts, que sabem (la CUP) i considerem (JxSí) legítimes i honestament
independentistes, sinó en els marcs conceptuals i polítics on i com
desenvolupar-les, creiem que cal que les parts negociadores es doten dels
mecanismes i espais compartits, necessaris per a no caure en els paranys d’una
negociació que pot acabar confonent mitjans i objectius. Volem i exigim transparència i mecanismes
per a superar els entrebancs que la negociació puga generar.
Vivim en una situació i uns ritmes polítics molts
excepcionals. Els relats de les parts negociadores, que en una situació normal
serien més que suficients, ara no sembla que ho siguen, perquè els relats no
suplanten la realitat, malgrat que alguns ho creguen. I no podem restar plegats
de braços perquè després potser serà massa tard.
Si bé des d’un punt de
vista tècnic la pròrroga del pressupost és una possibilitat, des d’un punt de
vista polític i social no sembla la millor opció. Perquè hi ha prou marge per a un pressupost capaç de fer visible la
voluntat expressada majoritàriament en la declaració del 9-N.
Per aquest motiu, ens atrevim a proposar una ‘comissió de
comunicació i transparència’, en què la societat civil
organitzada, la mateixa que va convocar i donar suport a la manifestació del
diumenge 29,
faça de testimoni directe i públic del procés negociador i, si cal, de
facilitador dels mecanismes superadors de les dificultats que puguen
presentar-s’hi.
Paral·lelament, considerem
essencial, per a obtenir un pressupost social i sobirà, la implicació de cada
un dels 72 diputats i diputades independentistes. Necessitem
el treball i la força compartida per a arribar a bon port.
El pressupost s’ha d’elaborar conjuntament, perquè
no ha de ser solament una proposta de JxSí,
sinó un pressupost de les forces
independentistes. I en aquest sentit ens sembla essencial que incorpore
propostes de la CUP, que haurien de ser perfectament assumibles, com
ara una fiscalitat més progressiva o ser més conseqüents amb la declaració del 9-N.
Juanjo Giner i Antoni Infante, membres del SN de Poble Lliure.
Juanjo Giner i Antoni Infante, membres del SN de Poble Lliure.
* Aquest article ha estat publicat a
Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticies/carta-oberta-a-jxs-i-la-cup-sobre-els-pressupostos-de-la-generalitat/
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada