Benvolguts,
Hi
ha qui està decebut de la marxa del
procés i hi ha qui està molt decebut de la marxa del
procés! I hi ha qui no vol sentir parlar més de votacions... I torno a repetir la frase que he usat abans de l’Estanislau
Figueres que va dir al Congreso espanyol de la Primera República:
Senyors, estic fins als collons de tots
nosaltres!
Però
tal com en Pep Colldemont ens explica, cal anar a votar el dia 26. Cal que
nosaltres mateixos sortim de l’atzucac pels nostres propis mitjans. Ningú no
ens ajudarà! Ens continuaran posant pals a les rodes, els nostres amics i els
nostres enemics (que sabem que són enemics perquè no paren de dir que ens odien
o perquè sense dir-ho utilitzen tota la hipocresia de què són capaços i se’ls
veu el llautó). Però no hi fa res!
Tal com diu en Colldemont:
·
Aniré a votar, ho he fet des de la
primera vegada que ens ho van permetre i penso fer-ho fins al final.
·
I el primer pas és anant a votar i no
quedar-nos a casa esperant que els altres ens ho resolguin.
·
La conclusió final la tinc clara, només
caminant sols podríem començar a obrir horitzons.
Vegem l’apunt:
18 juny 2016 2.00 h
TRIBUNA
Malgrat tot,
votem
Pep Collelldemont - PERIODISTA
“No podem quedar-nos a casa esperant que els
altres ens ho resolguin
Aniré a votar, ho he fet des de la
primera vegada que ens ho van permetre i penso fer-ho fins al final. Amb això, però, no vull
dir que estigui d'acord amb aquest guirigall que tenim tant en política estatal
com en la catalana. Hi ha un problema fonamental, a més de molts de secundaris.
L'important és el partit, el partit està per damunt
de tot, no cal dir que fins i tot pel damunt dels interessos de la comunitat.
Em pregunto sovint: Aquesta gent que està al davant de la política viuen al
mateix món en què estic jo? No, segur que no. Estan segurs que ells són els millors del món i
nosaltres som uns pobres desgraciats que no tenim ni idea del que passa i no
tenim capacitat d'endevinar cap on haurien d'anar les coses. I per això no tenen vergonya de parlar de coses que ni ells
se les creuen. Amb quina cara en Rajoy diu
que crearà dos milions de llocs de treball, amb quina cara en Sánchez parla d'una coalició de l'esquerra per fer fora la
dreta dreta del PP, com el “nenet” té la cara de fer un pacte amb els socialistes o en Pablo Iglesias ens ofereix un referèndum que no se'l creu ni ell i només ho
diu per veure si els catalans piquem i el votem. I per convèncer-nos a tots els
espanyols que els votem munten un debat vergonyós com el de dilluns que
només vaig aguantar cinc minuts justos.
De tot plegat, podem
deduir que la nostra societat ha tocat fons de dalt a baix. Hauríem de començar de nou. Això és el que pensem un bon nombre de ciutadans. Què més ha de
fer el PP per perdre vots després de la situació que fa anys vivim i després
dels casos de corrupció que es compten per centenars? Doncs sembla que encara
seran els que tindran més vots. No hi entenc res. El
primer que s'hauria de fer és que els partits expliquin clarament amb qui
formaran majoria, tenint en compte que ja sabem segur que cap d'ells tindrà
majoria o una minoria suficient per governar. Que ens ho diguin ara, abans de les eleccions, i almenys així podrem
orientar més clarament el nostre vot. I si votéssim persones en comptes de
partits? No sé si dic un disbarat, però almenys votaríem segurs perquè els coneixeríem.
La conclusió final la tinc clara, només
caminant sols podríem començar a obrir horitzons. Però cal que toquem de
peus a terra, serà necessari picar molta pedra per poder arribar algun dia a ser independents. Sóc
dels que creuen que en un futur la situació general d'Europa ens permetrà tenir
un govern propi formant els estats units
d'Europa. Tot això serà lent, però si no defallim i no tirem la
tovallola hi arribarem.
I el
primer pas és anant a votar i no quedar-nos a casa esperant que els altres ens
ho resolguin.
Pep Collelldemont
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada