14/06/2016. Història de l’Institut Ausiàs March. Barcelona. L'Institut-Escola. Organisme privat que, allunyat de tot interès polític, confessional o filosòfic, va assajar un nou model educatiu basat en la coeducació, en el desenvolupament i la creació personal. Josep Estalella. Joan Ras. El 1939 l'Institut-Escola fou eliminat. El seu claustre fou depurat i molts professors foragitats.

Benvolguts,

He trobat navegant per internet aquest article que m’ha interessat moltíssim, perquè jo vaig ser alumne de l’Ausiàs March en la seva i nostra etapa franquista.

Us el mostro i us el comento:

Història de l’Institut Ausiàs March. Barcelona.

http://www.institutausiasmarch.cat/pam/historia-2/ 

Història

Els antecedents d’aquest centre cal vincular-los a la Institución Libre de Enseñanza, organisme privat que, allunyat de tot interès polític, confessional o filosòfic, va assajar un nou model educatiu basat en la coeducació, en el desenvolupament i la creació personal. Els seus impulsors van ser Giner de los Ríos i Cossio, entre d’altres i, aquestes mateixes idees, varen inspirar la gènesi de El Instituto-Escuela de Madrid l’any 1918.

En temps de la II República, l’any 1931, es publicà un decret que facultava la Generalitat de Catalunya per a la creació d’un Institut-Escola a Barcelona. D’aquesta manera naixia, per decret de 26 d’octubre de 1931, l’Institut-Escola del Parc com a centre d’ensenyament secundari vinculat a una escola de primària integrada dins del Patronat Escolar Municipal. Aquest centre s’inspirava en els principis pedagògics de l’Escola Nova catalana i en l’experiència de l’Instituto-Escuela de Madrid i representà el motor d’un sistema nou d’ensenyament a l’etapa de secundària: català, integrador de l’alumne en el seu entorn i amb voluntat de continuïtat amb l’ensenyament primari. Fou dirigit pel catedràtic de física Josep Estalella^{Nota 1} i, essent cofundadors, els catedràtics de llatí i francès Josep Vergés i Joan Nogués respectivament.

La popularitat i l’èxit de l’Institut–Escola del Parc de Barcelona va ser tanta que les peticions nombroses i la manca d’espai, van fer necessària la creació el 1933 de dos filials, l’Ausiàs March dirigit per Joan Ras i el “Pi i Margall” (des de 1939 Milà i Fontanals) dirigit pel Manel Mateu. La ubicació de l’Ausiàs March va ser en uns locals del carrer Campmany de Sarrià, a la vora de l’avui Institut Químic. A la Biblioteca actual de l’Ausiàs encara hi ha libres que porten el segell de l’Institut – Escola “Ausiàs March” 1933. També als arxius es conserven totes les fitxes dels expedients amb aquest encapçalament.

L’any 1937 l’alumne Carles Magrinyà sintetitzava així el projecte educatiu de l’Institut- Escola Ausiàs March, que ratificava la seva vocació de centre educatiu públic:

“L’aspiració d’un veritable Institut-Escola és l’educació integral de l’alumne. No sols pretén preparar-lo per a l’ingrés a les Facultats i Escoles Professionals, sinó formar el seu caràcter, descobrir i desenvolupar les seves aptituds, millorar les seves forces físiques i plasmar el ciutadà conscient i responsable. En una paraula, fer l’home íntegre, culte i capaç d’enfrontar-se amb la vida”.

El final de la guerra també va ser la fi de les institucions de la Generalitat i per tant, de l’Institut-Escola; sent el seu claustre depurat i molts professors foragitats. Així doncs, en conseqüència, també va ser tancat l’Institut-Escola Ausiàs March.

El curs 1939-1940 va tornar a funcionar l’Institut Ausiàs March, suprimida ja la coeducació, a una torre del carrer Muntaner, amb un nou claustre de professors, essent el seu director Joan Camps Bellapart i Secretària Maria González. De fet, després de la guerra, els únics centres masculins que impartien els estudis de batxillerat a la ciutat de Barcelona eren –a banda de l´Ausiàs March- el Balmes i el Milà i Fontanals. A aquests s’afegiria, després, l’antic Salmerón a l’edifici de la institució privada Blanquerna, situat a la Via Augusta, amb el nom de Menéndez y Pelayo.

Havent quedat petita la torre de Muntaner, l’Institut Ausiàs March va passar el curs 61-62 d’una manera provisional als locals que avui encara ocupa l’Institut Emperador Carles.

“L’any 1967 començaren les classes a l’edifici on és ara, al costat del Parc Cervantes, el parc de les roses. Aquesta ubicació tan encertada, al peu de Collserola, amb magnífiques vistes de Sant Pere Màrtir i el Coll de Finestrelles, ventilat, i on els fums de la ciutat no arriben gaire, ha estat fins ara el lloc ideal per continuar l’ideari pedagògic de l’Institut– Escola. El seu ferm tarannà es manifestà en els moments políticament difícils del pas a la democràcia, essent el primer claustre d’Espanya que escollia democràticament el seu director”(1), i normalitzava l’ús del català com a llengua vehicular.

L’Institut Ausiàs March ha estat pioner en un èmfasi especial en l’ensenyament de les llengües estrangeres. No es pot oblidar que durant molts anys va ser l’únic Institut de Catalunya en tenir dotat un Seminari d’Alemany, endemés del d’Anglès i Francès. Aquest interès s’ha manifestat també al llarg del temps en l’organització d’intercanvis amb alumnes d’altres països, com Holanda, França i Alemanya, que han estat especialment enriquidors per als nostres alumnes.

L’any 1979 torna a implantar-se l’ensenyament en règim de coeducació.

Des de sempre, també, ha prestat especial atenció a l’ensenyament de les ciències experimentals com a eina desenvolupadora del caràcter dels nostres alumnes. És un dels pocs centres que compten amb amplis laboratoris específics de cadascuna de les branques: química, ciències naturals, física i tecnologia. Té a disposició dels alumnes dues aules dedicades a la creació artística des de variats punt de vista: dibuix, ceràmica, pintura i escultura. Disposa de diversos laboratoris d’idiomes estrangers, de fotografia i de creació d’audiovisuals, així com d’una aula-taller d’equips informàtics i d’una biblioteca amb més de 15.000 volums i un bibliotecari a temps complet.

L’ Ausiàs, fidel al seu compromís educatiu i amb una enorme capacitat d’adaptació als nous temps, no es va quedar enrere amb l’aparició de les anomenades noves tecnologies. Disposa de 6 aules amb més de 130 ordinadors, connectats en xarxa i amb accés a internet. Des del curs 06-07 a cada matèria i a cada grup s’ha assignat una hora d’aprenentatge específic setmanal en alguna d’aquestes aules.

Des de cada departament es fomenta l’interès dels alumnes de batxillerat per la recerca seriosa i rigorosa. Cada curs s’assoleix un excel·lent nivell en els treballs preparats, com proven els successius premis rebuts.

(1) Paraules extretes del discurs pronunciat per la Catedràtica Rosa Maria Nogués en la celebració del cinquantè aniversari de la fundació de l’Ausiàs March.

Les magnífiques instal·lacions esportives de l’Institut i l’entusiasme d’alumnes, professors i pares, han permès l’adhesió de l’Ausiàs al Pla Experimental de l’Esport a l’Escola. D’aquesta manera els actuals alumnes de primer i segon d’ESO, a més de les classes d’Educació Física, s’organitzen i participen en equips esportius, la qual cosa permet de fomentar en ells els valors de l’esforç i del treball i la convivència en grup.

Conscients de la importància d’afavorir l’expressió oral i la creativitat en una etapa de la formació en què l’alumne necessita guanyar seguretat i madurar la seva personalitat, els alumnes de l’ESO aprenen tècniques d’ Expressió Teatral, dedicant-hi dues hores a la setmana (una tarda).

El curs 07-08, dins d’un pla específic de millora pedagògica del centre, es va introduir la llengua anglesa com a llengua d’aprenentatge al primer curs de l’ESO. Aquest pla, que té una durada inicial de quatre anys, pretén que l’alumne finalitzi l’etapa obligatòria d’estudis amb un domini prou sòlid de l’anglès a nivells oral i escrit.

Actualment el nostre centre insisteix en la importància de la transmissió de sabers i tria aquells que millor permeten als nostres alumnes respondre als desafiaments que planteja al coneixement humà la complexitat creixent dels obstacles que sorgeixen en la vida moderna. D’aquesta manera persegueix la formació integral de l’alumnat i fa un esforç per implicar les famílies en aquest procés. En aquest sentit els tutors dels diferents grups fan un seguiment acurat de la marxa dels seus alumnes procurant mantenir una comunicació fluïda amb els pares. L’objectiu és aconseguir que cada alumne desenvolupi la seva personalitat tant com pugui, tot aprenent a desenvolupar el sentit crític i cultivar els valors del respecte i la tolerància vers els altres.

Els valors clàssics però, encara vigents, com l’assistència a classe, la puntualitat, el respecte a les normes de convivència, la integració de cada alumne amb independència de la seva
classe social, nacionalitat, religió o ideologia política i la feina quotidiana dels alumnes a casa es promouen de manera sistemàtica.

Un cop implementats en el nostre centre els estudis obligatoris de l’ESO i també el nou batxillerat, vàrem introduir dues branques d’estudis professionals (Explotació de Sistemes Informàtics i Administració de Sistemes Informàtics), per facilitar així l’accés a aquells alumnes del nostre centre o districte que així ho desitgessin. I s’aconsegueixen excel·lents resultats en la integració en el món laboral posterior.

Per facilitar la integració al nostre país i a la nostra llengua dels alumnes nouvinguts, l’Institut Ausiàs March disposa d’una aula d’acollida que ho aconsegueix en un termini raonable (variable, en funció de l’origen de l’alumne).

En els nostres arxius figuren els expedients de vora 85.000 alumnes de procedències molt diverses i que han tingut i tenen, en la vida adulta un paper rellevant com: l’expresident Jordi Pujol i Soley; l’escriptor i pedagog Joan Triadú Font; l’aracnòleg Domènec Ventalló; el pintor Josep Tharrats, na Montserrat Obiols Germà, el catedràtic d’Astronomia Juan José de Orús, l’astrònom Joaquim Febrer, l’escriptora Teresa Juvé, els escriptors Francesc Parcerisas i Quim Monzó entre molts altres.

No hi ha aquí espai suficient per ressaltar la dedicació i la vocació de molts professors que han figurat en el claustre de l’Institut, ni dels entregats directius que l’han gestionat al llarg dels seus setanta cinc anys d’ història. Tots, però, dignifiquen el passat i present de l’Institut.

Com afirmà la catedràtica Maria Rosa Nogués, filla d’uns dels fundadors de l’Institut i també catedràtic de francès Joan Nogués, “la fermesa compaginada amb la humanitat dels seus científics, la humanitat lògica dels seus lletrats, han permès assolir als nostres alumnes de tots els temps un excel·lent nivell tant acadèmic com de respecte i convivència escolar”. Són aquests uns valors pedagògics inicials i fundacionals que avui dia encara perduren afortunadament al nostre centre.

Nota 1. Molt abans d’anar a l’Institut jo ja coneixia el Dr. Estalella, primer director de l’Institut-Escola del Parc. I el coneixia no personalment sinó a través del seu fabulós llibre de Ciència Recreativa, que el meu pare m’havia comprat expressament per tal de desenvolupar la meva afició a la tècnica (ell era tècnic electricista). I ho va aconseguir perquè gràcies als consells del meu pare i del professor Estalella vaig estudiar un parell de carreres tècniques!

Nota 2. Jo vaig ser alumne de l’Institut Ausiàs March del carrer Muntaner entre Marià Cubí i l’Avenir, però desgraciadament fou en l’etapa franquista, per tant tot el que aquí s’ha explicat, certament engrescador, havia desaparegut en aquell moment. Jo vaig entrar-hi als 10 anys, en el curs 1947-1948, i vaig eixir-ne 6 anys més tard. En el temps que hi vaig anar no hi havia coeducació, el català era proscrit i l’esperit de l’Institut Escola havia desaparegut. Hi havia de director el Sr. Camps, professor de física que era un bon home, com s’explica a l’apunt, però qui manava era la comissària política o sigui la secretària de l’Institut i professora de Geografia i Història, de nom Maria González que era una falangista grossa i desagradable. El professor de matemàtiques era el Sr. Joan Ras, que pel que diu l’article havia estat el primer director de l’Ausiàs March a l’any 1931 quan la Generalitat va decidir crear-lo. Hi havia un interessant professor d’anglès, un impresentable professor de francès, una impresentable professora de llatí, i un interessant professor de literatura espanyola de nom Agustin del Saz (evidentment la literatura catalana no existia en l’España de Franco). Tampoc, evidentment, ens varen explicar mai qui era Ausiàs March ni ens varen informar de la gènesi de l’Institut, les seves virtuts, la seva filosofia extreta de tradició de l’Escola Nova catalana, de l’Institut Escola i de la Institución Libre de Enseñanza (creada a Madrid per fugir de l’ensinistrament catòlic que havia dominat l’ensenyament a les espanyes des del Concili de Trento) i que les forces d’ocupació franquistes es varen cuidar d’esborrar de forma que no en quedava cap rastre. Jo vaig patir cada matí des dels 10 anys a quarts de nou del matí la hissada de la bandera espanyola (la que jo sabia que havia entrat junt amb els tancs dels enemics de Catalunya per la Diagonal el 26 de gener del 1939). La hissada de la bandera anava acompanyada de la cantada del  Cara al Sol, l’himne falangista, i de tota una parafernàlia de nens en filera (a formar, cubranse, deia el falangista professor de la Formación del Espíritu Nacional) i en acabar l’himne després de “que en España empieza a amanecer!” el falangista cridava les consignes“ ¡España una! ¡España grande! ¡España libre! ¡Arriba España! Viva Franco! que nosaltres havem de corejar. Jo vaig patir les tandes d’Ejercicios Espirituales cada Setmana Santa, l’aportació de l’església a la victòria feixista espanyola i la derrota dels catalans. El que sí que recordo, per omissió, és que en els anys que vaig anar a l’Institut mai ningú ens va explicar que Catalunya havia estat un país independent, ni que teníem una cultura que ells s’havien esmerçat a eliminar sàdicament, físicament i del cervell de la gent, ni ens varen explicar que hi hagués cap història de Catalunya publicada, ni ens varen esmentar que a Catalunya s’havia parlat català. Evidentment a casa hi havia llibres en català (un centenar i els conservo tots), es parlava només català a casa, al carrer i amb els companys de classe (a l’Institut al meu curs de 30 alumnes hi havia dos nens que eren castellans i un que era alemany encara que no vàrem saber mai de quin bàndol. Però no hi havia cap diari en català als quioscs, ni s’editaven llibres en català ni a les llibreries hi havia llibres en català. Les forces d’ocupació havien executat el genocidi cultural amb perfecció! Tanmateix abans dels 15 anys, abans d'acabar el batxillerat, jo ja havia visitat repetidament les llibreries de vell de Barcelona i m’havia proveït dels llibres que el franquisme m'havia furtat, dels llibres que les generacions anteriors a la nostra havien tingut la sort de tenir: L’enciclopèdia escolar catalana, La terra catalana, la Història de Catalunya-primeres lectures, Salut-higiene i educació física, La nostra terra i la nostra història, els tres llibres de poesia compilats per l’Artur Martorell, La mar, la plana, la muntanya; Les plantes, els animals, els elements; Els pobles, les ciutats, els homes. També altres llibres com L’amic-llibre primer de lectura. Us en mostro uns quants:

 

Un aclariment interessant és el que hi vaig conèixer dos companys que ja em varen semblar interessants en aquell moment i amb qui vàrem iniciar una amistat que ha durat tota la vida. L’un era en Guillem Torrent (Guillermo en aquella època), ja traspassat i l’altre en Francesc Padrós (Francisco en aquella època).

Joan A. Forès

Reflexions