diumenge, 19 de juny del 2016

17/06/2016. Infraestructures. Eduard Voltas. El vagó del conductor. Què se n'espera, d'una classe dirigent (política i econòmica) de debò? Que, sense deixar de defensar els seus interessos particulars, defensi també els del territori i la gent que pretén representar. Res, fracàs absolut: anem com anxoves dins de vagons del segle passat i per damunt de vies de quan la tele era en blanc i negre...

Benvolguts,

L’article inquireix a la classe política catalana (és un oxímoron aquesta frase?), que deixin de ser una patata...I diu:

40 anys després de la fi del franquisme, els catalans no poden arribar puntuals a la feina. No ho han aconseguit ni els empresaris del Pont Aeri amb les seves testosteròniques fotos de grup, ni el Foment del Treball Nacional amb el seu Juan Rosell col·locat a dalt de tot de la CEOE, ni el Cercle d'Economia de les grandiloqüents trobades anuals a Sitges, ni les cúpules sindicals d'UGT i CCOO, ni la Caixa ni el Sabadell dels milers de milions de beneficis acumulats, ni la CiU del Palace i el Majestic, ni el PSC totpoderós del "tenim tres ministres a Madrid".

Quina conya!!!

Vegem el savi article:


El vagó del conductor
"Només podem concloure que, més que una classe dirigent, hem tingut una patata"


17 de Juny 2016 a les 19.01 h

Què se n'espera, d'una classe dirigent (política i econòmica) de debò? Que, sense deixar de defensar els seus interessos particulars, defensi també els del territori i la gent que pretén representar. I que, a través del seu exemple i eficàcia en el compliment de la missió, reforci la confiança del conjunt dels ciutadans en el sistema. Més o menys seria això, no? Hi pensava aquesta setmana observant el caos de rodalies, sens dubte la mostra més sagnant del fracàs estrepitós de la classe dirigent catalana dels últims 40 anys. Una classe dirigent incapaç de garantir ni tan sols que la gent arribarà puntual a la feina.
Atenció perquè la darrera frase s'escriu en un moment però reflecteix una impotència de dècades. Repetim-ho: 40 anys després de la fi del franquisme, els catalans no poden arribar puntuals a la feina. No ho han aconseguit ni els empresaris del Pont Aeri amb les seves testosteròniques fotos de grup, ni el Foment del Treball Nacional amb el seu Juan Rosell col·locat a dalt de tot de la CEOE, ni el Cercle d'Economia de les grandiloqüents trobades anuals a Sitges, ni les cúpules sindicals d'UGT i CCOO, ni la Caixa ni el Sabadell dels milers de milions de beneficis acumulats, ni la CiU del Palace i el Majestic, ni el PSC totpoderós del "tenim tres ministres a Madrid". Res, fracàs absolut: anem com anxoves dins de vagons del segle passat i per damunt de vies de quan la tele era en blanc i negre.

No és només rodalies. És que som a 2016 i tampoc no han aconseguit que el port estigui connectat amb ample de via europeu, ni tenir un corredor ferroviari mediterrani per a les exportacions, ni que l'aeroport es gestioni des d'aquí i pensant en els interessos d'aquí. Tampoc no van tenir força ni autoritat per impedir la derrota de l'Estatut o la humiliació de patir un dèficit fiscal crònic mentre se'ns diu insolidaris.

Només podem concloure que, més que una classe dirigent, hem tingut una patata.
Seria exigible que, si més no, no es fessin els sorpresos ni els ofesos per la revolta política de la gent. Benvolguts mandarins del sistema autonòmic que s'enfonsa, si avui teniu un Parlament i un Govern independentistes i Ada Colau d'alcaldessa és, bàsicament, perquè com a quefes del tren heu demostrat ser bastant inútils i la gent s'està apoderant del vagó del conductor. Facin lloc.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada