Benvolguts,
L’article inquireix a la classe política catalana (és un
oxímoron aquesta frase?), que deixin de ser una patata...I diu:
40 anys després de la fi del
franquisme, els catalans no poden arribar puntuals a la feina. No ho han aconseguit ni els empresaris del Pont
Aeri amb les seves testosteròniques
fotos de grup, ni el Foment del Treball Nacional amb el seu Juan Rosell col·locat a dalt de tot de la CEOE, ni el Cercle d'Economia de les grandiloqüents
trobades anuals a Sitges, ni les cúpules sindicals d'UGT i CCOO, ni la Caixa ni el Sabadell dels milers de milions de beneficis acumulats, ni la CiU del Palace i el Majestic, ni el PSC totpoderós del "tenim tres ministres a Madrid".
Quina conya!!!
El vagó del
conductor
"Només podem concloure que, més que una
classe dirigent, hem tingut una patata"
per Eduard
Voltas
17 de Juny 2016 a les
19.01 h
Què se n'espera, d'una classe dirigent (política i
econòmica) de debò? Que, sense deixar de defensar els seus interessos
particulars, defensi també els del territori i la gent que pretén representar. I que, a través del seu exemple i eficàcia en el
compliment de la missió, reforci la confiança del conjunt dels ciutadans en el
sistema. Més o menys seria això, no? Hi pensava aquesta setmana observant el
caos de rodalies, sens dubte la mostra més sagnant del fracàs estrepitós de la
classe dirigent catalana dels últims 40 anys. Una
classe dirigent incapaç de garantir ni tan sols que la gent arribarà puntual a
la feina.
Atenció perquè la darrera frase s'escriu en un
moment però reflecteix una impotència de dècades. Repetim-ho: 40 anys
després de la fi del franquisme, els catalans no poden arribar puntuals a la
feina. No ho han aconseguit ni els empresaris del Pont Aeri
amb les seves testosteròniques fotos de grup, ni el Foment del Treball
Nacional amb el seu Juan Rosell col·locat a dalt de tot de la CEOE,
ni el Cercle d'Economia de les grandiloqüents trobades anuals a Sitges,
ni les cúpules sindicals d'UGT i CCOO, ni la Caixa ni el Sabadell
dels milers de milions de beneficis acumulats, ni la CiU del Palace i el
Majestic, ni el PSC totpoderós del "tenim tres ministres a
Madrid". Res, fracàs absolut: anem com anxoves
dins de vagons del segle passat i per damunt de vies de quan la tele era en
blanc i negre.
No és només rodalies. És que som a 2016 i tampoc no han aconseguit que el port estigui connectat amb ample de via europeu, ni tenir un corredor ferroviari mediterrani per a les exportacions, ni que l'aeroport es gestioni des d'aquí i pensant en els interessos d'aquí. Tampoc no van tenir força ni autoritat per impedir la derrota de l'Estatut o la humiliació de patir un dèficit fiscal crònic mentre se'ns diu insolidaris.
Només podem concloure que, més que una classe dirigent, hem tingut una patata.
No és només rodalies. És que som a 2016 i tampoc no han aconseguit que el port estigui connectat amb ample de via europeu, ni tenir un corredor ferroviari mediterrani per a les exportacions, ni que l'aeroport es gestioni des d'aquí i pensant en els interessos d'aquí. Tampoc no van tenir força ni autoritat per impedir la derrota de l'Estatut o la humiliació de patir un dèficit fiscal crònic mentre se'ns diu insolidaris.
Només podem concloure que, més que una classe dirigent, hem tingut una patata.
Seria exigible que, si
més no, no es fessin els sorpresos ni els ofesos per la revolta política de la
gent. Benvolguts mandarins del sistema autonòmic que
s'enfonsa, si avui teniu un Parlament i un Govern independentistes i Ada Colau
d'alcaldessa és, bàsicament, perquè com a quefes del tren heu demostrat ser
bastant inútils i la gent s'està apoderant del vagó del conductor. Facin lloc.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada