29/08/2016. Feixisme. Cotarelo. España contra Cataluña. Por eso ninguno de estos franquistas, descendientes de franquistas, seguidores ideológicos de la dictadura de facinerosos [el franquisme sociològic] ha condenado jamás el franquismo. Porque, en definitiva, no es solo el franquismo, es España la que va contra Cataluña. Por eso los catalanes quieren irse. Y hacen bien.

Benvolguts,

A cada nou apunt de Ramon Cotarelo al seu Bloc, més identificat amb ell em sento…

Avui tenim un apunt de títol España contra Cataluña, que comença amb un petit llistat de les frases que personatges polítics i militars espanyols enemics de Catalunya ens han dedicat al llarg dels darrers 81 anys, tots feixistes, tots franquistes, continua amb un posicionament meridianament clar en el debat sobre memòria històrica entre “el catedrático de derecho constitucional de la Universidad de Barcelona, Marc Carrillo, y el historiador Joan B. Culla i Clarà, on demostra dialècticament el seu suport a Joan B. Culla (la guerra civil fue contra Cataluña) refermant el que nosaltres fa anys que defensem, que el franquisme sociològic té amarat el poble espanyol (de forma irrecuperable?), el franquisme sociològic ja forma part de l’ADN espanyol i demostra que el poble espanyol des del franquisme (o potser des de 500 anys abans?) viu en un perpetu síndrome d’Estocolm...

i acaba amb tres sentencies demolidores:

·       Por eso ninguno de estos franquistas, descendientes de franquistas, seguidores ideológicos de la dictadura de facinerosos [el franquisme sociològic] ha condenado jamás el franquismo.

·       Porque, en definitiva, no es solo el franquismo, es España la que va contra Cataluña.

·       
Por eso los catalanes quieren irse. Y hacen bien.

Vegem l’apunt i a part de gaudir dels raonaments, reflexionem, recapacitem i prenguem partit obertament, perquè ens hi va la nostra continuitat com a poble…

28/08/2016. Infraestructures. ACN. El govern espanyol malbarata els fons europeus. I en aquest Bloc hi ha dotzenes d’articles comentats explicant com els Gobiernos espanyols del PPSOE s’han malbaratat des del 1986 els diners de la UE, que ha fet veure que no ho veía! I ara 30 anys més tard, miraculosament se n’adonen!

Benvolguts,

Ho venim dient i explicant des del naixement d’aquest Bloc. I hi ha dotzenes d’articles comentats explicant com els Gobiernos espanyols del PPSOE s’han malbaratat des del 1986 els diners de la UE, que ha fet veure que no ho veía! I ara 30 anys més tard, miraculosament se n’adonen!

28 D'AGOST DE 2016 10:30 H

El govern espanyol malbarata els fons europeus

Dedica el 95% d’aquests fons

a l’alta velocitat sense prioritzar

les mercaderies de l’eix mediterrani

segons un auditor del

Tribunal de Comptes de la UE

ACN Brussel·les .- Cada dia menys de quatre trens de mercaderies utilitzen el tram Figueres-Perpinyà per creuar la frontera, mentre que 19.000 camions ho fan per carretera. “Encara estem lluny de les xifres de tràfic que eren l’objectiu”, lamenta a l’ACN l’auditor del Tribunal de Comptes Europeu Fernando Pascual Gil, un dels autors d’un informe de l’organisme que denuncia el “rendiment insuficient” del corredor mediterrani. “A Espanya, el 95% dels fons s’han dedicat en el període 2007-13 a projectes d’alta velocitat i les mercaderies potser no han estat la prioritat”, diu Pascual Gil, que adverteix la CE que “cal una política coherent” per complir els seus propis objectius de transport ferroviari de mercaderies.

, corredor mediterrani, Eix Mediterrani, UE

D’una previsió de pas de 8.655 trens el primer any a la realitat de 357 a l’any 2011

En els tres primers anys de funcionament de la connexió ferroviària Figueres-Perpinyà, del 2011 al 2013, el nombre anual de trens de mercaderies va ser de 357, 636 i 931, respectivament, davant de l’objectiu de 8.665 trens de mercaderies marcat pel primer any i el de 19.759 previst pel 2019. “Físicament la secció internacional està construïda, els diners no han desaparegut, però és veritat que quan fem referència al tràfic de mercaderies, està molt per sota de les expectatives”, assenyala Pascual Gil.

Alta velocitat sense passatgers i els camions per les carreteres 

L’auditor del TCE culpa “els problemes de coordinació entre l’estat francès i Espanya” dels mals resultats d’aquest tram, assenyalant en concret que de la part catalana “encara queda per connectar la línia a determinats ports o indústries”. La connexió del Port de Barcelona “s’ha començat, però en queden d’altres, com la de Tarragona, o la de les indústries” concretes, destaca Pascual Gil. “Per veure els resultats la línia completa i la connexió a tots els ports propers i a les indústries s’ha de fer. Porta temps, o és una qüestió de prioritats”, indica.

Les empreses de l’eix mediterrani perden competitivitat 

“En termes de finançament comunitari, més fons europeus han estat dedicats a Espanya a l’alta velocitat que a les necessitats del transport de mercaderies en ferrocarril”, assegura l’auditor durant l’entrevista amb l’ACN. En aquest sentit, avisa que les empreses poden perdre competitivitat. “Si el ferrocarril no aconsegueix complir amb les expectatives de les indústries, es veuen obligades a utilitzar el transport per carretera, que probablement sigui el més contaminant”, destaca.

Ports no connectats a les xarxes ferroviàries 

Pascual Gil remarca que “la gestió del trànsit, la falta de liberalització a la pràctica i el problema de transparència” afecten el corredor mediterrani de mercaderies, però “no exclusivament”. “Els problemes que el Tribunal de Comptes ha pogut identificar s’apliquen a diversos corredors”, puntualitza. Per això, el TCE demana a la Comissió Europea i els estats membres que analitzin bé com inverteixen els diners i els adverteix que, a aquest ritme, no assoliran els seus propis objectius de traslladar el transport de mercaderies de la carretera al ferrocarril.

Segons Pascual Gil, cal “una assignació coherent dels fons comunitaris”, donant “més diners al ferrocarril que al transport per carretera” i assignant-los “tenint en compte les necessitat específiques” del sector. Per això, recorda que és prioritari “connectar les línies de tren amb els ports” i introduir millores per “permetre que circulin trens més llargs”.

Escoltar

---

NOTÍCIES RELACIONADES

• Puigdemont: "Ens prendran el pèl fins que no els ho permetrem més" 13.08.2016.
• Mónica Oltra també s’embolica amb el Corredor Mediterrani a Twitter 13.06.2016.
• Puigdemont sobre el Corredor Mediterrani "Hem constatat que estem en temps de descompte" 25.05.2016.
• L’AVE no passa l’examen del Tribunal de Comptes europeu 24.05.2016.
• Tècnics d’Adif, esparverats pels errors de Foment en el disseny del Corredor Mediterrani29.04.2016.

28/08/2016. Procés. Miquel Pérez Latre. Ens en sortim o ens liquiden. No existeix cap mena d’alternativa negociada a la independència que no passi per la liquidació de Catalunya com a comunitat política. Pactes. Picaplets. Pinça. Ridícul. Senyal. Tots. Un país presoner del deute i incapaç de formar govern. Aviat caldrà aplicar mesures draconianes per ordre dels guardians dels creditors…

Benvolguts,

Els apunts d’avui del mestre Pérez Latre no són precisament engrescadors!

La negociació entre el Partit Popular i Ciudadanos, amb el compromís contra qualsevol mena de referèndum que permeti els catalans decidir el seu futur, amb voluntat de recentralitzar el sistema de competències a favor de l’administració central de l’Estat, de consolidar un sistema fiscal dins la LOFCA i de liquidar la immersió lingüística, 

demostra allò que la premsa catalana de l’establishment pugna per amagar cada dia des de fa quatre anys: No existeix cap mena d’alternativa negociada a la independència que no passi per la liquidació de Catalunya com a comunitat política.

Com dirien els clàssics, és victòria o mort.

28 D'AGOST DE 2016 05:00 H

Vegem l'article:

Ens en sortim o ens liquiden

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

La negociació entre el Partit Popular i Ciudadanos, amb el compromís contra qualsevol mena de referèndum que permeti els catalans decidir el seu futur, amb voluntat de recentralitzar el sistema de competències a favor de l’administració central de l’Estat, de consolidar un sistema fiscal dins la LOFCA i de liquidar la immersió lingüística, demostra allò que la premsa catalana de l’establishment pugna per amagar cada dia des de fa quatre anys: que no existeix cap mena d’alternativa negociada a la independència que no passi per la liquidació de Catalunya com a comunitat política. Com dirien els clàssics, és victòria o mort. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

ETIQUETES

 sedició, temps de sedició

PACTES. L’escena ja es va produir després del 20-D i ara els partits espanyols de la banda dreta ens ofereixen el mateix espectacle patètic: l’escenificació d’un pacte, amb foto entre Rafael Hernando (del PP) i Juan Carlos Girauta, que no es recolza en cap mena de majoria parlamentària. Espanya és l’únic país del món on es fan pactes de govern inviables que fan sospitar que només es tanquen amb la finalitat estricta de construir relat per a les següents eleccions. Perquè signar un pacte sense majoria parlamentària que el suporti i a l’espera que algun carallot útil, al qual no s’ha tingut en compte a l’hora de negociar i escenificar l’acord, s’hi sumi de franc, és una manera de fer les coses (i ja en van dues eleccions) molt i molt estranya. Que estan bojos aquests espanyols.

I així, fins que, de tantes voltes com facin, acabi retornant definitivament el bipartidisme perdut.

PICAPLETS. La incapacitat del dependentisme per assumir en termes polítics el fet que més de la meitat dels catalans ja no volem formar part d’Espanya és tan bèstia, que en molts moments fa feredat. Sembla que, en efecte, ja juguem lligues diferents. El vicepresident del Parlament de Catalunya, José María Espejo-Saavedra, de Ciudadanos, en resposta a la notificació rebuda de part del TC (està clar que en el seu cas es tracta d’un error!) ha argumentat que la presidenta Forcadell va cometre frau de llei amb la voluntat d’incomplir les disposicions del Constitucional espanyol. Nosaltres caminant amb pas ferm cap a la independència i ells ens parlen de fraus de llei. L’il·lustre senyor diputat viu en un món a banda, com si encara fos assessor de la Caixa. Més ben dit, sí, encara treballa al servei de Fainé i els seus, però temporalment li paguem el sou entre tots.

PINÇA. L’establishment no descansa mai. Mentre els Comuns, aliens a la que es prepara (en això són coherents, perquè pensen que no passarà res) es reuneixen per concretar la seva oferta electoral a la primavera, la plataforma liberal dependentista propulsada per les escorrialles de l’antiga CiU difunta va fent també les seves passes inicials. Recorda una mica, però, les gestions discretes de Duran i Lleida, mesos abans de l’esclat definitiu dels democristians, amb voluntat de crear una marca alternativa capaç de fer-los sobreviure, transvestits, de manera inverosímil, de nova política. Ara, l’ex-CDS Antoni Fernández Teixidó, l’ex-UDC Roger Muntañola i l’ex-CDC Xavier Cima (el senyor Arrimadas), van covant el seu particular club dels rebotats: ben segur, els de sempre els posaran el cel als peus a canvi d’erosionar l’independentisme. Gira el procés i les maniobres sempre són les mateixes. I tanta reiteració potser va deixant de ser efectiva.

RIDÍCUL. La capacitat dels QWERTY per rabejar-se en el ridícul supera ja a aquestes alçades tot el que era previsible. Cada setmana d’estiu el nivell de la seva dignitat política cau més i més avall. Després de disparar contra tot allò que es mou, en particular si és d’Esquerra, i d’alliçonar cada dia la CUP sobre què ha de fer i què no, aquests dies han emprès una denúncia de la persecució de la qual, suposadament, són objecte a les xarxes socials. Diumenge a la tarda, Marta Ribas i Lluís Rabell denunciaven a l’uníson els insults rebuts des d’un compte de twitter amb només dos tuits i trenta seguidors, com a exemple dels atacs dels quals són víctimes. Examinada la naturalesa de l’agressor, era fàcil determinar que es tractava d’un perfil creat per la policia, per l’entorn de SCC o fins i tot per ells mateixos. Prou de fer el ridícul, de veritat.

SENYAL. La reunió dels caps de govern d’Alemanya, França i Itàlia per redefinir els futur de la UE post-Brexit és simptomàtica del valor del Regne d’Espanya a la comunitat internacional. Un país presoner del deute i incapaç de formar govern. Un problema creixent. Un actiu generador d’inestabilitat econòmica i territorial, que s’obre un nou front amb l’atac flagrant a la democràcia a Euskadi, on fa vetar un candidat sense encomanar-se a ningú. Aviat caldrà aplicar mesures draconianes per ordre dels guardians dels creditors i, ben segur, no vindran acompanyades d’una millora de la qualitat d’un ordre democràtic que a Espanya fa anys que es desploma en caiguda lliure. Gairebé descartada l’opció que els barons obliguin Pedro Sánchez i els seus a acceptar la rendició, ara ja només una trucada de la cancellera Merkel pot evitar una nova repetició de les eleccions, igual com va forçar una reforma constitucional un mes d’agost.

TOTS. El manual dependentista és reiteratiu i, molt sovint, mancat de qualsevol mena de lògica. Hi ha un recurs fonamental que consisteix a presentar qualsevol iniciativa de l’independentisme com adreçada només a una part de la societat. Agradi més o menys, tant la dependència com la plena sobirania afecten tots els catalans, pensin com pensin. La lider de Ciudadanos a Barcelona, l’ex-popular Carina Mejías ha criticat l’alcaldessa Colau per insinuar la seva participació a la Diada que no és de tots. Naturalment, a ella mateixa li semblarà perfecte que Mariano Rajoy i el Borbó presideixin els actes d’una festa del 12-O que no representa tothom, imposar l’estanquera a centenars d’ajuntaments que no la consideren pròpia i la Marxa Reial des Borbons, un símbol que no representa milers de ciutadans. En aquests casos, naturalment, com que són els seus, no importa que tots aquests símbols siguin imposats sense ser els de tots.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Joan A. Forès

Reflexions

28/08/2016. Procés. Cecília Llesuy. Anar de debò. Les relacions Espanya-Catalunya. Vicens i Vives manifestava l'absència de cultura de pacte en els governants castellans. Borja de Riquer explica que l'absència de cultura de pacte dels governants espanyols va provocar la independència de tota l'Amèrica llatina...

Benvolguts,

Avui el comentari no és nostre! És d’una lectora del PuntAvui del Pallars Jussà. I ha publicat a la secció El lector escriu un comentari molt ben fet, en referència a un llibre de Martí de Riquer, publicat l’any passat, de títol Anar de debò, compost d’articles esparsos. Ella s’ha fixat en l’article Madrid perdrà Catalunya.

Nosaltres trobem molt ben fet el comentari i per la mostra imaginem molt ben fet el llibre. Podem afegir que hi ha una frase que els espanyols utilitzen amb orgull que fa: Mas vale barcos sin honra que honra sin barcos. Frase que pot il·lustrar les relacions Espanya-Catalunya. Vicens i Vives manifestava l'absència de cultura de pacte en els governants castellans, quan afirmava que eren una gent que s'estimava més lluitar fins al final abans que fer qualsevol cessió, que consideraven una indignitat. Borja de Riquer explica que l'absència de cultura de pacte dels governants espanyols va provocar la independència de tota l'Amèrica llatina.

No sabem si aquesta absencia de cultura de pacte té res a veure amb la impossibilitat de formar Gobierno o amb la impossibilitat d’entendre’s de cap manera entre el PPSOECiudadanosPodemos i Catalunya. Aviat en traurem l’entrellat!

28 agost 2016 2.00 h

Anar de debò

Cecília Llesuy

Borja de Riquer, especialista en història espanyola i catalana dels segles XIX i XX i catedràtic d'història contemporània de la UB, en el seu llibre Anar de debò fa un extens recorregut sobre les relacions Espanya-Catalunya que permet constatar que l'abrupta convivència amb l'Estat espanyol al llarg dels segles ha esdevingut asfixiant.

El llibre de Riquer és una recopilació d'articles publicats als diaris La Vanguardia i a l'ARA. L'article del 29 d'octubre de 2015 (a La Vanguardia): Madrid perdrà Catalunya, m'ha interessat particularment; tres pàgines plenes de realitat constatable. Compara el cas de Catalunya amb el que van patir a Amèrica de l'ordeno y mando, ja que l'absència de cultura de pacte dels governants espanyols va provocar la independència de tota l'Amèrica llatina en pocs anys i després la de Cuba. L'actitud dels virreis, la penalització econòmica i el menyspreu van ser les principals raons per voler-se deslliurar d'Espanya.

L'historiador Jaume Vicens i Vives manifestava l'absència de cultura de pacte en els governants castellans, quan afirmava que eren una gent que s'estimava més lluitar fins al final abans que fer qualsevol cessió, que consideraven una indignitat. Els gairebé tres-cents dies del president Rajoy en funcions, incapaç d'arribar a cap acord per a la seva investidura, evidencia que la mentalitat ancestral dels governants espanyols resta intacta.

Cecília Llesuy

La Pobla de Segur (Pallars Jussà)

Vegem ara l’article de Martí de Riquer:

24/08/2016. Franquisme sociològic. Vicent Partal. Otegi, Forcadell, Mas; L’Espagne eclatée? La historiadora Hélène Carrère d’Encausse, es preguntava què passaria si desaparegués la Unió Soviètica, molt abans que arribàs a passar. «L’estat espanyol es troba cadavèric però es considera saludable, malgrat que cada dia va perdent líquid (...) I per això gasta de manera irresponsable per aparentar. I gesticula». Com els nous rics!

Benvolguts,

  

En Vicent Partal ha explicat més d’un cop la sort que va tenir de viure en primera persona l’esclat de la URSS i la reaparició de les nacions camuflades des de la primera guerra mundial o des d’abans. Aquest cop ens explica com la lectura del llibre L’Empire éclaté de la historiadora Hélène Carrère d’Encausse, sobre la seva visió de com l’URSS esclataria, li va fer obrir els ulls sobre la política agonitzant dels estats podrits…

Vegem l’Editorial del Vilaweb:

25/08/2016. Procés. ANC. Entrevista amb Natàlia Esteve, vice-presidenta de l'ANC, sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada. El meu objectiu és ser al territori. És en això, que em vaig comprometre. No crec que aparegui en grans actes, em dedicaré més a anar pel territori. ‘Els únics crítics de l’ANC són les bases’. ‘El procés ha intentat respectar excessivament la legislació espanyola’.

Benvolguts,

Natàlia Esteve (fotografia: ANC).

Han aparegut a Vilaweb, des de les eleccions al Secretariat, dues entrevistes a la vice-presidenta de l’ANC, Natàlia Esteve, que es va presentar a les darreres eleccions del Secretariat formant part d’un potent grup de noies de la Territorial de Sant Martí, altrament dita SMxI! Les publiquem i comentem totes dues per la total continuïtat i complementarietat que tenen. La primera del 30 de maig, portada per la Meritxell Verdaguer, la segona, del 25 d’agost  per l’equip de Redacció.

Ens han agradat extraordinàriament les dues entrevistes! Ens ha agradat sobretot l’exclamació ‘Sóc base’, dita més d’un cop i que nosaltres que la coneixem ho reafirmem rotundament. I no tant sols ella, les altres noies del grup, pel tip de treballar que s’han fet des de fa 4 anys, poden expressar també amb orgull que ‘Són base’. Les coneixem des del primer dia, hem treballat colze per colze en totes les activitats de la territorial (elles més que nosaltres, val a dir-ho), hem col·laborat a les activitats de la Coordinadora del Racó del Xerraire i a moltes altres.

‘Són base’!

Vegem les entrevistes:

26/08/2016. Catalanofòbia. Josep Maria Loste. Catalanofòbia assimilacionista. És denigrant que el partit “Ciudadanos” vulgui afegir en les seves negociacions estatals espanyoles amb el PP la qüestió de la immersió lingüística; és a dir, carregar-se, de totes totes, la normalització de la llengua catalana. De fet, el partit del Sr. Rivera és molt més extremista i, sobretot, assimilacionista que no pas un PP força ultraconservador.

Benvolguts,

L’autor de l’apunt és un col·laborador del directe.cat i hi té un Bloc hostatjat.

Ciudadanos i el PP estan arribant a la degradació total, els del PP tenen el propi partit i un centenar de càrrecs imputats per corruptes i ara en les converses amb Ciudadanos estan definint què és la corrupció per tal de continuar fent trampes: la corrupció només ho és si és dels altres, nosaltres no som corruptes. I el partit impol·lut de Ciudadanos, el partit que mai no acceptaria la corrupció, s’està rebolcant pel fang i la merda del PP, i hi ha afegit la seva dèria contra el català i els catalans, que no és autoodi perquè ells no han sigut mai catalans, encara que el parlin de tant en tant...

En els darrers dies hem publicat comentaris i apunts de 5 o 6 autors sobre la merda de la corrupció i la catalanofòbia. Avui n’hi afegim un altre.

Vegem què en diu en Josep M. Loste:

25/08/2016. Catalanofòbia. Editorial El PuntAvui. L'atac permanent al català. Ciutadans (C's), no cal oblidar-ho, es va crear, simplement, per una raó lingüística. La seva obsessió ha estat arraconar el català. Fent veure que la seva aposta era millorar el coneixement de diverses llengües, l'objectiu és que la llengua dominant sigui la castellana i minoritzar encara més la catalana.

Benvolguts,

És el cinquè article en els darrers dies que té com a referencia la Catalanofòbia i no crec que sigui el darrer en els dies immediats!

Ciutadans (C's), no cal oblidar-ho, es va crear, simplement, per una raó lingüística. La seva obsessió ha estat arraconar el català. Fent veure que la seva aposta era millorar el coneixement de diverses llengües, l'objectiu és que la llengua dominant sigui la castellana i minoritzar encara més la catalana. I avui estan de negociacions amb el PP.

I en aquesta negociació reapareix el veritable C's, el partit creat contra Catalunya. Entre les seves exigències, eliminar la immersió lingüística, un model d'èxit, segons estudis i universitats internacionals, un model que ha aconseguit ressituar el català però que encara avui no en garanteix la supervivència, com també demostren les dades. Fa quatre dies, amb qui havia pactat C's era amb el PSOE per fer president Pedro Sánchez. I llavors van pactar la derogació de la llei Wert. Ara això ja és en un calaix, ja que aquesta norma pot ser una eina més per atacar el català.

Vegem l’Editorial:

25/08/2016. Catalanofòbia. Miquel Riera. Obsessió per la llengua. Si el català hagués sucumbit al genocidi perpetrat pels pares i els avis dels actuals ciutadans i populars, avui no seríem on som. Per defensar i protegir definitivament la llengua catalana és, entre moltes altres coses, pel que molts catalans volem la independència...

Benvolguts,

Els catalans estem sempre profundament procupats per la nostra llengua. La llengua és l’ànima del territori i el territori, com sempre explica en Vicent Partal quan es refereix a l’íntima relació entre el Principat de Catalunya i els Països Catalans, és on s’encarna la nació  o sigui que:

L'estat i la nació no són la mateixa cosa i si l'estat va d'Alcanar a la Jonquera la nació sempre anirà de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó

Ahir varem publicar dues entrades al Bloc sota l’epígraf de Catalanofòbia referides a la baralla d’un notari d’Elx amb l’aparatxic de l’Estat espanyol per tal de fer-li passar la piconadora per sobre. I com ho han aconseguit!

Avui parlem d’un altre cas de Catalanofòbia protagonitzat per les converses de Ciudadanos i el PP intentant formar govern, usant-nos a nosaltres i a la nostra llengua de moneda de canvi. I no és massa moneda de canvi perquè el PPSOE és l’hereu directe del franquisme i els Ciudadanos varen néixer per acabar d’anorrear el català, primer a Catalunya i ara a tot arreu, i no tant sols el català sinó també el gallec i l’eusquera. Per tant tenen identitat de criteris i segurament que s’afanyaran a ser cada un més bèstia que l’altre per carregar-se el poc que queda del català, utilitzar la llei de consultes aprovada pel Parlament per liquidar el sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes.

Aquí hi ha dos exemples del capteniment salvatge dels Ciudadanos:

http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2015/12/05122015-vilaweb-euskadi-escandol-per.html

05/12/2015. Feixisme. Ciudadanos. Euskadi. Escàndol per l’atac de C’s contra l’èuscar. Galiza. C’s pide que el gallego deje de ser idioma oficial en Ferrol. País Valencià. La diputada (aldeana) de C's, Carolina Punset ha tornat a donar la nota aquest dijous en les Corts. Catalunya. C’s vol utilitzar la llei de consultes aprovada pel Parlament per liquidar el sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes.

http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2016/03/27032016-marina-llansana-el-pais-de-cs.html

29/11/2015. Marina Llansana. La Convenció de Gènova. Catalunya pot demanar Empara al Tribunal Internacional de l’Haia. Per què a ningú de les desenes de partits que han tingut diputats asseguts a l’hemicicle i cobrant a final de mes, no se’ls ha acudit d’usar aquest procediment...

Uns tasts:

·         Per defensar i protegir definitivament la llengua catalana és, entre moltes altres coses, pel que molts catalans volem la independència. És a dir, per oblidar-nos definitivament dels malsons que, periòdicament, ens voldrien receptar alguns.

·         Si el català hagués sucumbit al genocidi franquista perpetrat pels pares i els avis dels actuals ciutadans i populars, avui no seríem on som.

Vegem l’article d’en Miquel Riera:

25/08/2016. Catalanofòbia. Vicent Partal. Que el català siga una llengua prescindible. «Atenció al sil·logisme que indica tot un nou camí bastit perquè la nostra llengua sigui senzillament prescindible». Al notari Olagüe li comuniquen que com que sap castellà no hi ha cap motiu per a demanar res en català. Ai caram. És a dir: com que és evident que saps castellà el català no és pas necessari.

Benvolguts,

Ahir parlàvem del cas del notari d’Elx que fa vint anys que demana que les notificacions del Col·legi de Notaris de València li siguin enviades en català. Al final el Col·legi de Notaris i el Tribunal Contenciós administratiu de la Comunidaz, se li pixen a la boca…

Avui, amb molt bon encert, en Partal fa un magnífic Editorial explicant el cas i les conseqüències que se’n poden derivar. Recordem que la Sentència del 2010 del TC espanyol sobre l’Estatut de Catalunya va admetre i “jalear” que el deixava, segons l’Arfonso Guerra, ribotat i ben ribotat. I la senyora Chacón i el senyor Felipe González varen abonar el TC explicant en un fastigós article a El País que al cap i a la fi, un 5% d’articles eliminats tampoc no era tant important…

Per contrarestar aquest article varen publicar-se’n molts altres que el contradèien i explicaven què passaria a partir d’aquell moment. Un d’ells fou d’en JM Terricabras que va argumentar que el pes del seu cap era més o menys el 5% del seu pes total! I sabem per propia experiencia que totes les conseqüències que aquella sentencia va portar són moltíssimes, sobretot en els contenciosos sobre preminència d’una llengua sobre l’altra com en Partal explica referint-se a Elx. I sobretot sobre la “prescindibilitat” del català quan s’ha d’oposar al castellà!

Vegem l’Editorial d’en Partal:

 EDITORIAL

Que el català siga una llengua prescindible

«Atenció al sil·logisme que indica tot un nou camí bastit perquè la nostra llengua sigui senzillament prescindible»

 25.08.2016  22:00

Vicent Partal

Els recomane que llisquen la conversa [publicada ahir en aquest Bloc] que Josep Rexach ha tingut amb el notari d’Elx Lluís Olagüe, que involuntàriament ha viscut un episodi que apuja el llistó dels atacs a l’estat espanyol contra la llengua catalana, de fet contra totes les llengües que no siguen el castellà.

El senyor Olagüe ha estat arrossegat a una polèmica ben viva i ha quedat atrapat en un laberint jurídic únicament per haver gosat demanar que li arribara la documentació oficial en català. Amb un judici pel mig el resultat final fa feredat:

li comuniquen que com que sap castellà no hi ha cap motiu per a demanar res en català. Ai caram.

Atenció al sil·logisme que indica tot un nou camí bastit perquè la nostra llengua sigui senzillament prescindible. L’argument diu que la constitució espanyola obliga tots els espanyols a saber castellà. I que per tant ningú no pot al·legar oficialment que no el sap. Menys encara en el cas d’un notari. I a partir d’això ho resol afirmant que,

ja que sap castellà, no hi ha cap motiu d’indefensió si es viola el seu dret de rebre la informació en català, dret sancionat en aquest cas concret per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

És a dir: com que és evident que saps castellà el català no és pas necessari.

L’anècdota de moment és personal, però s’inscriu en una tendència ben visible a transformar el català en una llengua prescindible.

 Tendència que implica un canvi radical. Ens proposen la transformació del concepte que totes dues són llengües oficials en una relació asimètrica en què hi ha una de superior i una de secundària. Aquella cosa ridícula que el castellà és oficial mentre que el català és cooficial i prou.

Aquest és el camí que volen seguir i ací és on ens volen portar.

 Vicent Partal

Joan A. Forès

Reflexions

25/08/2016. Catalanofòbia. Josep Rexach Fumanya. L’estat nega l’ús del català a un notari valencià, argumentant que té ‘ple coneixement del castellà’. Lluís Olagüe es troba atrapat en una teranyina jurídica que li impedeix de recórrer contra una multa de 21.000 euros.

Benvolguts,

Aquest és un aricle sobre la catalanofòbia que pot ser que porti cua...

Llegiu-vos el cas del notari d’Elx Olagüe i vegeu el gloriós final:

·         ‘Em van dir que la sanció era correcta i que jo si al·legava que la meua protesta era perquè s’adreçaren a mi en valencià, això no em deixava en situació d’indefensió processal’.

·         Aquesta sentència diu que el castellà és cooficial al País Valencià i que, per tant, una administració com és el col·legi notarial no és obligat a fer ús del català. Aquest fet implica una vulneració de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que garanteix a tot ciutadà d’utilitzar el català i l’obligació de les administracions que aquests drets es compleixin.

·         A la sentència del tribunal contenciós administratiu la jutgessa Carmen Casado Guijarro va arribar el 17 de juliol i especificava que s’havia de donar la raó a Olagüe perquè el col·legi notarial hauria d’haver utilitzat el català en el procediment administratiu que va derivar en sanció.

o   ‘No obstant això –diu la sentència–, en el cas que ens ocupa l’ús de la llengua castellana, cooficial a la Comunitat Valenciana, no determina la indefensió del recurrent’.

o    I afegeix:

o   ‘La part recurrent tenia ple coneixement i comprensió dels escrits en castellà que li van ser enviats i aquest fet no va perjudicar de cap manera el seu dret de defensa’. Com a resultat, doncs, el recurs d’Olagüe va ser desestimat i va ser condemnat a pagar els costs del judici: 500 euros.

Amb aquest article i el seu trist final, cal que entenguem que “ells” tenen sempre totes les de guanyar. I en conseqüència “nosaltres” tenim totes les de perdre! I poden anar pujant a instàncies judicials més altes fins que el TC els digui que tenen raó.

I punt final!

Vegem l’article que inclou la còpia de la sentència:

23/08/2016. Feixisme. Enric Vila. Els polítics contra el poble. Si Espanya ha anat de col·lapse en col·lapse des de fa més de 300 anys, és perquè sempre s’ha enfrontat als anhels de Catalunya de manera injusta i violenta. Com que els espanyols, enquadrats definitivament en el franquisme sociològic no podran “ésser mai convençuts”, la solució passa perquè els Països Catalans ens organitzem definitivament al marge d’Espanya, com si no existissin.

Benvolguts,

Article de caire filosòfic del nostre conegut  Enric Vila. Comença analitzant la frase La Inés Arrimadas hi explicava tota cofoia, amb aquella satisfacció de llargandaix estès al sol, que l’objectiu del seu partit era independitzar Espanya dels independentistes. La tesi era que, com que els independentistes no podrien “ésser mai convençuts”, la solució passava perquè l’Estat s’organitzés al marge seu, com si no existissin. 

Segons el nostre parer, i com que els Ciudadanos ja s’han tret totes les pells de serp i els apareix la veritable pell de sorge o sigui la pell dels enemics irreconciliables de Catalunya i dels Països Catalans, talment com el PP, talment com el PSOE, talment com UDC, talment com Podemos, o sigui que de tots els polítics espanyolistes, el poble sempre n’ha rebut les bofetades i per tant el mot d’ordre a dia d’avui hauria de ser que:

Com que els espanyols, enquadrats definitivament en el franquisme sociològic no podran “ésser mai convençuts”, la solució passa perquè els Països Catalans ens organitzem definitivament al marge d’Espanya, com si no existissin. 

Per concretar, en un apunt recent del Toni Infante president de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, el títol del qual era Els Països Catalans demanen a Catalunya que "deixi la porta oberta" quan sigui independent s’explica que junt amb Cristòfol Soler de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca han assegurat que la seva associació recolzarà Catalunya perquè sigui independent.

I Catalunya, evidentment, deixarà la porta oberta...

Que vol dir que Ciudadanos, l’Arrimadas i els Paisos Catalans veuran aconseguits els seus desitjos:

Que uns i altres ens organitzem per separat d’altres i uns!

D’aquesta “conxorxa” se’n podria dir “les dues Espanyes!”

Si recordem el mapa de l’Espanya borbònica del 1854, amb el detall de la descripció de les dues Espanyes recordarem que l’antic Regne de Castella, realitzat plenament com a imperialista l’anomenaven:

l’España uniforme o puramente constitucional

i l’antiga Confederació Catalano-Aragonesa, convertida en botí de l’altra Espanya, i que fou el resultat del:

justo derecho de conquista,

l’anomenaven:

l’España incorporada o assimilada.

Per tant, sembla que aquesta és una solució pels anhels de Ciudadanos, segons l’Arrimadas i pels anhels, llargament desitjats dels Paisos Catalans. 

Només quedaria el treball administratiu del protocol de la definitiva separació, de la definitiva devolució, de la definitiva restitució...

 Els Paisos Catalans actualment tenen un 29% de la població espanyola i generen com a mínim el 34% del PIB. I per això els espanyols no han fet ni faran mai el Corredor Mediterrani!

Vegem l’article de l’Enric Vila: