Benvolguts,
No
soc psicòleg ni neuròleg ni creient, però veig que la
cosa psicosomàtica pot produir alteracions que farien Marx, Engels i Lenin,
presentar encara més la religió com a l’opi dels
pobles...
Vegem la columna
d’opinió del Matthew Tree:
31 juliol 2016 2.00 h
A fe
Matthew Tree
Segons McNamara, “la línia neurològica entre un
sant i un salvatge és primíssima”
A
Europa, hem patit una tirallonga recent d'assassinats comesos per persones
presumptament religioses: un home atropella més de 80 víctimes a Niça; un adolescent ataca un grup de
passatgers xinesos amb una destral, en un tren a Baviera; un altre adolescent
mata nou joves a Munic; un capellà és degollat a Rouen... En gairebé tots aquests
casos, primer es diu que l'atacant és un pertorbat
mental; després es diu que resulta que és un gihadista que s'ha radicalitzat en
un tres i no res; i tot seguit es descobreix que l'atac estava planificat fa
temps. El sociòleg francès Farhad Khosrokhavar va afirmar fa poc
al New York Times que l'exclusió
social i la pobresa faciliten aquesta mena de gihadisme. Potser. Però, i els nois de casa bona que van
enderrocar les Torres Bessones, per exemple? Segons
Patrick McNamara, el director del laboratori
neurològic de la Universitat de Medicina de
Boston, el fons del problema és el lligam directe
que hi ha entre un alt nivell de dopamina a la part dreta del cervell i la
intensitat (i distorsió) dels sentiments religiosos. Segons McNamara, “la línia
neurològica entre un sant i un salvatge és primíssima”.
La fe,
diu McNamara, sol
augmentar els nivells de dopamina d'alguns creients, fent que siguin més diguem-ne espirituals.
Ara bé, si aquest nivell puja més enllà
d'un límit determinat, pot convertir la fe en una font d'odi
psicòtic envers els no-fidels; i els creients, en assassins. Com
ara Lahouaiej-Boulel. O, ja que hi som, Anders Breivik.
Matthew Tree
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada