Benvolguts,
El
CCN presenta un resum de l’estudi CCN Estudi 03 – Pla Viablitat Xarxa Viària.
En
l’estudi s’introdueix el concepte intensitat mitjana de circulació
(IMD), que és fonamental per decidir de fer una autopista o
autovia en un determinat indret. Amb aquest paràmetre es demostra que 6.950 Km
d’autopistes i autovies de la xarxa viària espanyola són injustificables per que
tenen una intensitat
mitjana de circulació (IMD) inferior als 5.000
vehicles diaris, quan es requereix una IMD superior als 10.000 vehicles diaris
per que estigui justificat el desdoblament de les vies convencionals. Tanmateix les obres només serveixen per dues
coses:
·
per donar obres a fer encara que no caldrien als Florentinos
·
i per deixar d’invertir aquests diners en territoris més necessitats o
sigui en rutes que superin els 10.000 vehicles diaris, com són moltes rutes catalanes, la
NII, la N340. A partir de l’estudi es demostra que el 89,5% dels nous projectes viaris en fase
d’execució són injustificables, ja que s’ha projectat en rutes amb una IMD inferior a 5.000 vehicles. El
cost total dels projectes innecessaris en fase d’execució és de 173.000 M€.
L’estudi
explica també com les autopistes de peatge mediterrànies tenen una IMD
mitjana de 54.000 vehicles
davant els 13.400
de la resta d’autopistes espanyoles. També explica que les
autopistes de peatge catalanes són un 40%
més cares que les espanyoles i que les autopistes catalanes estan amortitzades
entre 44 i 157 vegades,
i explica moltes més coses sobre el robatori de l’Estat a Catalunya, que
repercuteix en els costos totals per als industrials i ciutadans de Catalunya i per tant en la seva manca de
productivitat comparada amb les d’altres territoris de la península...
Insistim
en els punts singulars:
·
Posa al descobert les ineficiències de
la xarxa viària espanyola i la inviabilitat del seu model de gestió i
d’explotació.
·
Les entitats
patrocinadores de l’estudi proposem
o
l’alliberament de les
vies amortitzades,
o
la congelació de
projectes inviables
o
i l’establiment de peatges a les autovies espanyoles a fi que
els usuaris de la xarxa viària espanyola assumeixin el rescat de les seves
pròpies autopistes en fallida.
·
La reconversió de part de la xarxa viària espanyola
d’autovies en autopistes de peatge, generaria uns ingressos anuals de 23.700 M€ anuals;
o 6.600 M€ dels quals a la Comunitat de Madrid,
o 6.400 M€ a Andalusia,
o 3.325 M€ a Castella la Manxa,
o 2.254 M€ a Castella i Lleó i
o 663 M€ a Extremadura, entre
altres.
·
Així mateix, l’estudi
revela que en 50 anys les
autopistes catalanes han generat més de 20.600 M€
d’ingressos per a les concessionàries, mentre que les autopistes radials de
Madrid han generat més de 8.000 M€ de deute a
les arques de l’Estat, en els primers deu anys de
funcionament.
·
Això no obstant, Foment
preveu la prolongació d’algunes radials en fallida, com la R-5 fins
a Talavera de la Reina o la AP-41 fins a Còrdova, malgrat tenir un traçat coincident amb altres vies ràpides
lliures de peatges.
·
L’estudi també revela
que 6.950 Km d’autopistes i
autovies de la xarxa viària espanyola són injustificables per que tenen una intensitat mitjana de circulació (IMD) inferior als 5.000 vehicles diaris, quan es requereix una IMD
superior als 10.000 vehicles diaris per que estigui justificat el desdoblament
de les vies convencionals. En
total, el 89,5% dels nous projectes
viaris en fase d’execució són injustificables, ja que s’ha projectat
en rutes amb una IMD inferior a 5.000 vehicles. El cost total dels projectes innecessaris
en fase d’execució és de 173.000 M€.
·
Aquesta situació
contrasta amb la de les autopistes catalanes ja que tenen una IMD de 54.000 vehicles
davant els 13.400
de la resta d’autopistes espanyoles. De fet, actualment, el 44% de les carreteres convencionals de la
demarcació de Barcelona tenen una IMD superior als 10.000 vehicles
diaris. Això fa que
·
A més, els peatges de
les autopistes catalanes són un 40% més
cars que els de les autopistes espanyoles. Aquest sobrepreu ha generat 8.250 M€ d’ingressos
per a les concessionàries.
·
L’estudi també revela
que una vegada finalitzades les concessions d’Abertis (2019-2021), els usuaris haurem pagat 157 vegades el tram de l’AP-7 entre Tarragona i
Alcanar i 129 vegades el tram
central de la mateixa via, mentre que el tram de l’AP-2 entre Barcelona
i Montmeló s’haurà amortitzat 44 vegades.
De fet, l’AP-7 s’amortitza cada sis mesos i mig,
mentre que l’AP-2
s’amortitza íntegrament cada vint-i-dos mesos, sense que això
repercuteixi en millores per a la resta de la xarxa viària catalana.
Vegem el resum de
l’estudi:
Estudi CCN 03:
“Pla de Viabilitat de la Xarxa Viària Espanyola”
Data : 22 de juny de 2016 / Tema : Autopistes, Autovies, Especulació, Estudis CCN, Inversions / Etiquetes:#Inviari, Dèficit viari, Especulació, Inviabilitat Viària, Xarxa viària /
El nou estudi del CCN, presentat ahir al vespre al Col·legi d’Economistes de Barcelona juntament amb el Cercle Mallorquí de Negocis i l’Institut Ignasi Vilallonga titulat “Pla de Viabilitat de la Xarxa Viària Espanyola”, posa al descobert les ineficiències de la xarxa viària espanyola i la inviabilitat del seu model de gestió i d’explotació. Les entitats patrocinadores de l’estudi proposem l’alliberament de les vies amortitzades, la congelació de projectes inviables i l’establiment de peatges a les autovies espanyoles a fi que els usuaris de la xarxa viària espanyola assumeixin el rescat de les seves pròpies autopistes en fallida.
L’alliberament de les
vies amortitzades generaria un estalvi de 1.100 M€ anuals als seus usuaris. La congelació de
3.324 Km de projectes innecessaris permetria estalviar més de 90.000 M€ incloent
l’execució d’obres, les expropiacions i despeses financeres. Finalment, la
reconversió de part de la xarxa viària espanyola d’autovies en autopistes de
peatge, generaria uns ingressos anuals de 23.700 M€ anuals;
6.600 M€ dels
quals a la Comunitat de Madrid, 6.400 M€ a Andalusia, 3.325 M€ a Castella la Manxa, 2.254
M€ a Castella i Lleó i 663 M€ a Extremadura, entre altres.
Així mateix, l’estudi
revela que en 50 anys les autopistes catalanes han generat més de 20.600 M€ d’ingressos per a les concessionàries,
mentre que les autopistes radials de Madrid han generat més de 8.000 M€ de deute a les arques de l’Estat, en
els primers deu anys de funcionament. Això no obstant, Foment preveu la
prolongació d’algunes radials en fallida, com la R-5 fins a Talavera de
la Reina o la AP-41 fins a Còrdova, malgrat
tenir un traçat coincident amb altres vies ràpides lliures de peatges.
L’estudi també revela
que 6.950 Km d’autopistes i
autovies de la xarxa viària espanyola són injustificables per que tenen una intensitat mitjana de circulació (IMD) inferior als 5.000 vehicles diaris, quan es requereix una IMD
superior als 10.000 vehicles diaris per que estigui justificat el desdoblament
de les vies convencionals. En
total, el 89,5% dels nous projectes
viaris en fase d’execució són injustificables, ja que s’ha projectat
en rutes amb una IMD inferior a 5.000 vehicles. El cost total dels projectes innecessaris
en fase d’execució és de 173.000 M€.
Aquesta situació
contrasta amb la de les autopistes catalanes ja que tenen una IMD de 54.000 vehicles
davant els 13.400
de la resta d’autopistes espanyoles. De fet, actualment, el 44% de les carreteres convencionals de la
demarcació de Barcelona tenen una IMD superior als 10.000 vehicles
diaris.
A més, els peatges de
les autopistes catalanes són un 40% més
cars que els de les autopistes espanyoles. Aquest sobrepreu ha generat 8.250 M€ d’ingressos
per a les concessionàries.
L’estudi també revela
que una vegada finalitzades les concessions d’Abertis (2019-2021), els usuaris haurem pagat 157 vegades el tram de l’AP-7 entre Tarragona i
Alcanar i 129 vegades el tram
central de la mateixa via, mentre que el tram de l’AP-2 entre Barcelona
i Montmeló s’haurà amortitzat 44 vegades.
De fet, l’AP-7 s’amortitza cada sis mesos i mig,
mentre que l’AP-2
s’amortitza íntegrament cada vint-i-dos mesos, sense que això
repercuteixi en millores per a la resta de la xarxa viària catalana.
Finalment, també posa de manifest la priorització
de Madrid en les inversions de l’Estat. De fet, les corones metropolitanes de
Madrid i de Barcelona tenen una població i superfícies equiparables;
tanmateix, Madrid té un 296% de Km de vies
de doble calçada més que Barcelona.
Enllaç a l’estudi
complet: CCN Estudi 03 – Pla Viablitat Xarxa Viària
CCNJoan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada