13/08/2016. Feixime. Andreu Mas. Volguda incomprensió. A Espanya perviu un fort substrat sociològic que porta molts ciutadans a combregar, encara avui, amb els ideals del franquisme: la unitat d'Espanya; l'ideari de l'existència d'una nació espanyola; un cert ideal de grandesa; un paper dominant de l'Església católica; i un ideari econòmic escorat a la dreta, fins i tot quan han manat els socialistes…

Benvolguts,

L’Andreu Mas en l’article Volguda incomprensió explica que La Transició va ser un exercici modèlic d'amnèsia col·lectiva: en part induïda, en part volguda, i aclareix que: A Espanya perviu un fort substrat sociològic que porta molts ciutadans a combregar, encara avui, amb els ideals del franquisme:

·         la unitat d'Espanya;

·         l'ideari de l'existència d'una nació espanyola;

·         un cert ideal de grandesa –que no es correspon amb la realitat–;

·         un paper dominant de l'Església catòlica

·         i un ideari econòmic escorat a la dreta, fins i tot quan han manat els socialistes.

Aquesta definició del franquisme sociològic, del qual sovint en parlem en aquest Bloc, és molt aclaridora i al mateix temps fa pensar molt! Nosaltres (els que ja hem desconnectat) no estem d’acord ni amb la unitat d’Espanya, ni amb l’existència d’una nació espanyola (en última instància podríem admetre que hi hagi qui tingui aquest sentiment), ni un cert ideal de grandesa –que no es correspon amb la realitat–, ni en un paper dominant de l'Església católica, ni d’un ideari econòmic escorat a la dreta, fins i tot quan han manat els socialistes.

El substrat sociològic, el franquisme sociològic, és molt clar, malgrat que caldria aclarir que la frase fins i tot quan han manat els socialistes hauria d’abastar la totalitat de l’ideari de manera segons el nostre criteri que el fins i tot s’hauria de referir a tots els punts: la unitat d'Espanya, fins i tot quan han manat els socialistes; l'ideari de l'existència d'una nació española, fins i tot quan han manat els socialistes; un cert ideal de grandesa, fins i tot quan han manat els socialistes; i un paper dominant de l'Església catòlica fins i tot quan han manat els socialistes!

L’autor també explica que un 13 d'agost de 1940 la Gestapo va detenir el president Lluís Companys i el va lliurar a la justícia espanyola, que li va reservar un judici sumaríssim que va acabar amb el seu afusellament. El que està clar, i reconegut a tot el mon excepte a l’Estat Espanyol, és que a l’any 40 no hi havia justícia espanyola de cap mena, hi havia pura justícia feixista-nazi-falangista-franquista, tal com el mateix autor Andreu Mas explica i reconeix en un article de fa una setmana:

02/11/2015. Feixisme. Andreu Mas. Catalunya, sota l'estat de por. Els vencedors de la Guerra Civil (altrament dita Guerra d'Espanya contra Catalunya) van implantar a Catalunya una dura repressió amb l'objectiu de controlar totalment la població.

Vegem l’article:

13 agost 2016 2.00 h

Volguda incomprensió

Andreu Mas

Amas@Elpunt.Cat @Andreumasd

“La Transició va ser un exercici modèlic d'amnèsia col·lectiva: en part induïda, en part volguda

El mal que el franquisme va fer als republicans espanyols i particularment als catalans no ha estat mai reparat. La Transició va ser un exercici modèlic d'amnèsia col·lectiva: en part induïda, en part volguda. Perquè, ni que costi admetre-ho, a Espanya perviu un fort substrat sociològic que porta molts ciutadans a combregar, encara avui, amb els ideals del franquisme: la unitat d'Espanya; l'ideari de l'existència d'una nació espanyola; un cert ideal de grandesa –que no es correspon amb la realitat–; un paper dominant de l'Església catòlica i un ideari econòmic escorat a la dreta, fins i tot quan han manat els socialistes. Com que generacionalment no s'ha produït un relleu de l'alt funcionariat franquista i els polítics espanyols no han modernitzat els seus esquemes mentals, revolucions com les que volia fer Podemos no eren viables, perquè necessiten del PSOE i aquest continua sent un partit presoner d'una concepció rància d'Espanya. Els més moderns es van quedar a la Segona República... Mentrestant els perifèrics hem aguantat, fins que farts hem encès una seriosa revolta però d'incert final. I avui ens tornarem a encendre tot recordant que un 13 d'agost de 1940 la Gestapo va detenir el president Lluís Companys i el va lliurar a la justícia espanyola, que li va reservar un judici sumaríssim que va acabar amb el seu afusellament. Han passat 76 anys des de la seva detenció i no hem sentit ni una paraula de penediment; ni s'ha anul·lat el simulacre de judici ni s'ha restaurat la memòria del president de tots els catalans.

Els espanyols fa temps que van decidir independitzar-se dels catalans i van construir un mur mental que no estan disposats a travessar.

Més encara, quan algú del seu territori prova de saltar aquesta tanca ideològica, intel·lectual, emocional, li disparen des de la caverna o des de les primeres files d'algun dels partits nacionalistes espanyols.

Tal dia com avui de 1961 s'iniciava la construcció del mur de Berlín. Va trigar 28 anys a caure. El que ens separa d'Espanya no caurà mai si abans no marxem i això fa que ens valorin.

Andreu Mas

Joan A. Forès

Reflexions