diumenge, 28 d’agost de 2016

25/08/2016. Procés. ANC. Entrevista amb Natàlia Esteve, vice-presidenta de l'ANC, sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada. El meu objectiu és ser al territori. És en això, que em vaig comprometre. No crec que aparegui en grans actes, em dedicaré més a anar pel territori. ‘Els únics crítics de l’ANC són les bases’. ‘El procés ha intentat respectar excessivament la legislació espanyola’.

Benvolguts,



Natàlia Esteve (fotografia: ANC).
Han aparegut a Vilaweb, des de les eleccions al Secretariat, dues entrevistes a la vice-presidenta de l’ANC, Natàlia Esteve, que es va presentar a les darreres eleccions del Secretariat formant part d’un potent grup de noies de la Territorial de Sant Martí, altrament dita SMxI! Les publiquem i comentem totes dues per la total continuïtat i complementarietat que tenen. La primera del 30 de maig, portada per la Meritxell Verdaguerla segona, del 25 d’agost  per l’equip de Redacció.

Ens han agradat extraordinàriament les dues entrevistes! Ens ha agradat sobretot l’exclamació Sóc base’dita més d’un cop i que nosaltres que la coneixem ho reafirmem rotundament. I no tant sols ella, les altres noies del grup, pel tip de treballar que s’han fet des de fa 4 anys, poden expressar també amb orgull que ‘Són base’. Les coneixem des del primer dia, hem treballat colze per colze en totes les activitats de la territorial (elles més que nosaltres, val a dir-ho), hem col·laborat a les activitats de la Coordinadora del Racó del Xerraire i a moltes altres.

‘Són base’!

Vegem les entrevistes:

1. Natàlia Esteve: ‘Els únics crítics de l’ANC són les bases’
Fou elegida pels 77 membres del nou secretariat escollit el 14 de maig
 30/05/2016  22:00

Natàlia Esteve és la nova vice-presidenta de l’ANC. Fou escollida en la primera reunió del secretariat després de les eleccions del 14 de maig. És advocada, autònoma i té trenta-set anys. ‘Sóc base’, respon quan li demanem per què es va presentar al secretariat nacional. I afegeix: ‘Les bases són la garantia de la transversalitat i independència de l’ANC.’ Hi parlem sobre l’elecció del nou secretariat, el seu nou càrrec i la mobilització de la societat civil.
—Sou independentista de sempre, és clar.
—Sí, sempre ho he estat. No sé què vaig fer abans, si deixar de creure en els Reis de l’Orient o començar a ser independentista. Sempre he volgut que Catalunya es governés a si mateixa.
—Abans d’entrar a l’ANC, havíeu estat activista en cap més grup polític?
—No. Era activista al carrer, en converses de bar, quan viatjava… Sempre he defensat aquesta opció política. M’inicio en l’activisme el 2012 amb l’ANC. En aquell moment m’adono que és el gran agent mobilitzador i m’hi sumo perquè considero que el moviment independentista ha de créixer i que aquest moviment l’ha d’encapçalar la societat civil.
—Com era aquest activisme del 2012?
—Vaig començar a l’assemblea de les Corts, a Barcelona. Després em vaig traslladar de casa i vaig continuar a l’assemblea de Sant Martí. Em dedicava a organitzar els voluntaris: que hi hagués gent atenent les parades o als actes que organitzàvem. També coordinava el material necessari. Entre setmana, a l’hora de dinar o quan anava amb transport públic, buscava estones per fer trucades i enviar missatges, i el cap de setmana ajudava a la parada.
—Vau començar com a activista de base, però heu acabat redactant esmenes als estatuts que es van votar i aprovar a l’assemblea general.
—Això de les esmenes no és tan solament idea meva. És una necessitat que neix paral·lelament a moltes assemblees territorials. Hi havia la voluntat de modificar els estatuts per garantir una ANC forta i transparent en què hi hagués bona comunicació entre el secretariat nacional i les assemblees territorials. Un company va posar en comú aquesta necessitat al Barcelonès. Vam fer un petit equip per coordinar-ho i ens vam encarregar de redactar les esmenes.
—Com vau prendre la decisió de presentar-vos al secretariat nacional?
—La decisió va arribar perquè hi va haver uns quants companys de diversos àmbits que m’ho van anar proposant. D’entrada vaig resistir-m’hi, però després d’haver viscut el procés de redacció de les esmenes vaig veure que realment era important que hi hagués persones al secretariat nacional que representessin les bases. Crec que jo tinc una bona connexió amb les bases, sempre he estat aquí. Arriba un punt que començo a pensar que seré més útil al secretariat que no a fora.
—Ho decidiu pel bagatge que teniu com a advocada?
—No exactament. Per sort o per desgràcia, el dret és en gairebé tots els aspectes de la vida i penso que en això també puc ser útil. Però va més en el sentit de dir: ‘Sóc la base.’ Les bases són la garantia real per a la transversalitat i independència de l’Assemblea. M’hi presento amb la intenció de donar més veu i capacitat de decisió a les bases.
—Esperàveu ser-ne la vice-presidenta?
—No, però la raó de ser de tot això és la mateixa: és la primera vegada que s’atorga una vice-presidència a algú que ve d’una assemblea territorial. Normalment, aquests càrrecs són per a persones més conegudes, amb un altre perfil. Aquesta vegada ha sortit el desig, tan des del cor del secretariat com a les assemblees territorials, de donar veu al territori i millorar la comunicació entre secretariat i assemblees territorials. Intentaré donar veu al territori i fer que el territori es comuniqui més bé amb el secretariat nacional. Verticalment i horitzontalment.
—Us veurem sovint o bé l’interlocutor habitual continuarà essent el president?
—És una cosa que encara hem de decidir, però crec que és probable que hi hagi nous interlocutors. El meu objectiu és ser al territori. És en això, que em vaig comprometre. No crec que aparegui en grans actes, em dedicaré més a anar pel territori.
—El coneixíeu, Jordi Sánchez?
—No, no el coneixia. Me’l vaig trobar una vegada al metro i m’hi vaig acostar per saludar-lo, això és tot. Ara sí. De mica en mica vaig coneixent tots els membres del secretariat: són setanta-set.
—Quins canvis es preveuen, amb aquest nou secretariat?
—El que marca l’ANC és el full de ruta aprovat a l’assemblea de Manresa. Ara, com que hi ha hagut canvis de persones també hi pot haver canvis en la manera de fer les coses. De totes maneres, ara no us sabria avançar quins seran, aquestes canvis.
—El procés per a escollir el nou secretariat nacional ha tingut moments de tensió i s’han aixecat algunes veus crítiques. Se n’ha ressentit l’ANC?
—Jo crec que no. A Ripoll, al final tothom va estar d’acord en la manera com es van escollir els càrrecs. Crec que n’hem sortit reforçats, amb més unitat. En veure que Jordi Sánchez era el candidat més votat, tothom va estar d’acord que fos el president. Sobre les veus crítiques, els únics crítics a l’ANC són les bases. Les bases són la garantia que hi hagi crítica dins l’organització. Fixeu-vos: qui ha modificat els estatuts som les bases.
—Si ja hi ha majoria independentista al parlament i un full de ruta a seguir, cal que ens tornem a mobilitzar aquest Onze de Setembre?
Això és una batalla de llarg recorregut i hem de ser persistents. Hem de demostrar que l’estat espanyol no ens deixa exercir els nostres drets democràtics
Ens hem de mobilitzar l’Onze de Setembre i tantes vegades com calgui. No ens podem permetre el luxe de deixar d’actuar.
—Votareu el 26 de juny?
Sí, i tant, i votaré independència. És fonamental que anem a votar. És interessant de tenir el màxim nombre de representants independentistes al senat i al congrés espanyols.
Ha passat el mes de juny. Va guanyar la independència i tots seguirem treballant. En el segon apunt, d’avui, es concreta més la feina a fer!

2. Natàlia Esteve: ‘El procés ha intentat respectar excessivament la legislació espanyola’
Entrevista amb Natàlia Esteve, vice-presidenta de l'ANC, sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada
Per: Redacció
 25/08/2016  22:00
Natàlia Esteve és la vice-presidenta de l’ANC des del maig, quan va ser escollida per ser copilot de Jordi Sànchez a la recta final del procés. Parlem amb ella, en el marc de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’ sobre el moment polític actual que passa, obligatòriament, per la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. Considera el referèndum el gran objectiu i reclama un acord entre Junts pel Sí i la CUP per a arribar al final del procés. Continuem amb ella la sèrie d’entrevistes que té el propòsit de copsar la mirada del país al moment polític actual.
—Nom: Natàlia Esteve
—Edat: 37
—Independentista? Sí.
—Des de quan? Des que tinc ús de raó.
—La política és… Necessària.
—Com es defineix políticament? Independentista.
—Teniu llibre de capçalera: No en tinc, però ara mateix gaudeixo amb Victus, d’Albert Sánchez Piñol.
—El personatge històric que l’inspira: Rosa Parks.
—Quin objectiu ha de tenir aquesta Diada?
—Tornar a mostrar la bona salut i la força de la societat civil catalana.
—Anem bé per a assolir-lo?
Sí, perquè ja és tot organitzat i planificat. És una proposta atractiva i prou treballada i anem pel bon camí. Sí que és cert que les inscripcions no es fan al ritme dels altres anys. Però això és perquè les vàrem obrir tard i perquè com que és una mobilització que es fa a cinc llocs diferents, la gent no ha acabat d’entendre que era important inscriure-s’hi. Però haig de dir que en aquests últims dos dies, les inscripcions s’han fet a un ritme que és el doble de l’any passat.
—Creieu que la gent està cansada?
—Crec i espero que no. Entenc que quan una cosa es repeteix successivament any rere any ja no hi ha l’emoció de la novetat; aquell descobriment que vàrem fer molts independentistes quan vàrem sortir un dia al carrer pensant-nos que continuàvem sent una minoria i ja no ho érem.
Aquesta emotivitat no es repetirà, però crec que la població n’és conscient i el dia 11 veurem que no perdem força.
—Què li agradaria que passés a la qüestió de confiança?
—Com a tot independentista, m’agradaria que se superés i que després hi hagués un acord global que permetés d’acabar la legislatura amb tots els passos fets per posar en pràctica la independència. A l’ANC ens agradaria que optessin per la via del referèndum i hi hagués un acord sòlid entre Junts pel Sí i la CUP.
La qüestió de confiança ha d’anar acompanyada d’un pacte de país i amb un full de ruta clar per acabar el procés.
—I si Puigdemont no la supera i anem a eleccions, el procés s’acaba o en surt reforçat?
El procés no s’acabarà fins que no siguem independents. Hi ha moltes incerteses en aquest moment i en aquest terreny polític constantment hi ha sorpreses perquè hi intervenen molts factors i moltes persones. Però crec que els independentistes no ens podem desmotivar gens ni mica. I el fet que els polítics no es posin d’acord a nosaltres no ens farà menys independentistes.
—RUI sí o RUI no?
—Nosaltres defensem el referèndum d’independència. El terme unilateral no l’incloem en la nostra proposta, tot i que sabem que molt probablement haurà de ser unilateral. L’ANC no exclou ningú, tampoc l’estat espanyol. De fet, seria idoni que fos un referèndum acordat, però sabem que això és gairebé impossible.
—Després del referèndum hi ha d’haver una DUI immediatament?
—Això és controvertit, si s’ha de fer abans o després.
Jo entenc que, si fem un referèndum, ja ho haurem fet tot. Si guanya el sí, evidentment s’haurà de declarar la independència.
—Això és un sí?
—Sí.
—Com creieu que hi pot reaccionar l’estat espanyol?
Per sort, l’estat espanyol no podrà reaccionar-hi com voldria i com ha anat fent en èpoques anteriors. L’una cosa és què vol fer i l’altra què pot fer un estat que, malgrat tenir una baixa qualitat democràtica, és un estat que és al si de la UE. De moment ha escollit la via de la judicialització i per això utilitza el TC, fins i tot donant-hi competències estranyíssimes com ara l’execució de les pròpies sentències. Crec que podran fer poca cosa. Com a màxim, amenaces, igual que ha fet fins ara.
—Per guanyar el RUI cal eixamplar més la base independentista?
—Evidentment, com més independentistes millor, i com més clar sigui el resultat d’un referèndum, també. Ara per ara, del 27-S sabem que un 48% dels votants van votar dos projectes clarament independentistes. En cas de fer-se un RUI superarem el 50%. Ara, com més siguem millor, més reconeixement internacional i tot serà més fàcil.
—I com s’ha de fer?
—Jo crec que és com hem anat fent i la raó de ser de l’ANC: donar informació i aclarir els dubtes als ciutadans perquè qualsevol canvi d’statu quo és molt més difícil que mantenir la situació actual. Aleshores, crec que la manera és fer pedagogia, vèncer el discurs de la por i donar una mica de racionalitat per contrarestar el discurs nacionalista espanyol, que té un to molt amenaçador i extremista.
—Hi ha independència sense els comuns?
És clar, és que una cosa són els partits i l’altra els ciutadans que els voten. Hi ha votants dels comuns que són independentistes. Passa que per la seva concepció política opten per aquesta opció, que a més és força nova i no té herències com poden tenir uns altres partits. Un dels motius pels quals nosaltres defensem el referèndum és perquè aquestes persones puguin expressar-se sobre la independència directament.
—Tres coses de la independència que la motiven i que utilitza per convèncer un indecís.
Primer, que les institucions serien més pròximes i amb polítics que viuen a la nostra realitat sociocultural. També, per poder tenir un estat amb una democràcia del segle XXI. Tot i que continuarem tenint algunes càrregues heretades de l’estat espanyol, tindrem l’oportunitat de fer un estat més independent, més just i amb més mesures contra la corrupció. I per últim motiu, l’empoderament de la ciutadania. Amb un estat petit com Catalunya, podríem donar molta importància a les propostes que arribessin de la societat civil, a l’estil de la democràcia suïssa.
—Quin és el màxim error que ha comès el procés?
—Potser, en algun moment, no hem sabut concretar bé els passos. A vegades hem volgut fer les coses intentant respectar excessivament la legislació espanyola i ens hem complicat massa. Per exemple, volem substituir un referèndum per unes eleccions constituents i això no tothom ho acaba d’entendre.
—I l’encert més gran?
Primer, que tot plegat ho ha guiat la societat civil. I també, que els partits polítics, malgrat que ara som enmig d’una qüestió de confiança i tinc l’absoluta certesa que se superarà, els partits polítics han sabut treballar amb unanimitat. Fa deu anys un acord entre ERC i la Convergència d’aleshores era impensable. Avui comparteixen grup polític. Crec que el canvi de xip que s’ha produït, tant en ciutadania com als partits polítics, és el gran èxit del procés.
—En algun moment ho heu vist molt magre?
Jo em vaig amoïnar molt quan Junts pel Sí i la CUP no es posaven d’acord per a investir president. Aquell moment el vaig viure des de fora l’ANC i els ciutadans ho vàrem passar una mica malament.
Redacció

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada