Benvolguts,
El PuntAvui ha presentat aquest mes
d’agost sota l’etiqueta On som? entrevistes a diversos
homenots catalans com Joaquim Coello
Brufau, Jofre Llombart, Quim Torra, Salvador Cot, Imma Tubella, Matthew Tree,
Melcior Comes, Julià de Jòdar, Marina Llansana, Agustí Colomines, Xavier
Ginesta, Vicent Partal, Jordi Font, Xavier Graset, Manuel Milian Mestre,
Salvador Cardús i Montserrat Nebrera.
Avui ha
tocat presentar l’entrevista a l’Hector
López Bofill. N’Hem parlat molt en aquest Bloc d’un dels Homenots, que
diria en Josep Pla, que Catalunya en aquestes circumstàncies té la sort de
tenir. En el PuntAvui el periodista Lluís Llort entrevista l’Hèctor.
Segons la Viqui:
Lluís Llort Carceller (Barcelona, 1966) és un escriptor
i periodista català.[1][2].
Com a escriptor, ha publicat diverses novel·les, entre les quals
destaquen Tardor i La imperfecció de les bombolles
(2009), així com guions televisius (Jet lag) i narrativa infantil i
juvenil. Com a periodista, és redactor de l'Avui,
especialitzat en temes de cultura[3] i
crítica literària.[4]Signa
les seves novel·les amb el nom de ploma Llort, i la literatura
infantil com a Lewis York.
De l'entrevista se'n poden treure tots els conceptes necessaris per aconseguir la independència. I com l'Hèctor ens demostra no és fàcil, però és factible ja que desenes d'estats que ara pertanyen a la UE, no existien abans del 1991. I tots han usat el mètode de la DUI que l'Hèctor fa molts anys, des que nosaltres el coneixem a començaments del segle XXI, preconitza com a únic. I en aquesta entrevista ho explica, amb pels i detalls i amb els pros i els contres!
Si volem expressar-ho només en un parell de frases extretes de l'entrevista (tout curt, que dirien els francesos):
“Tenim la majoria democràtica i
per això no calen més referèndums”. No veig cap valor afegit que pugui
proporcionar el RUI mentre formem part de l'Estat espanyol.
Deixar de formar part de l'Estat
espanyol només es pot fer amb una DUI i assegurant-te el control del territori,
el control dels recursos, que la gent pagui els impostos a la hisenda catalana
i que s'obeeixin les lleis que emanen del Parlament de Catalunya.
Abans de passar a l'entrevista volem expressar el nostre desig, que ens ve d'antic, que consisteix a que uns quants professors de dret constitucional (que n'hi ha més que un foc no en cremaria) es reunissin solemnement en taula rodona i no s'aixequessin fins haver-se posat d'acord sobre el millor mètode per declarar la independència i constituir una República Catalana!
Vegem l’entrevista:
19 agost 2016 2.00 h
Lluís Llort
entrevista Hèctor López Bofill, Doctor en dret i professor de dret
constitucional
LLUÍS LLORT - BARCELONA
· No veig cap valor afegit que pugui
proporcionar
el referèndum
mentre formem part
de l'Estat espanyol
el referèndum
mentre formem part
de l'Estat espanyol
· Tu no pots començar a tenir
reconeixement,
en tant que subjecte sobirà, fins que no t'has declarat independent
en tant que subjecte sobirà, fins que no t'has declarat independent
· No es tracta de construir
la terra promesa sinó un estat tan bo o tan dolent com els altres 196 estats de les Nacions Unides
la terra promesa sinó un estat tan bo o tan dolent com els altres 196 estats de les Nacions Unides
Hèctor López Bofill (Badalona, 1973)
col·labora en aquest diari i en altres mitjans de comunicació opinant sobre
l'actualitat política. La seva formació l'ha convertit en una veu autoritzada:
doctor en dret, jurista i professor de dret constitucional de la Universitat
Pompeu Fabra. Va ser promotor de la plataforma Sobirania i Progrés, de la Crida Nacional i del Cercle d'Estudis
Sobiranistes. Va militar a Esquerra
Republicana de Catalunya i, posteriorment, a Solidaritat Catalana. Si amb
tot això no n'hi ha prou, té un ampli vessant literari. Ha publicat sis
novel·les i sis llibres de poemes, a més de participar en dos més de
col·lectius. Ha escrit set assajos, dels quals tres amb altres autors. I ha
guanyat set premis literaris. Però, a finals de juliol, vam parlar amb ell de política
catalana i no de literatura.
Com veu l'actualitat política?
Després de la votació al Parlament del 28 de
juliol passat,
em
fa una mica de por la feblesa catalana per crear estructures de poder, que ens
porta a fer gestos grandiloqüents, sense efectivitat, com poden ser les
nombroses declaracions de sobirania que hi ha hagut al Parlament.
I
també hi ha la feblesa espanyola,
perquè no veig Espanya amb prou capacitat per reprimir un gest independentista
català per la via dura, ni capacitada, per exemple, per
mantenir una ocupació militar a Catalunya amb dos milions de persones en
contra.
Ni veig Espanya, que no tenen ni govern,
preparada per a una reforma constitucional que
admetés algun encaix cap a Catalunya.
La situació està en un atzucac,
tant per la banda catalana
com per la banda espanyola,
i em fa por que es perllongui indefinidament.
He llegit que es mostra força contrari a fer
un referèndum unilateral d'independència (RUI)... És així?
Mentre
formem part de l'Estat espanyol, i deixar de formar part de l'Estat espanyol
només es pot fer amb una declaració d'independència, estem subjectes al dret
constitucional espanyol
i per
tant un referèndum és il·legal d'acord amb el sistema constitucional espanyol, tret que es faci una reforma que
crec que no es produirà mai. Per tant, un RUI no té gaire legitimitat des de la
perspectiva internacional i pot ser ben bé que, en el millor dels supòsits, hi
hagués una participació alta i un vot a favor de la independència nombrós i,
tot i això, podria ser que les potències internacionals miressin cap a una
altra banda.
No fa bona pinta, no...
Aquest RUI
té els mateixos problemes que va tenir el del 9 de novembre del 2014,
que no hi ha
manera de saber com s'impediria el boicot dels unionistes i, per tant, amb una
baixa participació i un resultat no gaire contundent, encara hi hauria una
menor legitimitat de la que podria proporcionar una declaració d'independència.
Millor no fer-lo, doncs.
No
veig cap valor afegit que pugui proporcionar el referèndum mentre formem part
de l'Estat espanyol.
Una altra cosa seria que es produís la ruptura, que hi hagués una declaració d'independència i després hi hagués un referèndum de
ratificació. I això només ho veuria si a
conseqüència de la declaració d'independència s'impliquen alguns actors
internacionals i forcen un referèndum. I no
s'implicaran en la disputa catalanoespanyola si
no hi ha una ruptura.
La millor opció seria seguir el full de ruta
i proclamar la independència, doncs?
Sempre
que s'entengui que ha de ser una proclamació d'independència d'acord amb la
figura del dret internacional públic,
que és la que entenen els actors
internacionals i la que bàsicament obre les portes al reconeixement.
Tu
no pots començar a tenir reconeixement, en tant que subjecte sobirà, fins que
no t'has declarat independent.
I de què depèn?
La
declaració d'independència, i això és
una altra qüestió que no s'acaba d'entendre des de Catalunya, no depèn de la
voluntat majoritària democràticament expressada,
depèn
del fet que les autoritats locals controlin el territori, que el dret que
generen sigui obeït per la majoria i que tinguin unes relacions diplomàtiques
directes amb els actors internacionals, per tant, que se'ls reconegui com a
subjectes de dret internacional públic.
I això serà factible?
Crec
que el sobiranisme participa d'unes recreacions sobre el que significa
esdevenir estat que no són compartides en el conjunt de la dinàmica política
internacional i que forma més part de la fantasia que de la realitat. No
es tracta de construir la terra promesa sinó un estat tan bo o tan dolent com
els altres 196 estats que formen part de les Nacions Unides.
Però no sembla que l'Estat espanyol mai
accepti pactar un referèndum vinculant.
El
que no convé, ni des de la perspectiva jurídica ni des de la perspectiva
política, és celebrar un RUI mentre continuem formant part de l'Estat espanyol.
I com es pot fer, doncs?
Com
s'han fet la majoria d'independències, amb una declaració d'independència i
assegurant-te el control del territori, el control dels recursos, que la gent
pagui els impostos a la hisenda catalana i que s'obeeixin les lleis que emanen
del Parlament de Catalunya.
I això implica un període d'incertesa, fins que es
produeixi el
reconeixement internacional per part d'un nombre significatiu d'estats.
Com valora l'enquesta del CEO de finals de
juliol, en què per primer cop els independentistes (47,7%) estaven per davant
dels unionistes (42,4%)?
La lectura que faig, ja des del 27 de
setembre passat, és
que
l'independentisme català és el moviment que obté un suport més majoritari entre
les nacions sense estat del món Occidental.
Des de la Segona Guerra Mundial, cap moviment independentista en el món Occidental havia obtingut mai el suport
que van obtenir Junts pel Sí i la CUP
en les eleccions.
Per tant, és una majoria consolidada?
La
majoria independentista ja fa molt temps que estava consolidada i l'enquesta
del CEO no fa res més que confirmar-ho.
El
que no està consolidat, però, és la consciència en el lideratge polític, i
també en la majoria de la societat, que la construcció d'un estat va més enllà
d'aquesta majoria, i depèn de factors de poder que estan al marge d'aquesta
majoria. La
majoria ja la tenim, però hem de creure-hi per activar
els mecanismes de poder que, em sembla, produeixen
un cert respecte, tant en la classe política com en la majoria de la
ciutadania.
Quins són, aquests mecanismes?
· Unes forces de
seguretat i defensa que s'ocupin de controlar el territori.
· Un mecanisme
coactiu de recaptació d'impostos.
· I un mecanisme
diplomàtic.
Necessitem més poder.
Tenim
la majoria democràtica i per això no calen més referèndums unilaterals ni cap
d'aquests aquelarres col·lectius. El que cal
és que hi hagi poder. Que dels dos milions i
escaig de ciutadans favorables a la independència n'hi
hagi cent mil que estiguin disposats a desobeir l'Estat espanyol i a articular
mecanismes de coacció al marge de l'Estat espanyol.
Ja
sé que això no és gaire bonic pel relat messiànic que
s'ha plantejat sovint des de l'independentisme, però és
el que cal si es vol assumir la condició d'estat.
Hem de tenir clar que això no serà fàcil, ni
per a l'Estat espanyol ni per al català, i crec que de vegades l'independentisme peca d'una certa
ingenuïtat.
El president Puigdemont sortirà enfortit o
debilitat de la qüestió de confiança?
Es
veurà condicionat a acceptar aquesta proposta de referèndum per part de la CUP
si vol continuar exercint com a tal. Per tant, hi
ha moltes possibilitats que el president superi la qüestió de confiança.
I vostè, tornarà a la política activa?
No,
ara mateix no ho crec. Estic més interessat en la vida acadèmica i
familiar, i en aspectes de l'àmbit jurídic i de la teoria política, que no pas
de la praxi. Però
no es pot dir que mai més... El nostre país
està en una situació que pot exigir la
participació política d'alguns dels seus ciutadans. Si ens trobem en un canvi estructural o en un nou estat,
crec que tornar a la política serà inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada