Benvolguts,
L’Andreu Mas, seguint amb la sèrie d’efemèrides que el PuntAvui
està publicant, ens explica avui d’una manera molt suscinta l’inici a la totpoderosa
URSS de la reforma política (Perestroika) portada pel president Gorbatxov en un
19
d’agost de 1991.
Fixem-nos en el paral·lelisme d’aquest cop d’estat, del cop d’estat
franquista del 1936,
del cop d’estat del general Armada, del general Milan del Bosch, del “xusquero”
tinent coronel Tejero (se sienten coño) i dels Borbons del 23F del 1981, i del cop d’estat a Turkia del
president Erdogan de mig juliol d’enguany (http://www.ccma.cat/324/un-intent-de-cop-destat-deixa-turquia-en-mans-dun-grup-de-militars-durant-sis-hores/noticia/2741450/).
Els cops d’estat com tota la resta d’accions de la vida es fan ben fets
o es fan mal fets: El cop d’estat que avui commemorem, amb algún entrebanc va
triomfar plenament. La vida de l’URSS i els seus paisos satèl·lis va desaprèixer
d’un dia per l’altre. El del cop d’estat feixista del Franco el 1936 va
mig reeixir (no van guanyar amb un dia, però a la llarga, amb 30 mesos
de guerra varen aconseguir els seus objectius d’anorrear un cop més i per sempre Euskadi i
Catalunya). El del general Armada el 1981 sembla que no va reeixir però
realment va reeixir plenament, perquè el que pretenien era afirmar per sempre
l’”atado y bien atado”, el testament
del dictador, i aturar la possible democratització d’Espanya, avançar cap
el “café para todos” per tal
d’eliminar la assimetria que la Consti havia deixat mig visible
(Catalunya, Euskadi i Galíza ja havien tingut estatuts d’autonomia durant la II
República) i el Juanca que havia participat en el cop d’estat va quedar més
afirmat en el poder sense baixar de l'autobús, sense haver de fer un referéndum de monarquia sí / monarquia no. Finalment el cop d’estat turc semblava
preparat per l’exèrcit però era preparat pel mateix Erdogan que d’aquesta
manera feia una
escabetxada brutal a l’exèrcit i les forces liberals i podía fer com el Franco i quedar-se en el poder 40 anys més! El temps ens ho dirà…
Per entendre l’assumpte del Gorbatxov, el tema de l'efemèride d'avui, afegim un apartat del la Viqui que ens servirá de guía.
De la Viqui:
Perestroika és una paraula russa (перестройка) que
significa reestructuració, i que va ser utilitzada en el llenguatge polític i
periodístic internacional dels anys vuitanta del segle XX per referir-se al
procés de reforma política de la Unió Soviètica iniciat per Mikhaïl Gorbatxov.
El programa
de la perestroika. Mikhaïl Gorbatxov va arribar al poder l'any 1985 però no va
ser fins a 1987 quan va iniciar reformes profundes del règim soviètic que van
ser formalment anunciades el juny de 1987 en la sessió plenària del Comitè
Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica. La primera mesura de la
reestructuració econòmica va ser la llei de juliol de 1987 que permetia
l'autofinançament de les empreses estatals. A continuació, el maig de 1988, es
va promulgar la llei de cooperatives que permetia la propietat privada en
negocis, manufactura i comerç exterior. També es van permetre les inversions
estrangeres en l'economia soviètica amb algunes restriccions que es van anar
suavitzant. En la pràctica les reformes van fer perdre el control estatal de
l'economia i els preus al consumidor van tenir una gran pujada (més del 140% de
1990 a 1991).
Glàsnost (del rus
гла́сность, que vol dir "transparència")
va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl
Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la
perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost
pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS.
Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates
es portaven a terme al país.
La finalitat
principal era fer transparent el govern de la Unió Soviètica i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels
aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet
de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els
mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics.
Pel que fa a
l’article de l’Andreu Mas hi ha un paràgraf molt important:
Una gestió “irreflexiva” del gest que detonarà la
independència de Catalunya, que pot ser des d'una DUI fins a l'intent de detenir Carme
Forcadell per desobediència, pot comportar la implosió de l'Espanya que coneixem, asfixiada
pels casos de corrupció, sense poder polític investit o abocat a unes terceres
eleccions; amb un rei que no pot fer res per mandat constitucional; amb la
pressió d'Europa perquè compleixi el dèficit... i anar sumant.
Vegem ara l’article de l’Andreu
Mas:
19 agost 2016 2.00 h
TAL DIA COM AVUI
L'URSS com a exemple
Andreu Mas - Amas@Elpunt.Cat
@Andreumasd
“L'Espanya que
coneixem pot fer implosió per una gestió “irreflexiva” del gest que ens farà
independents
Un dels capítols polítics més transcendentals
de la història universal va tenir lloc tal dia com avui de 1991. El 19 d'agost, bona part del govern del
president Mikhaïl Gorbatxov, juntament amb elements del KGB, militars i membres del Partit
Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) van portar a terme un cop d'estat
aprofitant que el president era de vacances a la seva residència de Crimea, de
la qual ja no el van deixar marxar; havien
intentat forçar Gorbatxov a abandonar la perestroika i, si calia, a deixar el càrrec. No se'n van
sortir. Les autoritats van controlar els mitjans de comunicació i van posar les
tropes al carrer a Moscou, però els ciutadans van sortir al carrer i liderats
per un immens Boris Ieltsin, líder de l'oposició, que feia proclames
anticolpistes enfilat dalt d'un tanc, van aconseguir aturar el cop. El 21 d'agost Gorbatxov tornava al Kremlin i els conspiradors eren arrestats.
Els autors del
cop, sense voler-ho, havien pitjat l'accelerador de la història: l'URSS va fer
implosió i la majoria de repúbliques es van acabar proclamant independents,
inclosa la Federació Russa governada per Ieltsin. Gorbatxov va perdre el poder. El que havia estat una de les dues potències
mundials s'esmicolava en un temps rècord a ulls dels seus enemics històrics. El cas soviètic demostra que no hi ha res immutable, que
fins i tot allò que sembla petri pot tenir final de la nit al dia. Una circumstància similar es pot produir a Espanya, que, com l'URSS, no ha sabut gestionar la diversitat.
Una gestió “irreflexiva” del gest que detonarà la independència de Catalunya,
que pot ser des d'una DUI fins a
l'intent de detenir Carme Forcadell
per desobediència, pot comportar la implosió de l'Espanya que coneixem, asfixiada pels casos de corrupció, sense poder polític
investit o abocat a unes terceres eleccions; amb un rei que no pot fer res per
mandat constitucional; amb la pressió d'Europa perquè compleixi el dèficit... i
anar sumant.
Catalunya
pot ser el detonant. Els explosius ja els van posar ells amb la negativa al
diàleg i la judicialització de la política.
Andreu Mas
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada