|
dijous, 31 d’agost del 2017
30/08/2017. Vicent Partal. I com caram es pensen que podran retirar les urnes? Perquè com pensen fer-ho? A qui enviaran a retirar-les? Si comptaven amb els Mossos ja haurien de saber que ells mateixos s’han carregat qualsevol opció omplint-los de merda, Trapero dixit, mentre el país els omplia de flors. I doncs? Com pensen retirar vuit mil urnes repartides per 948 municipis. Amb quina força pública? Què faran quan se n’emporten una i n’aparega una altra, davant de tota la premsa mundial? I no se n’adonen de que si ho fan hauran de retirar-les totes vuit mil i les que puguen haver de més? Si se’n deixen una sense retirar el resultat d’aquella urna sola serà el resultat del referèndum.
30/08/2017. Corrupció. Oriol Jordan. A poc més d’un mes pel referèndum, la porqueria es multiplica, i encara hem d’esperar que es tripliqui. suposem que els nostres pares de la pàtria s’hauran esforçat a imaginar els diversos escenaris on els tramposos espanyols ens poden intentar engatussar. Recordem que el referèndum d’Escòcia es va perdre quan els britànics a tres dies abans de la data del referèndum varen treure’s de la màniga l’última carta: fer por als pensionistes amb les pensions que dèien que Escòcia no podria pagar! I així varen capgirar la truita. Nosaltres veiem aquest estat de setge cada dia que visionem la cadena dels bisbes, la 13TV!
Benvolguts,
Comentem avui l’article Molta porqueria de Oriol Jordan. Tornem a insistir-hi.
L’Oriol Jordan comença l’article amb la següent i encertada frase: A poc més d’un mes pel referèndum, la porqueria es
multiplica, i encara hem d’esperar que es tripliqui. Hi estem absolutament d’acord i suposem que els nostres pares de la pàtria s’hauran
esforçat a imaginar
els diversos escenaris on els tramposos espanyols ens poden intentar
engatussar. Recordem que el referèndum d’Escòcia es va perdre quan
els britànics a tres dies abans de la data del referèndum varen treure’s de la
màniga l’última carta: fer por als pensionistes amb les pensions que dèien que
Escòcia no podria pagar! I així varen capgirar la truita...
Com que no hi ha solucions a tot el que es pugui imaginar,
nosaltres fa temps que proposem que els observadors internacionals no vinguin
el dia abans del referèndum sinó almenys 15 dies abans.
Podem trobar voluntaris per a allotjar-los,
nosaltres oferim una cambra de dos llits per hostatjar qui calgui, i en podem
trobar moltes més. Amb 14 dies de convivència podran fer-se càrrec de com
funcionen les clavegueres espanyoles, les “brunetes mediàtiques” i els tancs. I
el seu criteri es farà molt més madur quan comprenguin que el Reino de España no és com els altres
estats del nostre entorn. Aquí tenim un règim
corrupte, que anomenem del 78, basat en una Constitució feta amb soroll de sabres, en la confecció de la qual no tots els partits polítics varen poder-hi participar, que va entronitzar, sense
demanar permís al poble, un rei Borbó,
hereu del dictador Francisco Franco
Bahamonde, caudillo de España por la gracia de Diós. I que després de 40
anys de dictadura franquista no va retornar a Catalunya ni a Euskadi l’estatus que tenia quan els varen anorrear
“por justo derecho de conquista” el 1938 i 1939. Una de les característiques de la Constitució és que és prou ambigua per ser interpretada de la manera que els governants, que fins ara han estat del PPSOE, vulguin, ajudats del TC, amb infinitat de trampes, amb el
repartiment de càrrecs, funció dels carnets de partit entre els “juristes”, etc. I
les interpretacions sempre han estat regressives tendint a anular les úniques
possibles esperances de Catalunya que la creació de la Constitució semblava que podia significar. L'estatus actual és molt més centralista i retrògad que havia estat en origen!
També diuen els analistes polítics que quan en Franco era
viu podíem esperar que tard o d’hora es morís, però amb el règim borbofranquista actual no tenim ni
aquesta esperança perquè ara els Francos actuals es reprodueixen i se
succeeixen els uns als altres fins a la fi dels segles. Si no ho resolem...
Per cert que hem sentit dir molt encertadament que no ens ha
de fer por que els tancs tornin a entrar per la Diagonal, el que necessitem de
veritat és que els tancs de les forces d’ocupació que romanen a Catalunya
surtin abans de l’1 d’octubre...
Vegem l’article de
l’Oriol Jordan:
dimarts, 29 d’agost del 2017
29/08/2017. Atemptat. Tian Riba. La imatge. Ni el rei ni Rajoy han pogut evitar transmetre la dramàtica sensació que visitaven un altre país. Espanya té un problema amb Catalunya molt més dramàtic del que haurien pogut imaginar mai. No dic Espanya com a país amb els seus ciutadans. Dic l’Espanya política. L’Estat espanyol. Els seus grans partits, els seus grans diaris, les seves grans institucions. L’actitud, el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal de Mariano Rajoy han estat els d’algú que parla de Catalunya i que la visita com si fos un altre país. Amb una incomoditat que no sap ni pot (i no sé si vol) dissimular. I al rei li ha passat exactament el mateix.
Benvolguts,
En Tian Riba explica en el seu article d’opinió, de títol La imatge, un sentiment
semblant al que havíem tingut nosaltres quan varem escriure un comentari sobre l’editorial
d’en Vicent Partal explicant els seus sentiments referits a l’acte del dissabte.
Nosaltres vàrem explicar que:
Van noliejar tres
avions des de Madrid a Barcelona però es varen quedar tan sols i desemparats
que es podien haver abraçat entre el Felipe6, el Rajoy, l’Iceta i l’Arrimadas i
es podien haver posat a plorar com si fossin magdalenes. Contaven ja fa anys
una història que passava a Galícia on hi havia milers de persones deambulant
per les diferents places i carrers del poble i tot somiquejant anaven dient:
nos hemus perdidu, nos hemus perdidu...
Doncs aquí feien el
mateix paper. Estaven perduts i semblava que no sabien què havien vingut a fer.
En Tian Riba conclou:
I al rei li ha passat exactament el mateix.
Vegem l’article:
dilluns, 28 d’agost del 2017
28/08/2017. Procés. Cotarelo. Objetivo prioritario, Cataluña. A estas alturas, lo de menos son las minucias y los detalles secundarios, a los que suele darse una importancia desmesurada para tapar debates de mayor trascendencia. Se entiende la preocupación de El País por cargar contra los mossos, desmerecer algo su trabajo y ocultar la ridícula incompetencia del ministerio del Interior y el gobierno. La Ertzaintza sí tiene acceso a Europol. Y la Ertzainza tiene ese acceso porque el PNV apoyó los presupuestos del gobierno.
Benvolguts,
No comentem massa perquè ja està comentat a bastament! D’altra
part, la traïció fa dos anys dels grisos als Mossos d’Esquadra està més que explicada en el Bloc Reflexions!
Vegem la reflexió d’en
Cotarelo:
27/08/2017. Manifestació 26 d’agost 2017. Editorial. Vicent Partal. Quan Espanya abandona els seus… A la manifestació de dissabte es va tornar a fer evident l’escassa mobilització dels partidaris de la unitat d’Espanya. Ni tan sols el repartiment organitzat de banderes espanyoles i el desembarcament dels tres avions de Madrid no van aconseguir cap efecte. Tornaven a ser una minoria i, a més, es van trobar manifestant-se sense cap problema al costat d’una mar d’estelades on ningú no els molestava gens ni se sentia incòmode amb la seua presència.
Benvolguts,
En Partal analitza la jornada de la manifestació del 26 d’agost i incideix a explicar que
els unionistes (nosaltres en diem espanyolistes o botiflers), van noliejar tres
avions des de Madrid a Barcelona però es varen quedar tan sols i desemparats
que es podien haver abraçat entre el Felipe6, el Rajoy, l’Iceta i l’Arrimadas i
es podien haver posat a plorar com si fossin magdalenes. Contaven ja fa anys
una història que passava a Galícia on hi havia milers de persones deambulant
per les diferents places i carrers del poble i tot somiquejant anaven dient: nos hemus perdidu, nos hemus perdidu...
Doncs aquí feien el mateix paper. Estaven perduts i semblava que no sabien què
havien vingut a fer.
Tanmateix immediatament vàrem veure de què anava la representació: van dient mentides o explicant contes de bruixes i meigas i no tenen consciència d’on han estat i què han vingut a fer perquè és com si mai haguessin anat a províncies que diuen ells. Avui, dilluns, les meigas van explicant per televisió que els Mossos varen fer un trist paper (?) trigant 4 dies a resoldre el cas (més ràpid que el Sherlock Holmes), que no sabem on anem, que tot el que hem dit aquests dies sobre la manca de suport de l’Europol a través de Madrid és mentida i que havien donat tot el suport i més a la Generalitat, als Mossos, etc. I que la manifestació fou una desgràcia, i que ja que ho hem fet tant malament, amb el resultat de 16 morts i desenes de ferits, ara no és moment per (re)iniciar el procés que com ens han explicat centenars de vegades per les televisions espanyoles ja està mort i ben mort, sinó per quedar-nos quietons a casa que l’Iceta, el Garcia i la Inés, la filla de policia secreta franquista, ja ho resoldran...
Tanmateix immediatament vàrem veure de què anava la representació: van dient mentides o explicant contes de bruixes i meigas i no tenen consciència d’on han estat i què han vingut a fer perquè és com si mai haguessin anat a províncies que diuen ells. Avui, dilluns, les meigas van explicant per televisió que els Mossos varen fer un trist paper (?) trigant 4 dies a resoldre el cas (més ràpid que el Sherlock Holmes), que no sabem on anem, que tot el que hem dit aquests dies sobre la manca de suport de l’Europol a través de Madrid és mentida i que havien donat tot el suport i més a la Generalitat, als Mossos, etc. I que la manifestació fou una desgràcia, i que ja que ho hem fet tant malament, amb el resultat de 16 morts i desenes de ferits, ara no és moment per (re)iniciar el procés que com ens han explicat centenars de vegades per les televisions espanyoles ja està mort i ben mort, sinó per quedar-nos quietons a casa que l’Iceta, el Garcia i la Inés, la filla de policia secreta franquista, ja ho resoldran...
També es portaven el personal auxiliar, qui pretenia regalar banderes espanyoles i gairebé ningú els les acceptava, els "afinadors" de Fotos amb Photoshop, etc. Fixeu-vos com es poden trucar les fotos o utilitzar el contrapicat adequat! Aquí no hi ha estelades ni pancartes i hop! aquí hi ha estelades i pancartes...
Per sort, sembla que els senyal de TV3 ha anat cap a l'estranger, encara que els miserables d'Espanya hagin també enviat les imatges i els Youtubes trucats...
La llengua castellana té un refrany, que com molts altres, expliquen
quin és el caràcter d’aquest pobre poble: “piensa el ladron que
todos son de su condicion”.
O sigui, que segons el seu parer nosaltres som matussers,
pocapenes, curts de gambals, etc.
Vegem l’Editorial:
divendres, 25 d’agost del 2017
24/08/2017. Editorial. Vicent Partal. Mossos: la gran por de Madrid.
Editorial. Vicent Partal
Mossos: la gran por de Madrid
«Un estat és reconegut perquè governa de manera efectiva sobre un
territori. I això ningú no li ho discuteix, perquè són fets»
Fotografia: ACN.
Per: Vicent Partal
24/08/2017 22:00
La campanya, mediàtica
i política, contra els Mossos d’Esquadra s’ha intensificat molt aquests darrers
dies. Hi ha un
intent molt exagerat, sembla gairebé que desesperat, de dibuixar l’actuació
dels Mossos en relació amb els atemptats de Barcelona i Cambrils com un
desastre. Això amaga una intencionalitat política evident. Quan la Gendarmeria francesa posa un mosso en
la foto de la seua capçalera de Twitter,
o bé les policies
anglesa, portuguesa, neerlandesa, italiana… remarquen la bona feina feta i
feliciten la policia de Catalunya, que a Espanya s’engegue una
campanya tan exagerada, provant de denigrar l’actuació del cos –i el cos
mateix– sembla
increïble. Però, de fet, respon a una gran por.
És ben clar que els Mossos van fer tota la
feina de desarticulació de l’escamot i que la van fer amb una capacitat excepcional
de control del territori. Van crear un dispositiu a Barcelona que va aturar el principal sospitós, encara que s’escapàs
momentàniament. Van matar els qui pretenien fer un segon atemptat abans no
poguessen cometre’l i també van matar finalment el causant de l’atemptat de la Rambla després d’una cerca intensíssima
de dies. Això els va dur a mantenir més de vuit-cents
controls simultanis, a coordinar accions complicades de cap a cap del Principat i fins i tot a controlar les fronteres i a
explicar què feien d’una manera exemplar a l’opinió pública. Com tants i tants mitjans internacionals importants
han posat en relleu, això demostra que la futura república catalana està preparada
per a funcionar tota sola en un dels terrenys més bàsics i transcendents: la
seguretat i el control del territori.
Malgrat la creença popular, l’existència d’un estat no és determinada pel reconeixement
dels altres estats, sinó per la capacitat de governar el territori propi. De fet, el reconeixement diplomàtic no és
sinó una derivació lògica del reconeixement de la realitat.
Un estat és reconegut perquè governa de
manera efectiva sobre un territori.
I això ningú no li ho discuteix, perquè són
fets. La independència és un procés factual i si l’estat del qual et separes no
pot controlar el territori on la proclames, el reconeixement dels altres només
és qüestió de temps, d’acomodar-se a la nova situació.
En aquest context, cal
que siguem conscients que després dels atemptats va passar precisament això: l’estat espanyol va
perdre el control de Catalunya i la Generalitat va actuar d’una manera ben
visible com un estat independent. I ací hi ha l’origen d’aquesta onada de pànic
descontrolat, exagerat i tens, que des de fa dos dies ens arriba a tots des de
Madrid.
Vicent Partal
20/07/2017. Referèndum. Vicent Partal. Editorial. Enteneu-los: estan espantats.
Benvolguts,
En Partal ens sorprèn sempre, perquè els seus raonaments són
espectaculars, malgrat que el subjecte de l’estudi no el rasquis ni l’intuexis
ni poc ni molt abans der llegir l’article.
El raonament, la reflexió és sobre el tema ja tractat darrerament
per més d’un opinador, Antoni Infante i
Suso de Toro entre altres, sobre l’animalada del Gobierno de no permetre el
referèndum.
I vegem-ne les
contradiccions:
La divulgació de l’enquesta del CEO i l’anunci de mesures setmanals de control de la despesa per part de l’estat espanyol ensenyen les dues cares polítiques que es confronten no pas a les urnes sinó per posar-les, els uns, i per evitar que apareguen, els altres.
|
24/08/2017. Atemptats. EUROPA PRESS. La Audiencia Nacional deja la coordinación de los atentados en manos de la Inteligencia Antiterrorista. El titular del Juzgado Central de Instrucción número 4 delimita la labor de los Mossos d'Esquadra, la Policía Nacional y la Guardia Civil. Des de fa 8 dies la premsa catalana ens ha estat explicant que els Mossos havien actuat sols en aquest afer, i que no havien tingut comunicació amb els grisos ni amb la Guàrdia Civil. D’altra part tant el Rajoy com en Puigdemont semblen segurs del que diuen. Un que tot ho han fet ells, l’altre que també! I ara tinc un dubte: A qui m’he de creure? Qui enreda a qui?
Benvolguts,
A
veure qui enreda a qui?
Des de fa 8 dies la premsa catalana ens ha estat explicant
que els Mossos havien actuat sols en
aquest afer, i que no havien tingut comunicació amb els grisos ni amb la
Guàrdia Civil. També des del dia 18 he trobat interessantíssimes explicacions dels
periodistes del diari Público Carlos
Enrique Bayo, Juan Antonio Blay i Joan Cantarero, entre d’altres. I aquests
periodistes d’investigació m’han donat sensació de confiança i de que no volien
aixecar-me la camisa.
I les policies espanyoles es queixen de que no se'ls ha deixat participar i acusen els Mossos de no compartir dades!
L'afer fa molta pudor!!!
D’altra part tant el Rajoy com en Puigdemont semblen segurs
del que diuen. Un que tot ho han fet ells, l’altre que també!
I
ara tinc un dubte: A qui m’he de creure?
Demano que m’aclareixin a qui m’he de creure. Com més temps
passi, més dura serà la caiguda de l’un o de l’altre en la meva estima. I ells
saben que o l’un o l’altre o tots dos estan en fals...
A no ser que a través d’un altre xantatge les forces d’ocupació hagin
fet que els Mossos acceptin dir que estaven
equivocats o que ho havien entès malament...
Vegem ara aquesta
col·laboració d’ EUROPA PRESS, publicada també al diari Público:
23/08/2017. Corrupció institucionalitzada. Joan Cantarero. Policías nacionales alertaron a yihadistas en 2015 de que los Mossos los investigaban. La “Operación Caronte” contra una célula terrorista yihadista que preparaba atentados en Catalunya, desarticulada por la policía catalana hace dos años, puso de manifiesto la hostilidad del Gobierno de Rajoy y de Interior, dirigido por el ministro Jorge Fernández Díaz, contra la Generalitat, que se extendió incluso a la lucha antiterrorista de los Mossos d'Esquadra.
Benvolguts,
Tragueu-vos el barret davant d'aquest treball de periodisme d'investigació fet per un altre dels periodistes de Público. Ja en coneixem mitja dotzena, d'una qualitat "prima".
Si exploreu mínimament l'article que hem comentat:
veureu la podridura dels estrats superiors de la policia espanyola. I veureu la immensa podridura del Fernández Díaz (l'epoca que relata l'article é la del 2013-2015 quan també afinava amb el jutge De Alfonso i quan destrossaven la sanitat catalana, segons deien). I també veureu els personatges que surten a "Les clavegueres..."
Fixeu-vos si hi ha col·laboració entre policies espanyols i Mossos que queden retratats en el cas del "chivatazo" que sortosament va acabar bé, però que podia haver acabat molt malament,,,
Aquest cas del "chivatazo" ja l'havíem explicat en l'apunt ****
TERRORISMO EN
CATALUNYA
Policías nacionales alertaron a
yihadistas en 2015 de que los Mossos los investigaban
La
“Operación Caronte” contra una célula terrorista yihadista que preparaba
atentados en Catalunya, desarticulada por la policía catalana hace dos años,
puso de manifiesto la hostilidad del Gobierno de Rajoy y de Interior, dirigido
por el ministro Jorge Fernández Díaz, contra la Generalitat, que se extendió
incluso a la lucha antiterrorista de los Mossos d'Esquadra.
El ministro del
Interior, Jorge Fernández Díaz, con agentes de la Policía Nacional/EFE
MÁS INFORMACIÓN
- La
Generalitat denunció la poca cooperación del Gobierno de Rajoy en la lucha
antiterrorista
- Guardias
civiles y policías critican a los Mossos y los acusan de no compartir
datos
- Mossos,
policías y guardias se coordinaron al margen de la rivalidad
Rajoy-Puigdemont
BARCELONA
Joan Cantarero
La “Operación Caronte”, iniciada por los Mossos d’Esquadra en 2014 contra
una célula terrorista yihadista en Catalunya, preparada para matar y que con no pocas trabas pudo ser desarticulada en 2015 por
la policía catalana, evidenció la hostilidad del Gobierno de Rajoy y del
Ministerio del Interior, dirigido en aquel entonces por Jorge Fernández Díaz,
contra el Govern de la Generalitat y sus servicios policiales autonómicos.
Esa organización
criminal acabó desarticulada y se practicó la detención de los 10
integrantes de su célula terrorista, además de un cómplice muy
especial: un militante neonazi, amigo del líder yihadista, que le había
pedido colaboración para acceder a armas y explosivos con la finalidad de
atentar contra intereses judíos en Barcelona.
Finalmente, a pesar de
los informes policiales la Audiencia
Nacional acordó no imputar en la causa a ese excandidato ultraderechista
del MSR y miembro de SOM. La razón de su exoneración se
debió a que, según el auto del instructor, el neonazi finalmente “no
colaboró con los terroristas”. No obstante, no le será devuelto el
arsenal y munición de guerra ocupado en su vivienda. El resto de la banda
aguarda en prisión la celebración del juicio.
Fragmento de la denuncia de los Mossos
d'Esquadra contra la Policía Nacional.
Al bloqueo desde el Ministerio del Interior
español impidiendo que los Mossos tengan acceso a las redes convencionales de
información policial antiterrorista internacional, hubo que
añadirle “la intromisión de agentes de la Policía
Nacional en un caso abierto, con la única misión de boicotear la investigación
antiterrorista que estaban llevando a cabo unidades de información
de los Mossos d’Esquadra, que contaban con agente e informadores infiltrados”, según la denuncia de la policía autonómica catalana.
Los agentes de la Policía Nacional “alertaron a los presuntos
terroristas yihadistas de que estaban siendo investigados por la policía
catalana”. Pocos días después los Mossos denunciaron los
hechos ante la Audiencia Nacional y la
Fiscalía. A raíz de esa denuncia estalló
una tormenta política entre la Generalitat y el Gobierno central, con duros
cruces de acusaciones que fueron ampliamente reflejadas en la prensa de la
época.
Los Mossos
d'Esquadra, marginados por Rajoy
El Ministerio del Interior se ha negado
reiteradamente a atender las solicitudes del Govern de la Generalitat para incluir a los Mossos d’Esquadra en
las principales redes de información policial internacional de lucha
antiterrorista, tanto Interpol, como
Europol, SIENA o SIRENE, así como el
español CITCO, el Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado.
Distintas fuentes
sitúan el conflicto surgido durante la investigación de la “Operación Caronte” como un punto
crítico en las hostilidades entre el Gobierno
del PP y el Govern de Catalunya en materia policial.
“Si el Partido Popular
tuviera en sus manos la posibilidad de revertir la hegemonía de los Mossos
d’Esquadra en el territorio de Catalunya ya lo habría hecho, dejando a
la policía autonómica como un ente folclórico para ser lucido en fiestas de
guardar”,
señalan a coro sindicalistas de la policía
autonómica, consultados por Público.
En este sentido, los
agentes recuerdan la hostilidad hacia el Govern de Catalunya manifestada reiteradamente
por el exministro del Interior Fernández Diaz, quien a mediados del 2015
salía al paso para
negar los chivatazos de policías nacionales a presuntos terroristas. Su respuesta oficial transmitía implícitamente su
clara desconfianza hacia a la policía de
la Generalitat, a pesar de ser un cuerpo policial del Estado español:
"La
lucha y la política antiterrorista debe ser de Estado, y no se puede dejar en
manos de los que no tiene el más mínimo sentido de Estado",
dijo el ministro el 14
de mayo de 2015,
tras una reunión con sus homólogos de los países del Sahel.
Pronto llegó la
oportuna respuesta del entonces conseller de Interior, Ramón Espadaler:
“Al ministro
[Jorge Fernández Díaz] le sienta fatal que los Mossos sean eficientes en la
lucha antiterrorista. Yo, en cambio, me alegro
de que los cuerpos de seguridad del Estado sean eficientes en la misma lucha”.
Pero añadió que el caso del chivatazo “no es una lucha entre la Policía Nacional y
los Mossos, no es una pelea, sino una actuación presuntamente delictiva de
miembros de la Policía Nacional”.
El chivatazo
policial a los yihadistas
Los hechos denunciados
por los Mossos al Juzgado Central de Instrucción número 1 de la Audiencia
Nacional, junto a un informe de fecha 24 de noviembre de 2014, donde se
considera la actuación de los policías nacionales compatible con un
presunto delito de “revelación de secretos” cometidos por funcionarios públicos.
Símbolos de la Fraternidad Yihadista
contenidos en la denuncia de los Mossos.
Según la denuncia, cuatro agentes de la Policía Nacional,
entre ellos un inspector y un inspector jefe, alertaron en noviembre de 2014 a
los miembros de la célula yihadista “Fraternidad Islámica-Grupo para la
predicación del Yihad”, integrado en el movimiento Yihadista Global y afín
ideológicamente al Estado Islámico (DAESH), que estaban siendo investigados
por los Mossos d’Esquadra.
El Ministerio del
Interior, a través de la Dirección General de la Policía –entonces bajo el
control de Ignacio Cosidó– tenía información de que los Mossos investigaban
a un grupo emergente yihadista, que se estaba radicalizando y que
operaba en el entorno de Terrassa.
Todo apunta a
que los agentes del Cuerpo Nacional de Policía decidieron por razones
desconocidas intervenir por su cuenta en la investigación, sin informar a la
policía catalana habilitada en este caso por la Audiencia Nacional, y contactar
directamente con los integrantes de esta célula terrorista en construcción.
Para ello los agentes
de la Policía Nacional se pusieron en contacto con un informador habitual de
Mataró, “al
que facilitaron tres fotografías de los individuos que eran de su
interés, con la
finalidad de que el confidente alertara a los yihadistas que estaban siendo
vigilados por la policía autonómica”.
El confidente habitual
de la Policía Nacional no conocía a
los reseñados de Terrassa y cómo localizarlos, pero sí sabía de alguien que le
podría ayudar en el encargo.
Se trataba de otro
español, hijo y nieto de policías, también cristiano converso al islam como el
confidente, que sí los conocía.
Así, el día 7 de
noviembre de 2014
ambos se presentaron en una tienda situada en el número 196 de la calle Sant
Damià, de Terrassa, donde trabajaba en aquellas fechas uno de los yihadistas
integrantes de la célula terrorista.
En ese momento había varios miembros más
del grupo reunidos en el local, y entre
ellos el agente de los Mossos
infiltrado en el grupo, cuyo papel como agente encubierto fue autorizado por la
Fiscalía y la Audiencia Nacional el 20 de octubre de 2014.
Portada de la Parte I del informe de
los Mossos a la Audiencia.
Ambos informadores de
la policía nacional, siguiendo instrucciones de éstos, entraron y dirigiéndose
al grupo, se presentaron y comenzaron advirtiéndoles que sabían lo que estaban
haciendo y “que
no siguieran por el camino del Yihad, que no era el camino correcto”.
Además, informaron a los miembros de la célula yihadista “que un jefe de policía [nacional] les había dicho que los Mossos estaban
investigando a todos los presentes, y que en unas tres semanas los iban a
detener a todos. También les explicó que
este policía les enseñó diversas fotografías de los investigados, hechas
supuestamente en el curso de vigilancias policiales, para corroborar esta
información”, según señala el informe
de los Mossos.
Tras aquella reunión
de “revelación de secretos a investigados por
terrorismo”ambos colaboradores de la Policía Nacional pasaron a convertirse también en objetivo de los Mossos d’Esquadra.
Los servicios secretos españoles acabaron trabajando con los Mossos
investigando a inspectores de la Policía Nacional
Así el 17 de
noviembre de 2014,
diez días después, los Mossos detectaron a uno de
ellos reunido en un bar con otras dos personas desconocidas, que serían
identificadas más tarde como un inspector y un inspector jefe de la Brigada
Provincial de Información de Barcelona del Cuerpo Nacional de Policía,
según recoge el informe de investigación. Este encuentro fue grabado en
vídeo por la policía catalana en colaboración con agentes del Centro Nacional
de Inteligencia, el CNI. Esto es, agentes de la policía catalana, trabajando junto
a los servicios secretos españoles investigando a inspectores de la Policía
Nacional.
Tras la denuncia
y la citación de los inspectores ante el juez Santiago Pedraz de la
Audiencia Nacional, este finalmente acordó el archivo de la
causa al considerar que no había delito.
No obstante, la Generalitat denunció los hechos ante
la Fiscalía, aportando los testimonios de los mismos
informadores de la Policía Nacional, quienes denunciaron ante la Audiencia haber recibido presiones de
estos mismos policías. Uno
de ellos fue entrevistado por dos periodistas de El Periódico de
Catalunya. que recogieron su testimonio en vídeo manteniendo oculta su
identidad.
Crisis en la lucha
antiterrorista
Sin duda, más allá del
alcance de las consecuencias y actuaciones legales al respecto, este hecho pone
de manifiesto un
claro conflicto en el seno del Gobierno español a la hora de gestionar la lucha
antiterrorista, la relación del
Estado con los cuerpos de seguridad autonómicos y los accesos a la información
sensible.
Mientras, el
exministro Fernández Díaz impedía a los Mossos
acceder a los servicios internacionales de inteligencia y de lucha
antiterrorista e información policial, la vicepresidenta del Gobierno, Soraya
Sáenz de Santamaría, de quien directamente dependía el CNI, no se opuso a la colaboración de los servicios de inteligencia con los
Mossos d’Esquadra, incluso para investigar a la Policía Nacional.
Ahora, el CNI vuelve a estar bajo el control del Ministerio de Defensa, con la ministra
Cospedal, y el nuevo ministro del Interior, Juan Ignacio Zoido, ha mantenido el veto a que los Mossos
d’Esquadra se integrasen en los servicios de información policial internacional
hasta que, a raíz del atentado de Barcelona, prometió
que les abriría el acceso a Europol a partir de septiembre.
Joan Cantarero. Público
Reflexions
dijous, 24 d’agost del 2017
23/08/2017. Atemptats. Joan Antoni Guerrero. Un politòleg veu plausible que l'Estat esperés l'atemptat per fer "fracassar" els Mossos. Ferran Requejo creu que el govern espanyol ha d'explicar per què no va transmetre a les autoritats catalanes informació "clau" per evitar els atemptats. Si alguna cosa sembla haver fet l’Estat espanyol amb la informació que tenia a la mà és “no fer res” com si “s’esperés un atemptat” a Catalunya amb la vaga expectativa que la feina dels Mossos d’Esquadra —a causa de la manca d’informació— fracassés i, a partir d’aquí, el procés català quedés empantanat. Aquesta és la interpretació que fa, en declaracions a ‘El Món’, el politòleg de la UPF Ferran Requejo.
Benvolguts,
Un altre dels politòlegs que creu que és plausible la idea de la maquinació del Gobierno contra Catalunya, que no seria la primera...
Un politòleg veu plausible que
l'Estat esperés l'atemptat per fer "fracassar" els Mossos
Ferran Requejo creu que el govern espanyol ha d'explicar per
què no va transmetre a les autoritats catalanes informació "clau" per
evitar els atemptats
per Joan
Antoni Guerrero (Barcelona)
23/08/2017
Agents armats a la part superior de les Rambles de Barcelona | ACN
L’expert admet que la idea és només “una especulació” però defensa que és plausible a la llum dels fets. A més, creu que el govern espanyol haurà de sortir a “justificar per què no va fer res” amb la informació que tenia: “No van transmetre informació clau per evitar els atemptats”.
Recapitulant el
succeït, Requejo veu “dos etapes” en aquest afer. Abans dels
atemptats “hi havia una voluntat
política del govern de Madrid d’excloure i marginar les institucions catalanes”.
Els Mossos
estaven exclosos de la coordinació de les forces de seguretat i Requejo recorda
“totes les reticències i pals a les rodes que hi havia per celebrar la Junta de
Seguretat, quan feia vuit anys que no es reunia, fins que el president de la
Generalitat, Carles Puigdemont, es va quadrar”.
El politòleg opina que
l’actitud de l’Estat abans de
l’atemptat “era
totalment negativa” i ja “s’ha vist, en una segona etapa [després dels atemptats] que
no passaven informació”. El politòleg emmarca aquesta manera
d’actuar en “una clara maniobra política per
tenir els Mossos marginats” perquè, “en cas que actuessin, fracassessin per
falta d’informació”.
Hi ha un detall que alimenta totes les sospites: que les
autoritats belgues haguessin passat informació a l’Estat espanyol sobre l’imam
i que aquesta no hagués arribat a les autoritats catalanes.
Malgrat tot, el
politòleg aplaudeix el paper dels Mossos
en la gestió de l’atac. “La política d’informació ha estat impecable per part de la
conselleria d’Interior —diu el politòleg—, qui surt reforçat de la gestió de la
crisi és la Generalitat, el govern
espanyol ha perdut peu i el ministre de l’Interior ha fet el ridícul demostrant
que no tenia informació de primera mà”.
“S’han
adonat que des de Catalunya —afegeix Requejo— es tenen recursos suficients com per passar d’ells, per fer polítiques
unilaterals. Ara faran una gestió de tornar a recuperar l’hegemonia.
Davant d’Interpol, però, el govern espanyol ha quedat fatal”.
Guerrero
Reflexions
20/08/2017. Atemptats. GOAL. Cronologia dels fets. L’Europol va alertar Espanya que hi havia perill real i imminent d’atemptats a Barcelona. Espanya va incloure l’Ertzaina però no els Mossos d’Esquadra en l’estratègia antiterrorista. Espanya no va alertar els Mossos d’Esquadra de perill d’atemptat imminent. La Generalitat decideix actuar acte seguit convocant 500 places de Mossos. El Gobierno ho paralitza. El 17 d’agost es produeixen els atemptats amb 13 morts i 100 ferits. El 18 d’agost El Mundo, l’ABC i El País, a primera pàgina relacionen els atemptats amb el procés d’independència de Catalunya.
Benvolguts,
Fa un parell de dies vàrem rebre per whatsapp aquesta cronologia dels fets ocorreguts a Catalunya des del dimecres passat. Trobem que és una cronologia molt aclaridora i que ens servirà de referència si més endavant perdem la memòria..
GOAL
Joan A. Forès
Reflexions
19/08/2017. Atemptats. Suso de Toro. Dos países, dos realidades. Los atentados han tenido un efecto inesperado para cualquiera: han aflorado las estructuras de un estado. Los atentados en Catalunya hay que enmarcarlos en la geoestrategia, la utilización que hace Arabia Saudí principalmente del wahadismo como un instrumento de poder en el mundo. Es monstruoso pero debemos aceptar que los amos de los terroristas son los aliados de nuestros amos. No es una paradoja, es una perversión política.
Benvolguts,
Ja hem parlat molts cops que a la península es poden comptar
amb els dits d’una orella, que deia el Perich, els intel·lectuals que
s’atreveixen a oposar-se al règim del 1978.
Que s’atreveixen a oblidar el borbofranquisme, que no tenen por, que
s’atreveixen a sortir del magma del franquisme sociològic i que són capaços de
dir amb la veu ben alta com nosaltres: Espanya no és una democràcia ni un estat de dret i la
Constitució amb soroll de sabres no és homologable a cap constitució del mon
civilitzat...
A
Espanya el franquismefranquisme i el borbofranquisme, que són els nostres enemics,
ens han castigat durant 80 anys. I ja n’hi ha prou!
Per cert que els redactors d’aquest Bloc no som amics dels nostres enemics. No som amics de la Guàrdia Civil. No som amics de la Policia franquista també anomenada els grisos,
que ens ha estat assassinant sempre que han pogut. No som amics de l’Exércit espanyol. No som amics de la Monarquia borbònica reimposada pel sanguinari
dictador...
És per totes aquestes consideracions que som amics de moltíssims
intel·lectuals catalans i només de 3 o 4 intel·lectuals espanyols (tots els altres,
si n’hi ha, s’han venut a l’or de Madrid). En Suso de Toro, perseguit pels intel·lectuals
feixistes espanyols i pels seus mitjans de comunicació, diaris i televisions, és
dels que estimem de veritat.
Vegem l’article del Suso
de Toro:
23/08/2017. Editorial. José Antich. La seguretat dels catalans. Els atemptats de Barcelona i Cambrils i la manera com han resolt la crisi els Mossos d'Esquadra han plantejat un tema antic però que es donava per segur que ara tindria una solució diferent: l'accés de la policia catalana als centres d'informació d'Europol. Dir això, després de les llacunes evidents de comunicació que hi ha hagut per part d'agències de seguretat estrangeres i d'autoritats d'altres països que havien posat en coneixement de Madrid informació rellevant que mai no va arribar a Catalunya és, en aquests moments, gairebé una invitació a la independència. O, millor, sense el gairebé..
Benvolguts,
Els catalans són uns ciutadans de segona categoria. Tot depèn
de Madrid. Les lleis del Parlament de Catalunya són tombades per Madrid. Els Mossos
d’esquadra són policies de segona. Els catalans per anar a Brusel·les, tal com havia
explicat fa molts anys en Carod-Rovira han de passar per Madrid en comptes d’usar
un vol directe. Per tant, per estar adherit a l’Europol només es pot fer a través
de Madrid. Madrid té dret a impedir-ho tot. Madrid té dret a vetar la seguretat
dels catalans. La ridiculesa de Madrid és galàctica...
Vegem l’Editorial de El
Nacional sobre aquests temes:
dimecres, 23 d’agost del 2017
22/08/2017. Carlos Enrique Bayo. Más ideología que inteligencia en la estrategia antiterrorista del PP. En las investigaciones aún en curso sobre el comando que pretendía perpetrar varias matanzas masivas con furgonetas bomba –planes que se frustraron y reemplazaron por otros más modestos tras la explosión fortuita de su arsenal en Alcanar los Mossos seguirán sin tener acceso directo en este mes al sistema de alerta temprana y de información policial europea de Europol (SIENA y SIRENE). A pesar de que ellos lograron contener el atentado de Cambrils, impidiendo que se transformara en otra masacre, y han dado muerte a seis de los terroristas, incluido el conductor de la furgoneta que causó la carnicería en las Ramblas.
Benvolguts,
Un altre lliurament del periodista ínvestigació Carlos Enrique Bayo, sobre les relacions tempestuoses entre els comandaments i els polítics responsables de la policia espanyola (grisos i Guàrdia Civil) i els Mossos d'esquadra, reflex de l'odi que els Gobiernos espanyols ens tenen, que han estat capaços de vetar la informació confidencial i l'accés a les xarxes de les policies europees i americanes i segons aquí s'explica i nosaltres ja ho havíem suggerit fa dos o tres dies i pot ser una molt que possible causa de la tragèdia d'aquests dies passats!
Vegem informació sobre el periodista i sobre l'afer:
22/08/2017. Atemptats. Marta Casado. La Mesa del Parlament ha decidit per unanimitat entregar la Medalla d'Honor als Mossos d'Esquadra, serveis d'emergència, la Policia local de Cambrils i la Guàrdia Urbana en reconeixement pel seu "esforç" davant els atemptats a Barcelona i Cambrils. Durant el debat de la qüestió, Cs, PSC i el PP català -amb veu però sense vot- han plantejat que s'inclogués a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en la concessió de la Medalla d'Honor, una opció que ha estat declinada per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
Benvolguts,
L’Arrimadas escombra cap a casa. El seu pare era un gris (o més
aviat un inspector llicenciat en lleis) de la Brigada Político social, de la Comissaria
de Via Laietana en l’època franquista
dels germans Creix. Per tant mira d’afavorir
el Cuerpo!
Vegem l’article:
dimarts, 22 d’agost del 2017
22/08/2017. Els negocis dels Borbons. Aprofitant que l'Estat Islàmic s'ha carregat 15 ciutadans europeus i americans, expliquem d'on venen les metodologies del DAESH o Estat Islàmic.
Benvolguts,
Vegem un piulet relatiu
al Felipe:
Joan A. Forès
Reflexions
22/08/2017. Perfils dels germans Méndez de Vigo. Estan emparentats amb bona part de la Casta franquista des de fa 200 anys... El pare, “militar africanista con una excelente carrera castrense siempre cercana al poder” era ajudant del sinistre dictador Franco. Són tres germans. Un d’ells militar, coronel de cavalleria franquista. Director del gabinet tècnic del Secretari d’Estat de Defensa, (tots els militars espanyols són franquistes fins i tot abans del Franco). L'Iñigo ministre. Una germana, Beatriz, és llicenciada en dret com Iñigo i espia de carrera. Va entrar al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) de molt jove, amb padrins poderosos i ha “medrao” en el Centre. Ara ocupa el número 2 i només té per sobre el general Félix Sanz Roldán.
Benvolguts,
Com que aquests dies estem parlant del CNI i de la seva número 2
Beatriz Méndez de Vigo considerem que
cal fer un repàs de la genealogia (o
els perfils) dels germans Méndez de Vigo, de nissaga
franquista i falangista. Veurem unes certes coincidències:
Estan emparentats amb
bona part de la Casta franquista des de fa 200
anys.... Són tres germans. Un d’ells militar,
coronel de cavalleria franquista, com
era el pare, que era ajudant del sinistre
dictador Franco, “militar africanista con una excelente carrera castrense
siempre cercana al poder”. És director
del gabinet tècnic del Secretari d’Estat de Defensa, (tots els militars
espanyols són franquistes fins i tot abans del Franco). L'Iñigo ministre. Una germana, Beatriz, és llicenciada en dret com Iñigo i espia de carrera.
Va entrar al Centre Nacional
d’Intel·ligència (CNI) de molt jove, amb padrins poderosos i ha “medrao” en
el Centre. Ara ocupa el número 2 i
només té per sobre el general Félix Sanz Roldán.
El cuñado del ministro, Iñigo Pérez de Herrasti, ha tenido problemas con la política y la Justicia. Considerado como la oveja negra de la familia, es un conocido ultraderechista que tuvo su última aparición pública hace sólo tres años en el asalto a la librería y centro cultural catalán Blanquerna, en Madrid, en cuyo juicio celebrado este año fueron condenados 14 de los 15 acusados a penas inferiores a un año.
El diagrama següent, aclareix els lligams
amb Serrano Súñer, Carmen Díaz de Rivera, Juanca, Marqués de Esquilache, etc. A
través de la seva muller estan emparentats amb l’ex-ministre de Defensa Pedro
Morenés, ex fabricant d’armes (bombes de raïm entre d’altres) a la societat Instalaza i amb Borja Prado, fill del soci de negocis bruts i corruptes
del Juanca, Prado y Colon de Carvajal, que va acabar la vida a la presó, sense esquitxar
el Juanca...
Un resum dels mèrits de l’Iñigo Méndez de Vigo:
Bombes de raïm i nen amputat en intentar agafar una bomba:
Bombes de raïm d'Instalaza. Semblen juguets.
Bombes de raïm d'Instalaza. Nen amputat en agafar una bomba de raïm.
Rei d'Espanya i Rei de l'Aràbia Saudita, bons amics i bons socis
Reflexions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)