dimarts, 29 d’agost de 2017

29/08/2017. Atemptat. Tian Riba. La imatge. Ni el rei ni Rajoy han pogut evitar transmetre la dramàtica sensació que visitaven un altre país. Espanya té un problema amb Catalunya molt més dramàtic del que haurien pogut imaginar mai. No dic Espanya com a país amb els seus ciutadans. Dic l’Espanya política. L’Estat espanyol. Els seus grans partits, els seus grans diaris, les seves grans institucions. L’actitud, el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal de Mariano Rajoy han estat els d’algú que parla de Catalunya i que la visita com si fos un altre país. Amb una incomoditat que no sap ni pot (i no sé si vol) dissimular. I al rei li ha passat exactament el mateix.

Benvolguts,

En Tian Riba explica en el seu article d’opinió, de títol La imatge, un sentiment semblant al que havíem tingut nosaltres quan varem escriure un comentari sobre l’editorial d’en Vicent Partal explicant els seus sentiments referits a l’acte del dissabte. Nosaltres vàrem explicar que:

Van noliejar tres avions des de Madrid a Barcelona però es varen quedar tan sols i desemparats que es podien haver abraçat entre el Felipe6, el Rajoy, l’Iceta i l’Arrimadas i es podien haver posat a plorar com si fossin magdalenes. Contaven ja fa anys una història que passava a Galícia on hi havia milers de persones deambulant per les diferents places i carrers del poble i tot somiquejant anaven dient: nos hemus perdidu, nos hemus perdidu...

Doncs aquí feien el mateix paper. Estaven perduts i semblava que no sabien què havien vingut a fer.

En Tian Riba conclou:L’actitud, el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal de Mariano Rajoy han estat els d’algú que parla de Catalunya i que la visita com si fos un altre país. Amb una incomoditat que no sap ni pot (i no sé si vol) dissimular. 
I al rei li ha passat exactament el mateix.

Vegem l’article:


29 agost 2017 2.00 h

KEEP CALM

La imatge

Tian Riba

Ni el rei ni Rajoy han pogut evitar transmetre la dramàtica sensació que visitaven un altre país

Ara ella porta els nens al col·le i jo faig els plats de la nit. Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí. Jo sempre compro manchego, malgrat que ella és més de brie. I podríem continuar, perquè aquesta és la lletra de Corrandes de la parella estable dels Manel. La cançó inclou la famosa tornada “i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí”. Doncs bé, a la parella inestable Catalunya-Espanya li ha costat Déu i ajuda arribar fins a la proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, després d’una llarga corranda. Dic que ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí tant per als que volen aquesta llei i el referèndum com per als que no la volen; perquè, acabi com acabi això que hem anomenat procés, cosa que no sap ningú, el que sí que sembla segur és que entrarem en una nova etapa que posarà fi, per fi, al processisme.

Acabi com acabi, però, el que s’ha viscut a Catalunya després dels maleïts atemptats de la Rambla de Barcelona, indica que Espanya té un problema amb Catalunya molt més dramàtic del que haurien pogut imaginar mai. No dic Espanya com a país amb els seus ciutadans. Dic l’Espanya política. L’Estat espanyol. Els seus grans partits, els seus grans diaris, les seves grans institucions. L’actitud, el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal de Mariano Rajoy han estat els d’algú que parla de Catalunya i que la visita com si fos un altre país. Amb una incomoditat que no sap ni pot (i no sé si vol) dissimular. I al rei li ha passat exactament el mateix.

Es pensi com es pensi, se sigui independentista, unionista o seguidor del Rayo Vallecano, aquests dies s’han vist dos països diferents. I això em sembla molt més significatiu que la llei de transitorietat o que el referèndum.

Aquest ha sigut l’autèntic fet clau dels últims dies, més enllà del debat sobre les estelades o les banderes espanyoles a la mani. I això que paradoxalment ha passat en el marc d’aquesta democràcia espanyola i d’aquest règim del 1978 que tant critiquem; és el que de veritat s’ha de resoldre a partir de l’1 d’octubre.

Tian Riba

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada