divendres, 11 d’agost del 2017

10/08/2017. Infraestructures. Aeroport del Prat. Ferran Espada. Poders fàctics irrellevants. Immersió en la irrellevància. Però els poders fàctics existeixen [com les meigas], també a Catalunya, i cal posar en evidència la penosa i contradictòria actuació d’aquestes elits del nostre país. Incapaces d’influir ni en la defensa dels seus propis interessos. No és que aquests actors econòmics no hagin aconseguit el necessari i lògic traspàs de l’aeroport. És que han estat incapaços de pressionar davant la inacció d’Aena per forçar una solució a un conflicte que perjudica els ciutadans però també els interessos de moltes empreses, turístiques i no turístiques.

Benvolguts,

En Ferran Espada es plany i mostra per culpa de qui, per culpa de les elits catalanes, el nostre país va endarrere en comptes d’anar endavant! Ni nou sistema de finançament, ni inversions en infraestructures, ni compromisos culturals d’un Rajoy que els ha cridat a l’ordre com si fossin un caporal insignificant. “Susórdenes”. I parla dels poders fàctics, les elits catalanes, irrellevants de cara a Madrid.

Fa un parell de dies varem publicar i comentar l’Editorial del Directe.cat d’aquesta semana i dèiem precisament:

·         Fixeu-vos a més amb el greu silenci de les forces unionistes, com més contraris a la democràcia més amagats han estat, ni Rivera, ni Arrimades, ni Albiol, ni Iceta han obert la boca contra la gestió de l’estat a l’aeroport, fins i tot “els Comuns” es digui Domènech o Colau han obert la boca, la mateixa alcaldessa de Barcelona ha necessitat més de 14 dies per dir alguna cosa.
·         També “les grans entitats del país” aquelles que mostren preocupació pel referèndum, han callat davant el caos de l’aeroport, Foment del Treball, la Cambra de Comerç, la Fira de Barcelona, el RACC, els mateixos que ara fa 10 anys van fer un acte per reivindicar una gestió de l’Aeroport des de Catalunya, ara callats, no sigui que facin emprenyar al govern espanyol (el puto amo) que malgrat tractar-los com a colònia els permet guanyar-se la vida, vergonya d’entitats que diuen defensar el país i el que fan es enfonsar-lo.

Aquests dos paràgrafs són una ampliació del greuge del qual es queixa en Ferran Espada.

Vegem l’article:

Poders fàctics irrellevants


Ferran Espada

La crisi del Prat assenyala les elits catalanes. Prepotents amb la Generalitat i submises amb l’Estat. Incapaces d’influir ni en la defensa dels seus propis interessos

Ni de bon tros soc partidari de la ingerència política d’actors com determinades grans empreses i algunes institucions econòmiques. Però els poders fàctics existeixen [com les meigas], també a Catalunya, i cal posar en evidència la penosa i contradictòria actuació d’aquestes elits del nostre país. Incapaces d’influir ni en la defensa dels seus propis interessos. Mostren el seu múscul financer intimidatori i es permeten renyar, i fins i tot pressionar, els governants de Catalunya per tal que abandonin de forma antidemocràtica els compromisos establerts amb la ciutadania en les eleccions com ara el de poder exercir el dret a decidir.

Però han estat incapaces d’arrencar un sol compromís al govern espanyol del PP. Probablement la tercera via és a hores d’ara inviable, però si ha quedat aparcada en via morta és en bona part per la irrellevància a què han quedat sotmesos els poders fàctics catalans.

Ni nou sistema de finançament, ni inversions en infraestructures, ni compromisos culturals d’un Rajoy que els ha cridat a l’ordre com si fossin un caporal insignificant.

La darrera prova d’aquesta immersió en la irrellevància ha estat la crisi de l’aeroport del Prat. No és que aquests actors econòmics no hagin aconseguit el necessari i lògic traspàs de l’aeroport. És que han estat incapaços de pressionar davant la inacció d’Aena per forçar una solució a un conflicte que perjudica els ciutadans però també els interessos de moltes empreses, turístiques i no turístiques. On són Foment i el Cercle d’Economia? On queda l’esperit de l’IESE amb aquell gran acte de la societat civil econòmica per l’aeroport? Restar impassibles davant aquest desgavell, i tants altres que l’Estat espanyol provoca a Catalunya, i adoptar un doble raser de prepotència amb la Generalitat i majordomia amb La Moncloa diu molt poc de la seva fortalesa, per no parlar de la falta d’honestedat.


 I no fa res més que condemnar el país a la decadència més absoluta. Hi haurien de reflexionar.

Ferran Espada

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada