Benvolguts,
Aquesta feina que m’he
autoimposat, llegir, comentar i publicar molts dels articles d’opinió que surten
als diaris, és superior a les meves possibilitats. No arribo a donar l’abast. I això que tinc "inputs" de més d'un amic i lector que em fa adonar d'alguns articles que potser no hauria arribat a veure. El "procés" sí que s'ho val! Tinc
catalogats i a mig comentar molts dels articles interessants que des de fa 7 anys
han sortit a la premsa. I obligatòriament n’he de fer una tria. Els no publicats
al Bloc Reflexions els tinc degudament arxivats. I de tant en tant fullejo aquests
arxius i valoro quin és el més escaient en cada moment.
Se’n pot dir que són
articles “vintage”?
Bé, comentem l’article de fa dos mesos d’en Josep M.
Torrent de títol Puigdemont no és un
trabucaire, i valorem si es mereix
estar arxivat com a “vintage”:
Puigdemont no és un trabucaire
"Quan s’està en guerra, i l’estructura de l’Estat està en guerra contra l’independentisme de Catalunya, tot s’hi val"
Algú té algun dubte que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha sigut sempre contrari al terrorisme? En algun moment el món que representa el PDeCAT ha tingut alguna debilitat o vel·leïtat amb allò que representa la violència? Evidentment, no. Però, quan hi ha guerra tot s’hi val, malgrat els tractats internacionals. I per l’estructura de l’Estat Espanya està en peu de guerra contra el “desafío independentista”, el “desafío separatista” o el “desafío catalán”, depèn de l’argot que es fa servir en cada moment, en cada barri i en cada família. El president Puigdemont va aprofitar un acte institucional de dilluns per demanar als catalans persistència en les reivindicacions i capacitat per no resignar-se ni renunciar a res. I, a continuació, volent elogiar la lluita dels demòcrates contra el terrorisme d’ETA, va afirmar que sense la persistència i sense la voluntat de no renunciar a res segurament no s’hauria acabat amb la violència etarra. Greu? És una frase que signifiqui una falta de respecte a alguna cosa o a algú? Clar que no.
Però quan s’està
en guerra, i l’estructura
de l’Estat està en guerra contra
l’independentisme de Catalunya, tot s’hi val.
No es poden treure les frases de
context i no es pot manipular la voluntat i la intencionalitat amb la que s’ha
fet una declaració. Les crítiques contra el president Puigdemont
–fins i tot li han
exigit que demani perdó a les víctimes del terrorisme—han vingut des de les files del PP,
socialistes (trobo un greu error que
el secretari
d’organització dels socialistes catalans s’hagi apuntat a la cacera) i Ciutadans.
Està
clar que l’objectiu és buscar qualsevol argument, magnificar-lo i traslladar
una imatge del president de Catalunya com la d’un polític radical, insensible,
irrespectuós amb el dolor aliè, i entossudit amb el seu referèndum.
Però la guerra bruta
té aquestes coses. Tot i que alguns dels que han sigut més durs amb el
president els convindria ser una mica prudents perquè pertanyen a formacions que per devoció,
tradició o evolució en algun moment han abraçat pràctiques poc decoroses per fer política o per lluitar contra el
terrorisme.
Clar que mentre
hi ha aquest soroll es parla poc del dèficit de Mossos d’Esquadra i de la
negativa del govern central que la Generalitat pugui crear noves places (una
qüestió que va en detriment de la seguretat del país); de les
infrastructures... o que el 2016
va ser el millor any en inversió estrangera a Catalunya. És a dir, que malgrat
el procés, el capital i l’economia productiva creuen en la fortalesa i
capacitat d’iniciativa d’aquest país.
Ara bé, veient com van
les coses, el president Puigdemont haurà de fer un doble esforç per no
donar cap excusa a aquells que estan esperant qualsevol oportunitat per
desacreditar-lo i desacreditar d’aquesta manera el procés.
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada