dilluns, 23 d’abril de 2018

17/04/2018. Jordi Galves. Aquesta Espanya s’acaba. L’admirable Espanya de les autonomies ja no és només una broma sense sentit, ara ja és obertament una comèdia grotesca. No pot ser que els ciutadans de Catalunya, els independentistes, els espanyolistes i els indiferents tinguin una oferta televisiva políticament tan àmplia i tan serenament lliure. No, no, què ens hem pensat? Vivim en un territori descaradament colonial que ha de ser assimilat a qualsevol preu i, per a aquesta sagrada tasca espanyolitzadora, els nostres mitjans de comunicació públics han de ser idèntics als de la resta d’Espanya. L’altra solució ha sortit de l’eufòric magí d’Albert Rivera, el qual ha decidit impugnar la legítima majoria independentista del Parlament de Catalunya i regalar tevetrès al Senat de l’Estat espanyol. És una idea tan bona que s’hauria de dur a la pràctica sense perdre més temps. Amb acompanyament de la pompa paramilitar de la Guàrdia Civil si és possible.


Benvolguts,

Aquesta setmana hem comentat l’article d’en Jofre Llombart de nom El parany de fons de TV3 i TVE. Ara comentem com en Jordi Galves insisteix en el tema de les cadenes de televisions de manera irònica i ens recorda uns apunts sobre El país dels cecs, d’H.G.Wells. També té llocs comuns amb l’apunt sobre Luces de bohemia de Valle Inclan i també té una certa semblança amb l’article Delenda est Catalonia del Vicent Villatoro publicada també aquesta setmana en El Temps.


Vegem ara les semblances:

Aquí hi ha el paràgraf: L’admirable Espanya de les autonomies ja no és només una broma sense sentit, ara ja és obertament una comèdia grotesca.
En Valle Inclan en el seu primer esperpent fa dir al seu personatge preferit Max Estrella el següent: España es una deformación grotesca de la civilización europea.” El sentido trágico de la vida española sólo puede darse con una estética sistemàticament deformada. Espanya ha aconseguit arribar a ser un parc temàtic d’Espanya...

Jordi Galves. Aquesta Espanya s’acaba. H.G.Wells en El país dels cecs:
Aquí en Galves usa la frase: No pot ser que els ciutadans de Catalunya, els independentistes, els espanyolistes i els indiferents tinguin una oferta televisiva políticament tan àmplia i tan serenament lliure. No, no, què ens hem pensat? Vivim en un territori descaradament colonial que ha de ser assimilat a qualsevol preu i, per a aquesta sagrada tasca espanyolitzadora, els nostres mitjans de comunicació públics han de ser idèntics als de la resta d’Espanya. I la semblança és que L’H.G.Wells en El país dels cecs soluciona el problema de l’assimilació d’un foraster vident en una comunitat de cecs a base de treure-li els ulls i la frase definitiva és: Quan Núñez anuncia el seu desig de casar-se amb el seu amor "misteriosament encantat", el pare de la xicota i el poble s'hi oposen. "Mira, estimada," li diu el pare, "és un idiota. Té al·lucinacions. No sap fer res ben fet." I duen Núñez al metge del poble. Després d'una revisió exhaustiva, el metge dóna la seva opinió. "Té el cervell afectat", els informa. "Què l'afecta?" pregunta el pare. "Aquelles estranyes coses que ell anomena ulls [...] estan malaltes [...] d'una manera que li afecten el cervell." El metge continua: "crec que puc dir amb prou certesa que per curar-lo totalment només hem de fer una petita i senzilla operació, és a dir, extirpar els cossos que originen aquesta afecció [els ulls]." "Gràcies a déu per la ciència!" li diu el pare al metge. I li comuniquen a Núñez aquesta condició per a poder casar-se amb la seva estimada...”

Jordi Galves. Aquesta Espanya s’acaba. Delenda est Catalonia del Vicent Villatoro publicada també aquesta setmana en El Temps:
L’Albert Rivera diu referint-se al mal que TV3 està fent que cal regalar-la al Senat espanyol:

En Villatoro havia dit a Delenda est Catalonia que: Davant la dificultat d’aconseguir que una Catalunya catalana se senti entusiastament espanyola, construirem una Catalunya no catalana. I com que això és una contradicció en els termes, a la nova realitat, a la Catalunya descatalanitzada, li haurem de dir d’una altra manera. Posem-hi Tabarnia.

Després de les analogies, passem a l’article d’en Jordi Galves: 



Barcelona. Dimarts, 17 d'abril de 2018


Vivim en un territori descaradament colonial que ha de ser assimilat a qualsevol preu i, per a aquesta sagrada tasca espanyolitzadora, els nostres mitjans de comunicació públics han de ser idèntics als de la resta d’Espanya. És a dir, poden ser o bé obertament anticatalanistes o discretament anticatalanistes, però en definitiva sempre contraris al fet viu de Catalunya i a la llibertat del poble català. Aquesta és l’estratègia i aquest és el pla. I com que no pot ser que el contribuent català faci el que li doni la gana i triï els mitjans de comunicació que més li agradin, com que no pot ser que la majoria electoral independentista estigui majoritàriament representada en la televisió pública catalana, s’han començat a buscar solucions. Una solució, inútil i ingènua, ha estat la del director de tevetrès, Vicent Sanchis, que s’ha deixat intimidar. Ha intentar calmar les feres del 155 deixant de retransmetre en directe la recent manifestació multitudinària contra els presos polítics, convidant l’admirable humà Jordi Cañas i altres destacats espanyolistes a les tertúlies polítiques de la cadena i, fins i tot, encarant-se ell mateix amb duresa al president perseguit, Carles Puigdemont, en la darrera entrevista que li ha fet. En va. L’altra solució ha sortit de l’eufòric magí d’Albert Rivera, el qual ha decidit impugnar la legítima majoria independentista del Parlament de Catalunya i regalar tevetrès al Senat de l’Estat espanyol. És una idea tan bona que s’hauria de dur a la pràctica sense perdre més temps. Amb acompanyament de la pompa paramilitar de la Guàrdia Civil si és possible. I amb els fitxatges estrella d’Alfredo Urdaci per al telenotícies i de Toni Cantó per al Club Super3. Per aquest camí l’espanyolització dels independentistes està plenament assegurada.

L’admirable Espanya de les autonomies ja no és només una broma sense sentit, ara ja és obertament una comèdia grotesca. Els seus arguments han deixat de suscitar indignació i ara només provoquen tristesa i hilaritat, depèn de l’hora. Mentre hi ha jutges que són incapaços d’identificar i de processar per corrupció algú anomenat M. Rajoy, n’hi ha d’altres que imaginen rebel·lions i sedicions que mai no han existit, fent presos polítics, expulsant exiliats i generant molt de dolor. I en vindran més, tants com podran, perquè l’arbitrarietat ha substituït la llei. Perquè la interpretació de la llei substitueix la semàntica de la llei. Mentre la monarquia espanyola, amb la seva cega arrogància, es desprestigia a ella mateixa cada dia, se’n vol fer responsable unes inofensives cançons d’un raper, Josep Miquel Arenas, Valtònyc. Aquest és el tarannà de l’admirable democràcia espanyola ara com ara, aquest és el recorregut previst. L’Estat espanyol està tocat de mort i, per aquest motiu, ha emprès una embogida, absurda, carrera cap a enlloc. És el preu que l’Estat espanyol està disposat a pagar, el preu del desprestigi internacional del que parlava fa mesos Alfredo Pérez Rubalcaba.

Una patriòtica i exaltada carrera que farà tot el mal que sigui possible abans de morir d’inanició i d’estupidesa. Tant de bo l’independentisme polític sàpiga mantenir-se’n ben allunyat. No ens arrossegui Espanya quan caigui.

 Jordi Galves

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada