divendres, 20 d’abril de 2018

19/04/2018. Quico Sallés. L’avi Llarena, amic de Macià i defensor a ultrança de la immersió. Nova sorpresa en els avantpassats del jutge instructor de la causa de l’1-O, Pablo Llarena. Una carta catalogada a l’Arxiu Nacional de Catalunya demostra l’admiració que l’avi del jutge, Joan Llarena, tenia pel president Francesc Macià així com el seu suport incondicional a l’ensenyament del català a l’escola. Joan Llarena, inspector d’Ensenyament a Lleida i futur repressaliat pel franquisme, era un renovador pedagògic i un innovador de l’escola catalana fins al punt que va participar activament de les reformes educatives de La Mancomunitat. La carrera com a pedagog a Catalunya acabà el 1920 quan es va traslladar a Burgos, a la Inspección Provincial de Primera Enseñanza. Tot i la marxa a Burgos i el pas del temps, Joan va continuar la seva defensa del català com a llengua escolar i va felicitar a “l’estimadíssim i amic”, president Francesc Macià per haver aconseguit la protecció constitucional de la llengua catalana.


Benvolguts,

Ens quedem meravellats de les ironies de la història. S’està publicant aquests dies la història de l’avi i el besavi del jutge Llarena a Catalunya. El besavi, funcionari espanyol, provinent de ves a saber on (els funcionaris no tenen pàtria), secretari d’ajuntament a Catalunya a començaments del segle XX i l’avi pedagog militant en temps de la renovació pedagògica de la Mancomunitat. En quico Sallés ens descobreix la història d’aquests funcionaris, immigrants en funció del seu càrrec (En López Burniol en parla sovint d’aquesta mena de funcionaris que fan arrels als pobles on són destinats...).

Si filosofem una mica podem imaginar què hauria passat si l’avi Llarena, no hagués estat traslladat a Burgos l’any 1920. Podria ser que la família hagués arrelat profundament a Catalunya com molts funcionaris han fet al llarg dels temps i ara formés part viva de la nostra història cultural i pedagògica. Diuen que fou represaliat a Burgos, però també hauria estat repressaliat a Catalunya per rojo-separatista. El seu net podria haver nascut a l’exili o a la Catalunya vençuda i hauria seguit el camí de molts catalans que ara estan maldant per fugir d’Espanya.

Després de la ucronia passem a llegir l’article d’en Quico Sallés:


L’avi Llarena, amic de Macià i defensor a ultrança de la immersió

Per Quico Sallés (Barcelona)

19/04/2018


La carta de Joan Llarena a Francesc Macià | ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

 Joan Llarena, inspector d’Ensenyament a Lleida i futur repressaliat pel franquisme, va marxar de Torregrossa, el poble on el seu pare, Toribio s’havia instal·lat com a secretari de l’Ajuntament. Un home que, segons mostren les investigacions de Ramon Manuel Ribelles, era un renovador pedagògic i un innovador de l’escola catalana fins al punt que va participar activament de les reformes educatives de La Mancomunitat. 


La prova del cotó és una carta que el mateix Llarena va remetre al president Macià el 24 d’octubre de 1931 felicitant-los per l’aprovació a les Corts espanyoles de l’article 48 de la Constitució republicana que garantia l’ensenyament públic i en català. 


La carta, descoberta per l’arxiver Miquel Pérez, s’adreça a Macià com “estimadíssim Sr i amic” i li dóna la “coral enhorabona” per l’aprovació de l’article 48 de la Constitució republicana. Un article que en aquell moment del debat parlamentari a les Corts espanyoles defensava l’ensenyament públic i permetia a les “Regions autònomes a organitzar l’ensenyament en les seves llengües respectives”. 

Un article que posteriorment es va convertir en l’article 50 del redactat definitiu i que establia: “És obligatori l'estudi de la llengua castellana, i aquesta es fes servir també com a instrument d'ensenyament en tots els centres d'instrucció primària i secundària de les regions autònomes”. “L'Estat podrà mantenir o crear-hi institucions docents de tots els graus en l'idioma oficial de la República”, determinava l’article. 

Destaca de la carta la signatura de Llarena com a Joan, i que estigui escrita en català, malgrat que ja feia onze anys que era a Burgos. Un moment, en el que també participava de les activitats del Casal Català a Burgos. Joan Llarena, avi del jutge ariet del procés, un “amic” del president a qui reverencia i felicita per aconseguir que el català fos llengua d’ensenyament a Catalunya. Continuarà.

 Quico Sallés

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada