dilluns, 30 d’abril de 2018

27/04/2018. Directe.cat. Així ha quedat Catalunya sis mesos després de l'aplicació del 155. Tancament del Diplocat, trasllat d'obres a Sixena i incorporació de la Generalitat en la causa pel 9-N. Redacció | Aquest dissabte farà sis mesos de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que ha suposat la plena intervenció de l'autonomia de Catalunya. Un dia després de la declaració d'independència al Parlament, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar el cessament en ple del Govern, la convocatòria d'eleccions per al 21 de desembre i les mesures en aplicació de l'article. Sis mesos després són diverses les afectacions, denunciades des d'organismes com el Síndic, entitats com Servidors.cat i els propis sindicats de l'administració pública. Algunes de les més destacades presses recentment són la liquidació i tancament del Diplocat, la incorporació de la Generalitat en la causa contra l'expresident Artur Mas pel 9-N al Tribunal de Comptes, el cessament de càrrecs com la directora general d'Exteriors, la de l'Escola de Policia o el director de l'Escola d'Administració Pública, així com el trasllat de les obres de Sixena i retards en els pagaments.


Benvolguts,

Fixeu-vos bé amb el mal que ens han fet fins ara els nostres enemics del Gobierno de l’Estat espanyol amb el 155:


27 D'ABRIL DE 2018 09:30 H


Tancament del Diplocat, trasllat d'obres a Sixena i incorporació de la Generalitat en la causa pel 9-N
Redacció | Aquest dissabte farà sis mesos de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que ha suposat la plena intervenció de l'autonomia de Catalunya. Un dia després de la declaració d'independència al Parlament, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar el cessament en ple del Govern, la convocatòria d'eleccions per al 21 de desembre i les mesures en aplicació de l'article. 

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a la comissió del Senat que aprova el 155

© Tània Tàpia

Sis mesos després són diverses les afectacions, denunciades des d'organismes com el Síndic, entitats com Servidors.cat i els propis sindicats de l'administració pública. Algunes de les més destacades presses recentment són la liquidació i tancament del Diplocat, la incorporació de la Generalitat en la causa contra l'expresident Artur Mas pel 9-N al Tribunal de Comptes, el cessament de càrrecs com la directora general d'Exteriors, la de l'Escola de Policia o el director de l'Escola d'Administració Pública, així com el trasllat de les obres de Sixena i retards en els pagaments.
 
L'àmbit d'exteriors ha estat un dels més afectats en aquest mig any de 155. Una de les primeres mesures preses va ser la supressió de totes les delegacions a l'exterior excepte la de Brussel·les, que ha continuat amb la dissolució i tancament definitiu del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat). El tancament es va fer efectiu el passat 16 d'abril després de les reiterades crítiques que havia rebut per part del govern espanyol en considerar que les activitats que portava a terme no s'adequaven a les competències i que servia per impulsar el procés independentista a l'exterior. El tancament ha comportat l'acomiadament d'una trentena de treballadors.

Brussel·les, l'única delegació viva

Segons ha pogut saber l'ACN, un altre dels efectes en l'àmbit d'exteriors és el fet que la delegació a Brussel·les –l'única que es manté- ha de demanar permís al Ministeri d'Exteriors per qualsevol activitat que vulguin organitzar, així com per anar en nom de la delegació a qualsevol acte o conferència que es faci a la capital belga, havent-se donat algun cas en que no s'ha donat aquest permís. 

Un dels efectes d'aquest control es va poder després de la participació del conseller de Cultura destituït Lluís Puig en l'acte de la Setmana Catalana de Brussel·les a la delegació ja que això va provocar el cessament de la directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Marina Borrell. Puig va ser el primer membre del govern de Carles Puigdemont que entrava a l'edifici des que l'executiu espanyol va destituir el representant de la Generalitat davant de la UE Amadeu Altafaj i va tancar les delegacions a l'exterior. 

D'altra banda, i segons ha pogut saber l'ACN, el tancament de les delegacions a l'exterior ha comportat una despesa ja que s'han hagut de rescindir contractes de lloguer de locals que tenien clàusules de permanència, així com contractes de serveis. 

A banda, l'Estat té accés a tota la informació pressupostària, organització interna i acció exterior de tots els organismes internacionals de la Generalitat i, de fet, el Tribunal de Comptes ha reclamat totes les despeses d'acció exterior dels departaments i empreses del sector públic. 

En aquest àmbit, també s'ha procedit a l'aturada de les subvencions per a les comunitats catalanes de l'exterior i de la tramitació del Pla de Viabilitat de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD. 

Cessaments

L'informe de ServidorsCAT ha quantificat en uns 254 els cessaments en aplicació del 155, segons la darrera actualització que va fer al febrer. Entre els últims que s'han donat a conèixer, i a banda del de la directora general d'Exteriors, hi ha el del director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC), Agustí Colomines.

Un altre cessament anterior va ser el de la directora de l'Escola de Policia de Catalunya, Anabel Marcos, per suposadament haver portat urnes de l'1-O al seu cotxe particular. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va defensar la decisió de l'executiu de Mariano Rajoy perquè Marcos va participar en un acte "il·legal" de manera "activa". 

En el mateix informe, ServidorsCAT assegura que s'han intervingut 16 organismes, s'han nomenat 12 persones pel govern espanyol, han decaigut 108 iniciatives normatives, hi ha hagut 92 afectacions en la contractació i s'han aturat 21 línies de subvenció. 

Justícia i 9-N

El govern espanyol també ha pres mesures en l'àmbit judicial aprofitant el paraigües del 155. Una de les més destacades és el fet d'incorporar la Generalitat a les demandes contra l'expresident Artur Mas i altres exconsellers pel 9-N al Tribunal de Comptes. Quan es va iniciar el procediment, el Govern es va oposar a les demandes presentades per Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la Constitució. Aquestes demandes, a les que es va adherir la fiscalia, van ser l'origen del litigi que ha portat a Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs han hagut de depositar 5,2 MEUR de fiança, que és el que el tribunal sosté que es va destinar a finançaet la consulta del 9 de novembre del 2014. 

Cultura

Un dels efectes més destacats es va produir l'11 de desembre del 2017, quan les obres d'art del Museu de Lleida van marxar escortades per la Guàrdia Civil en direcció al monestir de Vilanova de Sixena després d'anys de controvèrsia judicial. Aquest litigi però ha portat altres efectes, com el fet el Ministeri de Cultura hagi negat la defensa de l'advocat de la Generalitat a l'exconseller Santi Vila. Vila va declarar als jutjats d'Osca aquest passat dimecres i ho va fer sense la defensa de la Generalitat per decisió estatal. 

Educació 

Un dels efectes més polèmics del 155 és l'amenaça al català com a llengua vehicular a les escoles. El govern espanyol va anunciar que estudiava la fórmula per garantir que el 25% de classes es facin en castellà introduint una casella en la preinscripció escolar per tal que els pares que així ho volguessin ho poguessin sol·licitar. Aquesta intenció va aixecar les crítiques de la comunitat educativa, la societat civil i bona part de l'arc parlamentari que van denunciar l'ús de la llengua que pretenia fer el govern espanyol. Finalment però, el govern espanyol no va passar als fets i no es va incloure la coneguda com a 'casella del castellà' a la preinscripció escolar.

Economia

A escala econòmica, i a banda de la intervenció total de l'economia de la Generalitat, el 155 ha deixat sense efecte els acords que centralitzaven el pagament de tributs estatals i cotitzacions corresponents als ens públics catalans i ha deixat pendents diferents projectes de llei que estava preparant el Govern com la modificació de la llei de caixes d'estalvi de Catalunya, la llei de cambres de comerç i l'elaboració d'un projecte per a l'aprovació de l'índex de referència del lloguer d'habitatges.

Denúncies de paràlisi de polítiques

Un altre dels efectes del 155 ha estat la denúncia de paràlisi en l'administració que s'ha fet en diferents àmbits. Per exemple, els impulsors de la Renda Garantida de Ciutadania han denunciat que hi ha 40.000 expedients pendents de resoldre. La Generalitat però ha afirmat que 107.000 persones es beneficien de l'aplicació de la llei de al renda, dels quals 62.700 són beneficiàries pròpiament de la llei i 45.000 són pensionistes que han pogut completar els seus ingressos gràcies al nou marc legal. En total, són 70.000 sol·licituds aprovades, tot i que només 1.000 es poden considerat expedients nous. Des de l'oposició, s'ha criticat que si la Renda no s'està aplicant al ritme que correspon no és culpa del 155.

Àmbit policial

En l'àmbit policial, un mosso d'esquadra en excedència va denunciar que amb l'aplicació d'aquest article s'han aturat noves mesures promeses en la lluita antiterrorista i s'ha deixat la policia catalana sense accés als diners dels fons reservats amb els quals es finançava el combat contra l'amenaça jihadista. Entre d'altres ha detallat que després de l'atemptat de l'agost es va dir que es faria un registre d'imams, una llista més detallada de tots els oratoris a Catalunya i que es canviarien polítiques públiques al respecte i, segons ell, no s'ha tirat cap d'aquestes mesures endavant. 

En memòria històrica, els informes de Servidors.cat i del Síndic de Greuges han denunciat que s'havien suspès els pagaments de les indemnitzacions als expresos polítics de la Guerra Civil i el Franquisme i que s'havia afectat el pla de fosses que inclou la recuperació de restes òssies en diferents punts de Catalunya.

El mateix informe, apuntava a la paralització del projecte de desviament de camions de l'N-340, del pla integral d'urgències de Catalunya, la inversió als centres d'atenció primària per valor de 13 MEUR o la investigació per vèncer el càncer de mama de l'Institut de Recerca de Biomèdica de Lleida.

Serveis socials

Pel que fa als serveis socials, s'ha aturat entre d'altres l'aprovació del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals, així com el bloqueig en l’aprovació i execució del programa temporal per a l’atenció de menors d’edats no acompanyats. L'informe del Síndic de Greuges també destaca que s'ha aturat el contracte programa de benestar social 2016-2019 entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, per un valor de 52,3 milions d’euros. Servidorscats també apunta a retards en el pagament de subvencions de projectes i activitats per a entitats de l’àmbit de polítiques socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en matèria de joventut i en el pagament de les subvencions a les entitats socials per als programes d’ajuda contra les drogues.

Per últim, la intervenció de l'autonomia ha paralitzat la implementació d'un pla estratègic per als agents rurals i, segons assenyala el Síndic de Greuges, la regulació per permetre que els agents rurals puguin portar armes. Una regulació que es va impulsar arran del crim d'Aspa en què un caçador va matar dos agents rurals.

Directe.cat




NOTÍCIES RELACIONADES




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada