divendres, 20 d’abril de 2018

17/04/2018. Editorial. José Antich. L'enrabiada del Suprem. Caldrà crear un nou gènere literari que englobi les cada vegada més nombroses i sorprenents interlocutòries del Tribunal Suprem sobre els presos polítics catalans empresonats a Madrid o exiliats. Molt cridaners són dos apunts que deixa el text. El primer, quant a la votació de l'1-O: "Els protagonistes del procés van prosseguir amb el seu full de ruta i van induir uns dos milions de persones que sortissin al carrer per votar il·legalment". El segon fa referència a la violència, a la que hi va haver i, sobretot, a la que (presumptament) hi hagués pogut haver. Per entendre'ns, amb una repressió més bèstia de la que es va produir l'1-O s'hauria produït "una matança" conjunta de moltes persones, en general indefenses". Només de llegir-ho esgarrifa! O sigui, que una matança hagués facilitat l'extradició de Puigdemont i no hi hauria hagut més debat. Uf!

EDITORIAL

L'enrabiada del Suprem

José Antich

Barcelona. Dimarts, 17 d'abril de 2018

Caldrà crear un nou gènere literari que englobi les cada vegada més nombroses i sorprenents interlocutòries del Tribunal Suprem sobre els nou presos polítics catalans empresonats en tres centres de la comunitat de Madrid, els cinc membres del Govern a l'exili començant pel president Puigdemont, a Alemanya, Bèlgica i Escòcia, i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, també exiliada, en aquest cas, a Suïssa.

En total, quinze persones. Si fins ara havíem vist com es podia crear un relat sobre els fets de setembre i octubre de l'any passat, que poc s'adeien a la realitat, aquest dimarts, en una interlocutòria sorprenent i, si més no, discutible, hem pogut recrear-nos sobre com es pot arribar a generar nous delictes per aconseguir un objectiu. 

En aquest cas, l'extradició per part de la justícia alemanya de Carles Puigdemont, si no pot ser pel delicte de rebel·lió que ho sigui pel de sedició. Com si li diguessin al tribunal: envieu-nos-el com sigui!

Per als que estem fent des del món de la informació política o de l'opinió una aproximació continuada a l'esfera del dret —sens dubte, ja amb més hores lectives que l'inexistent màster de Cifuentes o els que se suposa que ha fet Pablo Casado i mirem de buscar opinions entre els penalistes que segueixen gairebé al minut tot l'increïble procés judicial de l'1-O, és fàcil dir que la política s'ha apoderat del debat retorçant les lleis. El problema sorgeix quan són els professionals els que posen el crit al cel, com ha succeït en aquesta ocasió, amb la interlocutòria de la sala penal del Suprem en la qual el tribunal s'havia de pronunciar sobre el recurs d'apel·lació del diputat Jordi Sànchez per anar a la sessió d'investidura al Parlament del passat dia 12 març i que no es va arribar a celebrar per la prohibició del jutge Pablo Llarena que abandonés Estremera. 

La justícia ha de tenir la seva pròpia lògica però és estrany el viarany que s'ha pres. I tot, per validar aquest 17 d'abril, almenys formalment, les raons per les quals Sànchez no podia anar, segons la sala, a la seva investidura. Ràpid no ho ha estat gaire, precisament. 

Tanmateix, quan un llegeix els 37 folis, per entremig troba, a partir de la pàgina 23, la veritable raó i importància de la interlocutòria i que no és cap altra que fonamentar la demanda d'extradició de Puigdemont a Alemanya demanada pel jutge Llarena per rebel·lió i denegada inicialment pels jutges d'aquell país. Al preu que sigui? Sembla que sí i per això s'incorpora sobre la marxa un nou delicte com és el de sedició que no havia contemplat el jutge d'instrucció. Val la pena aturar-se aquí un instant: Com ho fa el TS? No precisament amb empatia, ja que s'emet una crítica exagerada i gairebé desesperada a la justícia alemanya i el tribunal que s'ha pronunciat, el de Schleswig-Holstein, que sembla apuntar que es tracta d'uns senyors que no tenen ni idea de res; i que si s'haguessin pres prou temps per analitzar a fons tot el material probatori enviat per la justícia espanyola, el resultat hauria estat diferent. No sembla que sigui un redactat per fer amics entre els jutges d'Alemanya ni un elogi al seu sistema processal.

Molt cridaners són dos apunts que deixa el text. El primer, quant a la votació de l'1-O: "Els protagonistes del procés van prosseguir amb el seu full de ruta i van induir uns dos milions de persones que sortissin al carrer per votar il·legalment", assenyala. I, en un altre moment, "el referèndum sí que va acabar realitzant-se... dos milions de votants que s'ha convençut de manera malintencionada del seu dret legítim a votar". El segon fa referència a la violència, a la que hi va haver i, sobretot, a la que (presumptament) hi hagués pogut haver. En aquest punt es fan diverses referències a la contenció dels 6.000 agents de la policia espanyola i el fet que "el resultat quedés reduït a un nombre important de ferits lleus". I acaba, temeràriament, així: "El que succeeix és que si haguessin intervingut un nombre força més gran de policies, és molt probable que tot hagués acabat en una massacre i llavors sí que seria molt factible que el resultat de l'euroordre fos molt diferent".

Per entendre'ns, amb una repressió més bèstia de la que es va produir l'1-O s'hauria produït "una matança". Segons el diccionari, "una matança conjunta de moltes persones, en general indefenses". Només de llegir-ho esgarrifa i és fàcil recordar el que al seu dia va dir Marta Rovira sobre això i que tantes crítiques li va valer. O sigui, que una matança hagués facilitat l'extradició de Puigdemont i no hi hauria hagut més debat. Uf!

José Antich

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada