dilluns, 23 d’abril de 2018

23/04/2018. Editorial. Vicent Partal. Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro. El xou ha començat. Ja fa dies que l'entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l'independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l'extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat només és la punta d'un iceberg. Segons aquesta fantasiosa teoria, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per a liquidar l'independentisme. I amb l'actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n'és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba. El PP fa pudor de cadàver polític.

Benvolguts,

És interessant, i perillós per al catalans, assistir a la batalla a mort entre les dretes i les ultradretes espanyoles, sense que siguem capaços de saber quins partits, PP, PSOE, Ciudadanos, representen els uns i els altres i quins estaments judicials (segons la teoria del lawfare) juguen a favor o en contra dels uns o dels altres! Recordem que molt sovint quan Catalunya ha estat molt a prop d'assolir la llibertat els espanyols organitzen un "sidral" i se'n va tot en orris, que vol dir que hem d'estar molt amatents veient i preveient cada un dels moviments d'aquesta partida d'escacs tridimensional o polidimensional. D'altra part resulta que en aquests casos sempre apareixen uns micropartits o microsindicats amb molta "pela", UPyD, Manos Limpias, VOX, i molta agressivitat, lliures d'impostos com els compi-yoguis, que poden inclinar la balança -amb diners i influències es poden aconseguir miracles-, i també organitzacions financeres o empresarials com el Banc de Sabadell o La Caixa, com Fomento, com el Florentino, com el Puente Aéreo, (tots amb una pota a Espanya i l'altra en el Paradís Fiscal escaient), o organitzacions estatals com l'INE (Institut Nacional d'Estadística, Tots aquests estaments s'inclinen pel millor postor!

Vegem l'Editorial d'en Vicent Partal:


Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro

Vicent Partal

23/04/2018

El xou ha començat. Ja fa dies que l'entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l'independentisme.

I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l'extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat només és la punta d'un iceberg. Segons aquesta fantasiosa teoria, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per a liquidar l'independentisme. I amb l'actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n'és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja comença a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l'independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d'apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i el descontrol és evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l'independentisme és el símptoma evident del deliri. D'un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.
El pendent ferroviari fa temps que l'explique. Quan poses els afers polítics en un pendent descontrolat, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s'ha trobat amb el resultat esperable: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l'extrema dreta que l'aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d'acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l'interès del partit davant d'allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès de l'estat. I ara passarà igual.

El PP i la màquina de l'entorn de Ciutadans s'enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals.

La cosa promet, doncs, un descontrol important. Primer de tot, perquè si es posen a competir en bogeria repressiva no sé què seran capaços de fer. I, havent arribat a un nivell de sorpresa ben notable a Europa, les rucades següents poden fer-hi molt d'impacte. I, en segon lloc, perquè es trauran els ulls els uns als altres. El PP no es mirarà impassible, de cap manera, com desmunten el seu règim, el seu negoci, en definitiva. Qui pense que cediran el relleu a la seua marca blanca com si no passàs res, va ben errat. I si l'Espanya profunda comença a cercar les pessigolles a Albert Rivera per frenar les seues aspiracions, ja us ben assegure que riurem una bona estona. Perquè d'armes, a Rajoy, no li'n manquen.

Siga com siga, una Espanya amb la dreta barallada a mata-degolla i l'esquerra desapareguda o directament inexistent és un testimoniatge clar de la fortitud del moviment independentista català. El sobiranisme ha estat l'oposició més poderosa que ha vist mai el règim del 78. Ha desafiat la monarquia amb èxit i ha resistit amb una força més que notable el colp d'estat del 155.

Per això l'estat espanyol ha entrat en aquesta espiral embogida. I per això tot plegat nosaltres ens ho hem de mirar com el símptoma que –més enllà de la dolorosa resistència a la repressió– comencem a marcar novament el ritme.
Vicent Partal

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada