|
L'aplicació de
l'article 155 de la constitució espanyola torna a ser damunt la taula.
Concretament, ara, sobre la del socialista Pedro Sánchez. Aquest cap de
setmana les amenaces han pujat de to i han arribat al xantatge pur
anunciat de forma molt poc sensata per Miquel Iceta, qui
ha vinculat les propostes polítiques de l'independentisme de la tardor
vinent a la celebració del judici contra el govern.
Amb això ha deixat encara més clar que mai que
som davant un judici polític a un moviment i no davant un
judici a unes persones per uns fets dels quan van ser protagonistes en un
moment determinat. Concretament ara fa un any.
És evident que tot això arriba ara perquè ja
és molt difícil de defugir de la constatació del fracàs del projecte de
decapitació del govern de Catalunya i del moviment independentista.
L'aplicació del 155 va anar molt més enllà d'allò que permetia la
mateixa constitució espanyola, tal com molts ja vàrem denunciar llavors. I es va dissenyar per a apartar del govern una
generació sencera de polítics i per a apartar el projecte independentista
del calendari immediat de la política catalana. Ho pensaven aconseguir amb la victòria
prefabricada de Ciutadans del 21-D, però varen fracassar. Ho van
intentar aleshores fent servir els tribunals per a interferir en la vida
parlamentària i van aconseguir algun èxit però no els va ser prou. Ho
intenten amb les amenaces i els xantatges als presos i als partits, i als
partits i moviments que representen, però la jugada tampoc no els ix com
voldrien.
Ara hi ha la constatació que la Diada del 2018 serà un
èxit comparable als anys anteriors. Hi ha la por del discurs de dimarts
el president Torra, i tot indica que proposarà de recuperar immediatament
la voluntat de fer efectiva la república. Tenen pànic dels senyals que
arriben d'una certa entesa, justa però suficient, entre els partits
republicans. Fins i tot els preocupa l'arribada
del judici, també dimarts, contra Llarena. I estan sorpresos per la
reacció popular ben valenta a l'espectacle organitzat per Ciutadans
contra els llaços grocs. Amb tot plegat sembla que s'han encès totes les
alarmes, ara sí. Perquè el fracàs del 155 és una evidència si entenem
allò que volien aconseguir: ni s'ha decapitat el govern, ni s'ha tret el
projecte independentista de la vida pública, ni s'ha aconseguit treure-li
força. Segurament ben al contrari.
Però curiosament l'estat espanyol, ara dirigit pels
socialistes, no vol entendre res i en comptes de reaccionar admetent el
fracàs del 155 –que ha causat un enorme dolor i grans problemes però que
no ha resolt res– reacciona tornant a l'error original. Què es pensen que
podran aconseguir amb un nou 155? Per més dur que siga, per més que
intervinguen als Mossos, a TV3 i a les escoles? Si algú creia que desmuntar el moviment independentista
era fàcil avui la realitat ja l'hauria de convèncer de tot el contrari. El PSOE, alguns
ens deien que era una oportunitat, que no podia ser com el PP. De moment
ho és. I ho serà mentre no recupere
l'únic missatge sensat possible.
Que no és cap
altre que entendre que l'anomenada crisi catalana és un problema polític
major, el més gran possible per a Espanya, que cal solucionar fent
política. I impressiona i causa pena, per això, que fer política siga
l'única cosa que Espanya no està disposada a fer.
Sobretot impressiona i causa pena atès que
ells mateixos, en invocar un nou article 155, reconeixen que el seu
projecte ha fracassat. Perquè un any
després ací som els independentistes, de nou i disposats de nou a tot.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada