El cop d’estat sí que va existir
El boicot
unionista al ple del 6 i 7 de setembre de l'any passat va servir per a
legitimar la repressió policíaca i institucional contra Catalunya
Per: Pere Martí
Diccionari. Un cop d’estat, segons el diccionari, és l’acció de prendre violentament el poder polític d’un país per part d’un grup minoritari vinculat a un sector o a la totalitat de l’exèrcit.
En el
debat dels dies 6 i 7 de setembre de l’any passat, al Parlament de
Catalunya, no va pas passar això, malgrat la insistència unionista a
anomenar ‘cop d’estat’ el ple que va aprovar la llei del referèndum i
de transitorietat jurídica. Un cop d’estat
no es fa amb un debat en un parlament i aprovant lleis amb majoria democràtica.
Un cop d’estat es fa amb un pronunciament militar o, en la versió espanyola
dels anys vuitanta, amb tricorni i metralleta.
És veritat que aquell ple va tenir conseqüències, a més de l’aprovació de
les dues lleis. La principal és que la presidenta del parlament, Carme
Forcadell, continua
a la presó un any després per haver permès el debat. Els qui van intentar boicotar-lo i encara avui fan
escarafalls per les formes, no baden boca sobre l’empresonament injust i
indecent de Forcadell. Però també
va ser important per dues coses més. Primer, perquè allà va néixer políticament
el bloc del 155, amb una actuació coordinada entre el PSC, el PP i Cs
per mirar d’impedir l’aprovació de les dues
lleis practicant un filibusterisme parlamentari més propi d’una república
bananera que no d’un parlament europeu.
En segon lloc, allà es va trencar l’espai dels comuns amb una actuació vergonyosa de Joan Coscubiela, que va acabar essent aplaudit per PP i Cs, la dreta que en teoria ell combatia. La seva posició va motivar la ruptura del grup de Catalunya Sí que es Pot, amb Albano-Dante Fachin al capdavant del sector autodeterminista.
En segon lloc, allà es va trencar l’espai dels comuns amb una actuació vergonyosa de Joan Coscubiela, que va acabar essent aplaudit per PP i Cs, la dreta que en teoria ell combatia. La seva posició va motivar la ruptura del grup de Catalunya Sí que es Pot, amb Albano-Dante Fachin al capdavant del sector autodeterminista.
L’espectacle
parlamentari lamentable no va ser improvisat. Havia estat perfectament estudiat
perquè servís per a
legitimar la repressió policíaca i institucional posterior. Aquell ple va engegar la màquina repressiva de l’estat que, aquesta vegada sí, va
culminar amb un cop
d’estat per
etapes contra Catalunya i les seves institucions. Primer es va intentar impedir,
sense èxit, l’aprovació de les anomenades lleis de desconnexió. Després van ser
empresonats els líders de les entitats civils Jordi Cuixart i Jordi Sànchez,
van provar d’impedir violentament el referèndum del primer d’octubre, van
suspendre l’autogovern amb l’aplicació del 155 i van acabar empresonant els
membres del govern de la Generalitat que no s’havien exiliat. Recuperant el
diccionari, si un cop d’estat és l’acció de prendre violentament el poder
polític, això va acabar passant a Catalunya aquells mesos, per etapes però amb
aquest resultat.
De les conseqüències, encara ens en ressentim ara. Tot i que amb l’aixecament del 155 s’ha recuperat
l’autogovern, no s’ha restituït el
govern legítim, que continua a l’exili i a la presó, com Forcadell i els
dirigents de l’ANC i d’Òmnium, en espera de judici. També s’ha recuperat el
diàleg entre governs, però Pedro Sánchez
continua amenaçant amb una nova aplicació del 155 i envia a Catalunya sis-cents
policies espanyols més amb
l’excusa de la Diada. Sense vaixell, però amb el record del Piulet encara molt
viu, per fomentar la política de por.
Ha canviat el govern
d’Espanya, però la situació a Catalunya no ha recuperat la normalitat ni la
recuperarà mentre hi hagi presos i exiliats.
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-cop-destat-si-que-va-existir/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada