diumenge, 23 de setembre del 2018

21/09/2018. El Mon. Nerea Rodríguez. De dins del ‘Piolín’ també en van sortir jutges. "Si és contra Catalunya, l'Estat sempre actua. Així ho demostra la defensa dels jutges, que s'ha convertit en una veritable qüestió d'Estat". ‘L’A por ellos’ judicial que ha destapat aquest diari ha sacsejat l’opinió pública, però també ha provocat que associacions de jutges i polítics de tots els colors s'hagin posicionat. I, curiosament, pràcticament totes les veus que arriben des de Madrid expressen el seu suport als jutges basant-se en dos arguments: el caràcter privat del xat i el fet que només són una quinzena de jutges els qui fan aquests comentaris. Però no ens enganyem: els missatges els rebien més de 5.000 magistrats de tot l’Estat, molts s’hi adherien i, a més, cap d’ells ho havia denunciat, ni tan sols contradeien els seus col·legues de professió. Absoluta impunitat. Així, la defensa dels jutges -un col·lectiu majoritàriament conservador i, pel que hem vist, proper al ‘hooliganisme’- s'ha convertit en una qüestió d’Estat. D’un Estat que s’entesta en mantenir dempeus el règim podrit del 78. De debò no hi ha ningú en aquell Estat que es pregunti "quo vadis, Espanya?"

Benvolguts,

La Nerea Rodríguez, una altra veu, aquesta del mateix diari (junt amb eldiario.es) que va destapar l’assumpte dels xats dels jutges, ens en fa les seves consideracions. Si es comença per la frase inicial de l’article, trobem respostes en el parell d’articles que ja hem publicat, “Pere Martí. El preocupant silenci de 4.985 jutges espanyols.i “Jordi Creus. La unitat d’Espanya i el dret”. I l’article de la Nerea complementa les magnífiques raons dels altres articles per demostrar com són de miserables els jutges espanyols.

Vegem l’article i sobretot visitem els enllaços:


De dins del ‘Piolín’ també en van sortir jutges

"Si és contra Catalunya, l'Estat sempre actua. Així ho demostra la defensa dels jutges, que s'ha convertit en una veritable qüestió d'Estat"


21/09/2018

‘L’A por ellos’ judicial que ha destapat aquest diari ha sacsejat l’opinió pública, però també ha provocat que associacions de jutges i polítics de tots els colors s'hagin posicionat.

I, curiosament, pràcticament totes les veus que arriben des de Madrid expressen el seu suport als jutges basant-se en dos arguments: el caràcter privat del xat i el fet que només són una quinzena de jutges els qui fan aquests comentaris. Però no ens enganyem: els missatges els rebien més de 5.000 magistrats de tot l’Estat, molts s’hi adherien i, a més, cap d’ells ho havia denunciat, ni tan sols contradeien els seus col·legues de professió. Absoluta impunitat.

Preocupa, d'altra banda, que funcionaris que tenen el poder de decidir sobre la llibertat dels altres es pronunciïn d'aquesta manera sobre una ideologia que, tot i que poden no compartir, és del tot legítima i democràtica. Recordem que aquests comentaris no s'han produït en un bar amb amics, sinó en un xat on hi ha més de 5.000 persones, que l'única cosa que tenen en comú és la seva professió.

Si n'hi ha uns quants que es permeten parlar d'aquesta manera dels líders independentistes és perquè saben, tenen la certesa absoluta, que la gran majoria subscriurà els seus comentaris i que, segur, que no tindran cap conseqüència. 

 Fins aquí, la constatació de què havia passat abans de la publicació dels missatges. Però com han anat les coses quan els comentaris han vist la llum? Ni més ni menys que allò que era previsible: que PSOE, PP i Ciutadans s’han alineat en la defensa dels jutges. El bloc del 155 de nou unit contra Catalunya. I el mateix han fet les associacions de jutges, que, a més, han considerat desproporcionat que Quim Torra hagi demanat la dimissió del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes. De nou, absoluta impunitat.

 Però no només: defensa sense fissures dels magistrats. Des de tots els fronts. Tot això només demostra que, si és contra Catalunya, l'Estat actua. Així, la defensa dels jutges -un col·lectiu majoritàriament conservador i, pel que hem vist, proper al ‘hooliganisme’- s'ha convertit en una qüestió d’Estat. D’un Estat que s’entesta en mantenir dempeus el règim podrit del 78. De debò no hi ha ningú en aquell Estat que es pregunti "quo vadis, Espanya?"

 
Joan A. ForèsReflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada