Barcelona. Dijous, 6 de setembre de 2018
Tian Riba
Per protegir-se del fred, havien de fer forats a la sorra. 300 persones
van morir en una platja quilomètrica que a l’agost està plena de turistes i on
ara hi ha un passeig que a les nits té més activitat que qualsevol població de
la Costa Brava. El visitant que contempla aquesta Platja d’Aro de la Catalunya
Nord potser n´és tant poc conscient com les autoritats espanyoles, que sempre
han viscut d’esquena a aquesta realitat, encara que una mica més avall, a
Cotlliure, hi hagi la tomba d’Antonio Machado, un dels exiliats il·lustres de
l’agonia republicana. Veurem què passa, ara que farà 80 anys de La Retirada.
Paradoxalment, l’octubre del 2015, l’aleshores primer ministre francès
Manuel Valls, va demanar disculpes en nom de França pel tracte inhumà que van
rebre els milers de refugiats espanyols que van creuar la frontera el 1939.
“Van ser humiliats. Se’ls va voler treure la dignitat. Els que fugien en busca
de la llibertat esperaven un altra tipus d’acollida. Això no és França”. Valls
ho va dir en la inauguració del memorial del camp de Rivesaltes, on van tancar
a més de 20.000 derrotats. La meitat van anar després als camps nazis. La
majoria no van tornar. Valls és de Barcelona. Però en aquest perdó hi va poder
més el fet que al Rosselló, inclòs entre les autoritats, hi ha supervivents de
Rivesaltes i milers de descendents. Amb Valls, aquell dia s’hi va passejar
Pierre Aylagas, alcalde socialista d’Argelès-sur-Mer, fill d’un pagès castellà
que va sobreviure a la platja del poble del que ara és alcalde. Aquell dia, el
màxim representant espanyol va ser el cònsul a París. Sí que hi va ser la
llavors consellera de Governació, Meritxell Borràs.
No és Espanya un país
que convisqui bé amb el seu passat. I menys amb el de la Guerra Civil i el
franquisme. Van passant els anys,
però cada vegada que es reobre aquest passat, surten les dues Espanyes.
Els
blaus contra els vermells. I els taronges contra els liles. Es podria pensar que amb uns
dirigents de la dreta menors de 40 anys, això canviaria. Però encara és
desesperadament pitjor. Encara veiem, doncs,
un país incapaç de la seva reconciliació interna, per molta Transició de la que
es presumeixi, com veiem ara amb l’exhumació de la mòmia de Franco i la
impossibilitat de convertir el Valle de los Caídos en alguna cosa que no sigui
un mausoleu franquista. Sense reconciliació
interna, com pot aleshores Espanya fer com altres països i demanar disculpes,
per exemple, pel genocidi americà?
Sense reconciliació interna, com pot aleshores Espanya fer com altres
països i demanar disculpes, per exemple, pel genocidi americà?
A 15 minuts d’Argelers hi ha Elna. També una empremta viva del passat i
on es pot visitar la maternitat on aquelles dones refugiades a Rivesaltes
anaven a parir, gràcies a Elisabeth Eidenbenz, l’infermera suïssa de qui es va
recuperar la memòria massa tard. Com que a Espanya aquesta realitat, ningú va
pensar que a Elna es podien amagar les urnes de l’1 d’octubre, com així va ser.
Perquè a Europa ja no hi ha fronteres, malgrat que és administrativament a
França, com s’entossudeixen a pensar els predicadors de l’apocalipsi de
l’Espanya es trenca.
El ministeri de l’Interior de Grande-Marlaska ha decidit enviar a
Catalunya a 600 antiavalots just abans de la Diada. La caserna del Bruc, que va
arribar a ser gairebé un desert, sembla ara un avió de Vueling a l’estiu:
amenaça amb l’overbooking. A aquesta dada s’afegeix el fet que el ministeri ha
suspès la sortida de Catalunya de 300 guàrdies civils que havien de tornar a la
seva destinació. Com a mínim fins al 15 d’octubre. I aquesta notícia, a més,
arriba pocs dies després que el jutge de Barcelona que investiga les càrregues
de l’1-0 hagi citat com a imputats tres policies anomenats nacionals per la
seva acció indiscriminada a l’escola Pau Claris, per haver actuat de manera
“clarament desproporcionada i, fins i tot, perillosa”. A més, n’hi ha un altra,
el de la imatge icònica de la “coça voladora”, que no està imputat perquè al
vídeo no es pot veure el número d’identificació. El propi jutge no entén perquè
els ciutadans són llençats escales avall sense miraments.
Pérez de los Cobos, Rajoy, Soraya i Millo haurien d'estar imputats i no
els polítics catalans acusats de rebel·lió
Els portaveus de la
policia sempre han dit que ells complien ordres. Si provenien del coronel Diego
Pérez de los Cobos, el simpatitzant de Tejero hauria d’estar imputat. Com
hauria d’estar imputat el ministre Zoido, l’expresident Rajoy,
l’exvicepresidenta Soraya i l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo.
Ells haurien d’estar imputats i
no els polítics catalans acusats de rebel.lió, perquè seu és en exclusiva l’ús
de la violència.
Però, més
enllà de les causes judicials, han de demanar perdó. Ho hauria de fer De los
Cobos. Ho hauria de fer Millo. Ho haurien de fer Soraya i Rajoy. Però com que no ho faran, la Policia Nacional, la Guardia
Civil, el govern d’Espanya i el rei Felip VI tenen pendent demanar perdó. Si
Pedro Sánchez vol ser conseqüent amb allò que ha predicat amb el desagradable
eufemisme de “desinflamar”, pot començar per aquí.
Tian Riba
Joan A. ForèsReflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada