dijous, 13 de setembre del 2018

12/09/2018. Iu Forn. Borrell tastant la medicina dels seus.Era l'heroi de l'unionisme. Era el pedigrí d'un "il·lustrat" d'esquerres que li calia al moviment per representar transversalitat i profunditat discursiva. A les manis i als actes sempre era un dels més aplaudits pel que deia i per com ho deia. Però ara el verb hem d'utilitzar-lo en passat. Era. Josep Borrell fou i ja no és. La culpa és de dues frases expressades ahir en una entrevista a la BBC. Li recomano que es miri l'enllaç per poder refrescar exactament el que va dir, les dues coses serien: 1/ "Catalunya és una nació" i 2/ sobre els presos polítics "Jo personalment preferiria que aquestes persones estiguessin en llibertat condicional. Crec que hi ha altres maneres de prevenir que fugin". Pobre Josep! Era una de les bèsties dels indepes i ara, ai las, també ho és pels que li reien les gràcies. Terrible. Pobre Josep! Ell que va donar la cara per la causa, ara veu com un dels seus companys de l'ànima en aquest viatge per salvar Espanya de les urpes del separatisme colpista-xenòfob-racista-supremacista-nazi-infectat organitza a twitter una etiqueta en contra seu.


Benvolguts,

En un article anterior parlàvem de com el 18 de juliol del 1936 els generals de l'exèrcit espanyol  traïdors i rebels, amb el sinistre Franco al davant varen assassinar tots els capitans generals que no estaven amb ells. La meitat de tots els capitans generals de tots els exèrcits, aviació, marina exèrcit de terra, forn assassinats!

Doncs bé, en aquests moments a través de tuitters i de cadenes de radiotelevisió i de diaris cavernícoles de tota mena, estan cricifixant l'encara ministre d'exteriors espanyol Josep Borrell. 

L'Iu Forn ens ho explica am força detall. I anirà més lluny!

Copiem les portades de diaris i les piulades de tots els fatxes, i acabem amb un acudit de l'incomparable Ferreres:

Vegem l'article:




Iu Forn 

Barcelona. Dimecres, 12 de setembre de 2018

Era l'heroi de l'unionisme. Era el pedigrí d'un "il·lustrat" d'esquerres que li calia al moviment per representar transversalitat i profunditat discursiva. A les manis i als actes sempre era un dels més aplaudits pel que deia i per com ho deia. Però ara el verb hem d'utilitzar-lo en passat. Era. Josep Borrell fou i ja no és.

La culpa no ha estat del txa-txa-txa sinó de dues frases expressades ahir en una entrevista a la BBC. Li recomano que es miri l'enllaç per poder refrescar exactament el que va dir, però si li fa mandra (és un error, però allà vostè), la dues coses serien:

  1/ "Catalunya és una nació" i 2/ sobre els presos polítics "Jo personalment preferiria que aquestes persones estiguessin en llibertat condicional. Crec que hi ha altres maneres de prevenir que fugin". 

Pobre Josep! Era una de les bèsties dels indepes i ara, ai las, també ho és pels que li reien les gràcies. Terrible. Pobre Josep! 

Ell que va donar la cara per la causa, ara veu com un dels seus companys de l'ànima en aquest viatge per salvar Espanya de les urpes del separatisme colpista-xenòfob-racista-supremacista-nazi-infectat organitza a twitter una etiqueta en contra seu.










I aquesta tarda de dimecres, l'etiqueta #borreldimision (sic) va i es converteix en la segona més piulada a twitter, però amb una ela de menys al cognom. Pobre Josep! FIns i tot li prenen lletres!

Són els mateixos ex companys de viatge que avui van per Europa deixant-lo a l'alçada de la planta -5 del pàrquing d'una cort:  

Home, és que a qui se l'acudeix...

Pobre Josep! És que ja no és ni garantia de res. D'un dia per l'altre ha estat expulsat del paradís unionista fins i tot per Cayetana, la marmessora de les essències més pures.

Pobre Josep! De salvador de la pàtria a defensor de colpistes:

Pobre Josep! I després de passar-li per sobre un huracà batejat amb el nom de Fatxa, ha pensat que podria solucionar-ho apujant l'aposta anti indepe. I és així com ha aprofitat per comparar els plens del Parlament que van aprovar les lleis de desconnexió amb l'Hongria de Viktor Orbán​. Marededéusenyor, quina falta de coneixement de com les gasten els que un dia van ser els seus i que ja no ho seran mai més. 

Per l'unionisme radical, Josep Borrel ha passat al costat fosc. És un traïdor de qui cal fugir com de la pesta. Pobre Josep!


S'han acabat els discursets davant de l'estació de França de BCN al costat de Vargas Llosa. Adéu a les cordials abraçades dels senyors (i senyores) de Societat Civil Catalana i de Ciutadans. S'ha acabat compartir olimp amb Arcadi Espada. Pobre Josep! Ara ja sap com les gasten qui fins ahir al migdia ell creia que eren dels seus i que ara ja només el volen per difamar-lo i insultar-lo. Pobre Josep, ell que va ser elegit ministre com a quota unionista, ara ja no és ni quota. Terrible! 

Iu Forn

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada