Benvolguts,
Avui comento l'article "d'entrada" de la Bea Talegón a La República, de títol La tempesta perfecta.
S'acosta
la tempesta perfecta. El 21 de desembre Sánchez vindrà a Catalunya a celebrar
un Consell de Ministres. No hi havia una altra data ni un altre lloc. És
evident que vindrà per generar caos.
Aquell dia, es complirà un any de la celebració
d'unes eleccions de dubtosa legalitat i nul·la legitimitat. Uns comicis
convocats il·legalment des de Madrid, i també probablement, de manera il·legal,
que tot i així (amb
presos polítics, amb exiliats, amb censura, manipulació i repressió de tot
tipus), els sobiranistes van guanyar.
Van guanyar i, malgrat tot Puigdemont no ha pogut tornar.
Tampoc els presos, que ja estaven privats de llibertat, han sortit al carrer. És més: des de
llavors, hi ha hagut més presó, més repressió, més censura, més persecució. Malgrat que a Espanya van muntar un teatre de canvi de
Gobierno, que va arribar per dir que se n'aniria cap una altra direcció i no ha
estat cert.
Cada
proposta
estrella del
Gobierno de Sánchez ha estat una flamarada. Res.
Absolutament
res del que li ha omplert la boca durant aquests sis mesos ha estat dit
seriosament. Després
tot ha quedat matisat,
anul·lat, suspès o directament esborrat.
I mentrestant l'extrema dreta s'instal·la. I la culpa la
donen als independentistes, que han estat els únics determinats a combatre el
règim franquista. Amb democràcia,
que és l'única manera de resoldre les coses en aquests temps. Qui
posi això en dubte té un problema.
El dia 21 de desembre es preveu una mobilització que
paralitzarà Catalunya. Diversos grups estan intentant organitzar-la i serà,
sens dubte, un moment crucial. I un moment sensible, perquè pot ser la
tempesta perfecta que des d'Espanya fa temps que s'està buscant:
Sembrar
el caos, escalfats els ànims, no seria difícil fer saltar una guspira de
violència que deslegitimés tot el que s'ha aconseguit fins ara. I aquesta guspira no
vindrà de l'independentisme, tot i que faran creure que sí. I no hi haurà cap
manera de demostrar el contrari. Mirada llarga, sang freda i determinació en la
no-violència. O
vindran anys d'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada