Benvolguts,
Una explicació plena de raó de les trampes que continua fent
la justícia espanyola contra Catalunya.
Vegem l’article d’Elisa Beni de títol La base de la farsa:
OPINIÓ
La base de la farsa
Elisa Beni
Madrid. Dimecres, 19 de desembre de 2018
4 minuts
“Y de pronto yo, sin la menor
dificultad, había escrito una obra rarísima, casi de vanguardia, que no sólo
desconcertaba a la gente sino que sembraba el terror de quienes la leían"
Miguel Mihura
A tots ens han atret alguna vegada les obres que jo anomeno
"de portes". Intrigues, drames o comèdies en els quals els
personatges entren i surten a la caixa de l'escenari per diferents portes,
balcons o terrasses i que van creant un embolic tremend que només es resoldrà
al final d'una forma sorprenent.
Totes elles, des de
Calderón de la Barca a Miguel Mihura, tenen una cosa en comú i és que l'acció
parteix sempre d'un malentès inicial, una confusió, una petita trampa, que fa
que tota la trama es compliqui, s'emboliqui i es converteixi en un nus del qual
no arribem a veure com ens en desenllaçarem.
Diria que per això em
xoca profundament que la majoria dels mitjans de comunicació nacionals hagin
abordat la vista dels articles de previ pronunciament que s'ha desenvolupat en
el Tribunal Suprem com una cosa sense importància, una mera formalitat. He
dit ho diria, però el condicional no és
fútil, perquè, de fet, no ho dic. Ho diria si no sabés la causa, però la conec.
L'escoltat
a la solemne sala de vistes ahir constitueix de fet la base sobre la qual se
sustenta el drama, la base de la farsa, el fonament sobre el qual s'ha
construït un procediment de ficció.
Sense l'atribució forçosa i forçada de la competència al
Tribunal Suprem, res del que ha passat hauria passat de la mateixa manera.
I era això el que es buscava des de
l'inici, que la trama discorregués per on es desitjava i que les portes que
s'obrien i tancaven complicant el discurs i enrevessant la trama fins a
convertir-la en el drama màxim fossin les que havien de ser.
Ahir en el Tribunal Suprem vam sentir amb tota
precisió i tota contundència els lletrats de les defenses exposar el que molts
ens estem plantejant des del principi: com s'han retorçat i malejat les normes clares del
procediment per aconseguir sostreure el judici de l'1-O als seus jutges
naturals, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per portar-lo als
òrgans centrals, els més pròxims al poder, els més compromesos amb la
temible raó d'Estat. Si aquesta
competència no hagués estat arrabassada mitjançant trompe-l'oeils, crec que es pot assegurar que res en
aquesta judicialització de l'assumpte català no hauria estat igual. No hi hauria
presos preventius gairebé amb tota seguretat. No s'acusaria per rebel·lió o
sedició ―el TSJC ja ho va descartar en una querella de Vox, com bé es va
recordar ahir a sala― i seríem en un altre escenari completament diferent.
Així que per això tothom sap que allò d'ahir era una batalla perduda, perquè és
el pilar sobre el qual se sustenta tot el muntatge jurídic realitzat per
represaliar a través del Tercer Poder els polítics catalans. Els he explicat moltes vegades que d'allà sorgeix
la meva indignació inicial pel deteriorament de l'estat de dret i la seva
utilització per a finalitats concretes. Ahir, sentint les defenses, vaig pensar que
cap jurista, la ment del qual sigui neutra i no estigui contaminada pel
patrioterisme que ho emporca tot, deixaria d'adonar-se de com n'és de
radicalment injusta l'atribució que es fa el Tribunal Suprem.
Sense l'atribució forçosa i forçada de la competència al Tribunal Suprem,
res del que ha passat hauria passat de la mateixa manera
El més estrambòtic és que les mateixes
raons que ahir van desplegar en el no-res els advocats de les defenses ―sí, en el no-res, perquè està predeterminat el resultat― van ser esgrimides pels mateixos fiscals del Tribunal
Suprem abans que tot l'embolic es convertís en un drama en defensa de la
indissoluble unitat de la pàtria. El dia 9 d'octubre del 2017 ―sí, just uns
dies després― Maza va consultar als fiscals de Sala si es podia
dur l'afer cap a Madrid i esquivar el TSJC, que no estava anant per
on es pretenia. Navajas, aleshores tinent fiscal del TS, va convocar la Junta
de Fiscals de Sala i el resultat va ser que la majoria dels fiscals del Suprem,
dels 12 presents, van desaconsellar a Maza que presentés la querella ni a
l'Audiència Nacional ni al Tribunal Suprem, ja que "el fòrum opera on
es comet el delicte i no pels seus efectes". Just el que ahir un a un van anar desgranant les
defenses. Just
el contrari del que ara planteja la fiscalia. Els fiscals del
Tribunal Suprem insistien que el fur de Puigdemont seguia obrant encara
que se'l cessés pel 155 i que van aconsellar a Maza que ampliés la querella en
el TSJC. Just el mateix que ara
defensen els advocats dels polítics catalans presos. Per donar més dades, el fiscal togat
militar va insistir fins i tot que el delicte de rebel·lió necessita
un advertiment previ, és a dir, que hagués fet falta que el govern
espanyol "intimés els revoltats que immediatament es
dissolguessin i retiressin".
Si tots menys Maza pensaven el mateix que avui al·leguen
els advocats defensors, com és que la llei i les atribucions de competències
del Tribunal Suprem van variar amb els dies i avui són un cos inamovible que no
s'esquerdarà per més que els contundents i reals arguments jurídics es
desgranin en una sala de vistes?
Els lletrats que ahir
d'una forma clara i contundent van esgrimir les seves raons davant d'una sala
que més que cega sembla sorda, poden almenys tenir el consol que, abans que el Tribunal Suprem i la fiscalia es fessin
bola per salvar Espanya, els
mateixos que avui els pressionen pensaven com ells. Ahir vam veure el primer acte d'un drama
sense esperança perquè tot l'escenari ha estat preparat perquè no n'hi hagi.
Aquest és el drama que molts dels que crèiem en l'estat
de dret espanyol veiem que s'està desenvolupant als
preuats salons del Convent de las Salesas Reales, que no estaven cridats a
la dramatúrgia sinó a la justícia.
Però podem apostar que el drama seguirà segons el guió
previst i que com fins ara, com qui es treu una engruna de la solapa, el
tribunal desestimarà els motius de base que sempre li van impedir de conèixer
sobre aquests fets. Però és el Tribunal Suprem i no té qui
li planti cara, almenys de moment.
Elisa Beni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada