dilluns, 10 de desembre del 2018

09/12/2018. Vicent Partal. La via eslovena i les manipulacions de La Vanguardia. «La manipulació de La Vanguardia té un propòsit polític, no pas periodístic. I per això no pot fer comparances ni explicar la veritat». Efectivament, la independència d’Eslovènia va costar la mort de seixanta-dues persones. Després d’haver guanyat el referèndum d’independència amb una participació del 93% i un suport del 88%, la presidència de Iugoslàvia va ordenar a l’exèrcit federal (sí, he dit ‘federal’) d’atacar Eslovènia. I això va obrir la porta a una guerra horrible que ha acabat fent que sis països se separassen de Sèrbia, la gran perdedora de la seua campanya d’odi intransigent a la pluralitat. Eslovènia no volia la violència, sinó que li va ser imposada; i manipular això, com fa La Vanguardia, és molt greu. Però el diari del comte de Godó no solament manipula així. La Vanguardia hauria pogut dir que l’agressió dels serbs contra els altres pobles de l’antiga Iugoslàvia va causar 133.000 morts. Però això, ho calla. O hauria pogut dir que la transició espanyola en va causar 591, 58 varen ser en manifestacions i 188 relacionats amb actuacions criminals de l’estat espanyol, però això ho calla...


Benvolguts,

Ha corregut com la pólvora que en Torra va dir abans d’ahir més o menys que l’aproximació eslovena de l’any 1991 a la independència era un model a tenir en compte per Catalunya. La Vanguardia i tots els diaris fatxes espanyols només es van agafar als documentats 62 morts i no al context dels episodis que varen produir aquesta xifra. Els espanyols, borbofranquistes, no es deuen recordar o no deuen voler recordar-se de com va anar la guerra dels balcans. El Vicent Partal hi era com a corresponsal de guerra, tant als Balcans com als Països bàltics (territoris ara independents i formant part de l'ONU, però en aquella època afanyant-se per sortir de les dictadures russes i sèrbies en descomposició). I ara, per tant, en Partal en pot parlar amb coneixement de causa. Hem de recordar que Sèrbia, com Castella, és un país que no toca al mar, imperialista fins a la medul·la i per tant són tan bel·licosos que, tal com diu en Partal, s’aguantaven amb les seves campanyes d’odi intransigent a la pluralitat. Us recorda res aquesta analogia?

Vegem doncs l’article dedicat a les manipulacions imperialistes de Sèrbia (tots els països balcànics, Croàcia, Kosove, Montenegro, Macedònia, etc, en varen rebre les conseqüències).

Vegem-lo:



La via eslovena i les manipulacions de La Vanguardia

«La manipulació de La Vanguardia té un propòsit polític, no pas periodístic. I per això no pot fer comparances ni explicar la veritat»


 09/12/2018 

Dijous tant el president de la República d’Eslovènia com el del parlament eslovè van rebre el president de la Generalitat a Ljubjiana, amb la qual cosa van fracassar tots els esforços de la diplomàcia espanyola d’impedir-ho. L’opinió pública eslovena és clarament partidària a la independència de Catalunya i els polítics de tots els partits hi mostren un gran interès i solidaritat.

Les piulades i les declaracions d’aquests dies per part de ministres i dirigents de la dreta i també de l’esquerra eslovena han causat una gran preocupació a Madrid, que ja no pot tapar un fet que abans de la proclamació de la independència era difícil d’explicar: que hi ha estats membres de la Unió Europea disposats a ajudar Catalunya.

La frustració, cadascú l’expressa com pot, i ahir La Vanguardia va desencadenar una ofensiva contra la Generalitat a compte de la via eslovena. Torra s’hi va referir en la constitució del Consell per la República, dient que era un exemple per a Catalunya perquè era la via de la llibertat. La Vanguardia ho ha manipulat centrant l’atenció en els morts que havia causat no pas la independència d’Eslovènia, sinó l’intent dels serbs d’aturar-la. Alguns polítics s’hi han afegit, inclosa, per cert, una Ada Colau que no perd mai l’ocasió de perdre l’ocasió…

Final del formulari
Efectivament, la independència d’Eslovènia va costar la mort de seixanta-dues persones. Després d’haver guanyat el referèndum d’independència amb una participació del 93% i un suport del 88%, la presidència de Iugoslàvia va ordenar a l’exèrcit federal (sí, he dit ‘federal’) d’atacar Eslovènia. Constitucionalment, havia de defensar-la i no pas atacar-la. Però la va atacar i això va obrir la porta a una guerra horrible que ha acabat fent que sis països se separassen de Sèrbia, la gran perdedora de la seua campanya d’odi intransigent a la pluralitat.

Dels seixanta-dos morts, quaranta-quatre eren soldats iugoslaus que van envair Eslovènia intentant retenir-la a la força i divuit eren eslovens.

Eslovènia no volia la violència, sinó que li va ser imposada; i manipular això, com fa La Vanguardia, és molt greu.

Però el diari del comte de Godó no solament manipula així. Lleva tot el context de la notícia i deixa només la xifra de morts a Eslovènia com si hagués passat per art de màgia.

 La Vanguardia hauria pogut dir que l’agressió dels serbs contra els altres pobles de l’antiga Iugoslàvia va causar 133.000 morts. Però això, ho calla. O hauria pogut dir que la transició espanyola en va causar 591 entre la mort de Franco i l’arribada al poder de Felipe González, però això ho calla. Hauria pogut explicar que, d’aquests, cinquanta-vuit varen ser en manifestacions i cent vuitanta-vuit relacionats amb actuacions criminals de l’estat espanyol. Però això ho calla, és clar. Perquè si la mort violenta de seixanta-dues persones invalida la via eslovena, per exemple, la de 591 deu invalidar encara més la transició espanyola, no?

Us imagineu el titular: ‘La guerra d’Eslovènia només va causar quatre morts més que les manifestacions en el temps de la UCD’?


La manipulació de La Vanguardia té un propòsit polític, no pas periodístic. I per això no pot aportar context ni explicar la veritat. I la veritat és que els eslovens es van haver de defensar de l’agressió serba per poder ser lliures, sense voler-ho ni cercar-ho; i que és l’agressió serba, i no pas la independència eslovena, la que ha estat condemnada als tribunals internacionals; i que aquesta agressió ha causat l’ostracisme de Sèrbia, mentre que Eslovènia s’ha integrat amb èxit a la Unió Europea. Amb la qual cosa, a més, la inconsistència de la propaganda unionista que La Vanguardia es dedica a propagar oblidant el periodisme és enorme. Immensa. Perquè és Eslovènia la beneficiada de tot plegat…

Sigui com sigui, el fet més greu de tot plegat és que La Vanguardia identifique barroerament la via eslovena amb la violència, tot i que l’independentisme català no vol cap mort ni gens de violència. I ho ha demostrat a bastament. És l’estat espanyol que n’ha practicat sobre els catalans, com va palesar-se el primer d’octubre. I cal recordar que les primeres paraules del president Puigdemont a Brussel·les van ser per a dir que la República Catalana no naixeria ‘de la sang’ i que per això se n’anava a l’exili. Quina prova més clara caldria?

I encara més: l’independentisme no en té les mans tacades, però La Vanguardia sí. El primer número del diari del comte de Godó aparegut durant la guerra de 1936-1939 fou el 22.575 (corresponent al 22 de juliol de 1936) i l’últim el 23.357 (corresponent al 25 de gener de 1939). Tanmateix, l’endemà de l’entrada a Barcelona de les tropes franquistes (el 27 de gener de 1939) van tornar a numerar l’exemplar del diari amb el 22.575 per a honorar Franco, de manera que ‘esborrava’ els diaris del període en què la Generalitat de Catalunya va controlar-la.

Hi ha, doncs, 773 edicions de La Vanguardia que, segons la numeració oficial, no existeixen, amb la intenció d’honorar el dictador. De manera que, si avui l’heu comprada, sigueu conscients que, allà dalt a la capçalera, en la numeració del dia, hi ha encara un rastre de sang que delata allò que ha estat aquest diari, allò que és La Vanguardia, i que encara fa més greu tota aquesta manipulació, per l’enorme cinisme que deixa al descobert.

Vicent Partal

42 comentaris dels subscriptors

XAVIER UTRILLA
10.12.2018  |  12:13
Voldría portar el meu comentari per la vessant periodística/ professional del tema, en forma de “preguntes al vent”.
És possible que els periodistes, no opinadors parcials, es possin d’acord per aplicar un codi deontològic, assenyalant a tot aquell que l’incompleixi (com l’editorial d’avui)?
És possible que les facultats on s’imparteixen classes de periodisme, denuncíin les males pràctiques com una part de la seva funció pedagògica?
Pot el nostre Parlament aprovar una llei d’obligat cumpliment que reguli (no censuri, compte!) l’honestedat i el rigor democràtic i sancioni l’apología de l’odi, la difamació i la mentida publicada?
Puc jo demanar al govern que no es subvencioni, amb els meus impostos, cap mitjà de caràcter privat, que ja em subscriuré o ja compraré el que millor em sembli?
Diré demà, al propietari del bar de sota casa (amb la confiança) que deixaré d’anar a fer el cafè durant un mes, mentre ofereixi aquesta premsa espanyolista als clients. Convidaré a altres a fer el mateix i el més que ve en parlem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada