dissabte, 22 de desembre del 2018

22/12/2018. Imma Tubella. La via sèrbia. Darrerament s’ha par­lat de la via esco­cesa, un fracàs per cert, i de moment impos­si­ble en un estat que es nega a dia­lo­gar i a reconèixer que en plena Unió Euro­pea i amb un govern soci­a­lista té pre­sos polítics, entre ells una expre­si­denta d’un Par­la­ment, pre­sos en vaga de fam i exi­li­ats. També s’ha par­lat de la via eslo­vena, davant la indig­nació dels uni­o­nis­tes perquè va ser cru­enta, tot i que la mani­pu­lació de la infor­mació fa que s’hagi pre­sen­tat aquesta via obvi­ant detalls molt impor­tants, com que la guerra li va ser impo­sada perquè l’exèrcit iugos­lau va ata­car el país l’endemà de la pro­cla­mació de la inde­pendència. Per què els matei­xos que s’omplen la boca cri­ti­cant la via eslo­vena no par­len de la via sèrbia? Perquè n’hi va haver una, total­ment pla­ni­fi­cada, que malau­ra­da­ment té molts punts en comú amb la via espa­nyola. Els mit­jans de comu­ni­cació ser­bis van començar a par­lar d’una ciu­tat i d’uns pobles quasi en peu de guerra, impos­si­ble de viure-hi, amb atacs cons­tants dels bos­ni­ans con­tra els ser­bis. Tot fals. “Els catalans neces­si­tem urgent­ment una potent política de comu­ni­cació que des­munti fal­se­dats.


Benvolguts,

Des dels començaments del franquisme fa 5 o 6 segles, hem estat veient com la màfia fatxa espanyola no para de dir mentides sobre tot el que pot fer mal a Catalunya i com la premsa fatxa espanyola no para d’amplificar cada notícia o article generat pels polítics fatxes. I com que aquesta premsa i aquestes televisions, inclosa la ràdiotelevisió estatat RTVE son els únics mitjans d’informació, fake, que s’empassen els pobres espanyols, tant els illetrats com els altres, aconsegueixen també generar i amplificar l’odi que la màfia governamental té contra Catalunya.

Hi afegim algun acudit gràfic. En el primer expliquen com els espanyols volen acabar amb l'independentisme català de manera subtil:


En el segon també es veu com els espanyols es fan els simpàtics amb "piropos" als que porten estelades:





En el tercer veiem com els membres del PPSOE estan contents demanant “firmitas” contra els catalans. Just per fer-se els simpàtics...:




Aquest petit pròleg (amb mitja conya inclosa) serveix per començar a explicar un dels arguments de la catedràtica Imma Tubella sobre la similitud entre els governants serbis i els governants espanyols, PPSOE, C’s, VOX, etc.

L’Imma Tubella fa un paràgraf definitiu sobre aquest tema:

Sí, la via eslo­vena va ser “cru­enta”, tot i que la mani­pu­lació de la infor­mació fa que s’hagi pre­sen­tat aquesta via amb opi­ni­ons molt esbi­ai­xa­des i obvi­ant detalls molt impor­tants, com per exem­ple que la guerra li va ser impo­sada perquè l’exèrcit iugos­lau va ata­car el país l’endemà de la pro­cla­mació de la inde­pendència.

Hem de ser conscients que l’exèrcit espanyol i la judicatura (el rei, la GC i la Policia Armada són cossos militaritzats d’ultradreta, el cos judicial, també d’ultradreta, està sota les ordres d’aquests altres) ens varen atacar i ocupar a partir de l’1-O de l’any passat, amb porres, amb escopetes, de paraula (el rei va fer una declaració de guerra el 3 d’octubre), i immediatament va actuar l’exèrcit judicial (la Lawfare!), pobre Montesquieu i pobres de nosaltres! I era una targeta de presentació de tot el que ha vingut a continuació, empresonaments, exilis, judicis, etc.

Des de fa un mes, a partir d’un atac de La Vanguardia sobre la Via eslovena cap a la independència, hem estat explicant intensament amb articles de Vicent Partal, de Xavier Miró, la Redacció de Vilaweb i altres, com els espanyols han practicat el seu esport favorit, la generació d'odi contra tot el que és diferent, tot tergiversant les notícies que els fatxes espanyols anaven fent córrer. Nosaltres en cada un dels articles esmentats, ens hem molestat explicant les veritats sobre el procés
d’independència d’Eslovènia:

https://reflexionsjafores.blogspot.com/2018/12/10122018-xavier-miro-la-via-eslovena-i.html

Vegem ara, com a cirereta, l’article de la Catedràtica de comunicació sobre la via sèrbia:


OPINIÓ

CATEDRÀTICA DE COMUNICACIÓ - 
22 desembre 2018 2.00 h
TRIBUNA

La via sèrbia

Imma Tubella - Catedràtica De Comunicació

Aques­tes dar­re­res set­ma­nes s’ha par­lat de la via esco­cesa, un fracàs per cert, i de moment impos­si­ble en un estat que es nega a dia­lo­gar i a reconèixer que en plena Unió Euro­pea i amb un govern soci­a­lista té pre­sos polítics, entre ells una expre­si­denta d’un Par­la­ment, pre­sos en vaga de fam i exi­li­ats.

També s’ha par­lat de la via eslo­vena, davant la indig­nació dels uni­o­nis­tes perquè va ser cru­enta. Indig­nació dels matei­xos als quals no els fa res tenir encara cune­tes far­ci­des de cadàvers de la Guerra Civil.

Sí, la via eslo­vena va ser “cru­enta”, tot i que la mani­pu­lació de la infor­mació fa que s’hagi pre­sen­tat aquesta via amb opi­ni­ons molt esbi­ai­xa­des i obvi­ant detalls molt impor­tants, com per exem­ple que la guerra li va ser impo­sada perquè l’exèrcit iugos­lau va ata­car el país l’endemà de la pro­cla­mació de la inde­pendència.

 La guerra va durar deu dies i va pro­vo­car una setan­tena de morts, la majo­ria de l’exèrcit inva­sor. Algun diari espa­nyol ha entre­vis­tat Milan Kucan, expre­si­dent eslovè, que asse­gura i demos­tra que la via eslo­vena va ser extre­ma­da­ment pacífica? Per què els matei­xos que s’omplen la boca cri­ti­cant la via eslo­vena no par­len de la via sèrbia? Perquè n’hi va haver una, total­ment pla­ni­fi­cada, que malau­ra­da­ment té molts punts en comú amb la via espa­nyola.

“Neces­si­tem urgent­ment una potent política de comu­ni­cació que des­munti fal­se­dats

M’explico. En plena guerra dels Bal­cans un peri­o­dista bosnià molt cone­gut al seu país, en aquells moments a l’exili, em va dir que la guerra havia començat als mit­jans de comu­ni­cació i s’hau­ria d’aca­bar als mit­jans de comu­ni­cació.

Fins al moment en què va escla­tar la República Soci­a­lista de Iugoslàvia, ser­bis, cro­ats i bos­ni­ans vivien en pau, amb bon veïnatge i sense cap pro­blema. A Sara­jevo s’escol­ta­ven (se sentien?) i uti­lit­za­ven totes les llengües i era una soci­e­tat modèlica per la seva mul­ti­cul­tu­ra­li­tat i tolerància.

Però els mit­jans de comu­ni­cació ser­bis van començar a par­lar d’una ciu­tat i d’uns pobles quasi en peu de guerra, impos­si­ble de viure-hi, amb atacs cons­tants dels bos­ni­ans con­tra els ser­bis. Tot fals. 

Un dels argu­ments con­tra Milo­se­vic al Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de l’Haia va ser:

l’ús dels mit­jans de comu­ni­cació com a part d’una estratègia de con­questa, “per crear una atmos­fera de por i d’odi entre els ser­bis orto­do­xos, divul­gant mis­sat­ges fal­sos i exa­ge­rats sobre agres­si­ons ètni­ques per part dels bos­ni­ans musul­mans i dels cro­ats catòlics con­tra la població sèrbia”. Cito tex­tu­al­ment.

Els ser­bis tenien una per­cepció del que pas­sava a Bòsnia o a Croàcia que no tenia res a veure amb la rea­li­tat. De fal­ses notícies que van pro­vo­car banys de sang n’hi ha a cen­te­nars i totes tenien un objec­tiu únic, tren­car la con­vivència i doble­gar la volun­tat dels “altres”. Afir­ma­ci­ons com ara “Croàcia desitja la guerra”, “a Bòsnia li con­ve­nen morts”, “els cro­ats són supre­ma­cis­tes”, etc... eren el pa de cada dia. Sona fami­liar?

En plena guerra, tot sigui dit, tots van fer cir­cu­lar pro­pa­ganda al seu favor cre­ant una guerra paral·lela, però les fal­ses notícies per part dels mit­jans de comu­ni­cació ser­bis van des­en­ca­de­nar el con­flicte i les mas­sa­cres. I com ja he dit, així ho va con­fir­mar en la seva sentència el Tri­bu­nal de l’Haia.

Aquests dar­rers temps he tin­gut molt pre­sent aquest tràgic període als Bal­cans, que vaig seguir de prop, i malau­ra­da­ment, quan lle­geixo segons qui­nes decla­ra­ci­ons o infor­ma­ci­ons que acos­tu­mem a ento­mar amb iro­nia i acu­dits, em des­es­pero. La desin­for­mació i les fal­ses notícies no tenen cap gràcia i tenen con­seqüències:

Quan els parents anda­lu­sos o mur­ci­ans d’immi­grants a Cata­lu­nya els dema­nen angoi­xats com estan, la situ­ació és greu.
Quan des del PP o des de Ciu­ta­dans es tit­lla el pre­si­dent de supre­ma­cista, és greu.
Quan els líders uni­o­nis­tes par­len d’una situ­ació insos­te­ni­ble als car­rers de pobles i ciu­tats de Cata­lu­nya, és greu.
Quan les por­ta­des dels dia­ris de Madrid par­len de la per­se­cució del cas­tellà a Cata­lu­nya, és greu.
Quan es rela­ci­ona els atemp­tats de Bar­ce­lona amb l’inde­pen­den­tisme, és una irres­pon­sa­bi­li­tat imper­do­na­ble, i ja no par­lem de quan es des­tru­ei­xen amb notícies fal­ses de cor­rup­ci­ons inven­ta­des car­re­res polítiques com la del pre­si­dent Mas o la de l’alcalde Trias. I encara és més greu quan ho obli­dem.

Un dar­rer acla­ri­ment. No només els mit­jans de comu­ni­cació uni­o­nis­tes divul­guen notícies fal­ses per crear odi, també el govern espa­nyol ho ha fet en el pas­sat, com la dels 431 poli­cies ferits l’1-O, que després van resul­tar ser 111 con­tu­si­o­nats i, d’aquests, 10 que van reque­rir assistència mèdica. I només és un exem­ple. L’“A por ellos” n’és un altre clar i tràgic. 

D’exèrcit pot­ser no en podem o no en volem tenir però neces­si­tem urgent­ment una potent política de comu­ni­cació que des­munti fal­se­dats i que mos­tri al món, però molt espe­ci­al­ment a Espa­nya, quina és la rea­li­tat que vivim cada dia. La via sèrbia no és cap broma.

Imma Tubella

Joan A. Forès
Reflexions




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada