Benvolguts,
Crec que Catalunya i Euskadi són diferents de la resta de l’Estat
per moltes raons, història, llengua, cultura, esperit. Però som diferents
fonamentalment per l’esperit de llibertat, per l’aversió a la monarquia, per l’adicció
a la república. A més a més tothom a Catalunya i a la resta de l’Estat ha de
ser conscient de la nostra diferència ja que Catalunya tenia un Estatut d’Autonomia
i era republicana des del 1931 quan es va fer fora la monarquia Borbònica i va passar
a un calvari el 1939 quan varen arribar l’exèrcit espanyol i les forces d’ocupació.
Exili. Genocidi. Prohibició de viure com abans havíem viscut. Prohibició de la
cultura catalana, llibres, diaris, teatre, cinema, escola, universitat...També
sabem que la repressió del republicanisme de Catalunya fou molt més bèstia que
a altres racons de l’Estat, destruint el país que des de sempre però sobretot
des de començaments de segle, amb la Mancomunitat i la Generalitat s’havia construït.
El feixisme, anomenat franquisme a l’Estat espanyol, no fou combatut a la resta
de l’Estat com a Catalunya. No sembla que a Andalusia o a Madrid hagin
demostrat ser massa republicans els darrers 80 anys, però a Catalunya sí! Tots els catalans volen la restitució de la República Catalana que fou arrabassada pel franquisme. Pot ser que els invasors o els seus fills encara no sentin la necessitat de la república, però tard o d'hora s'hi acostaran!
Pel que fa al Missatge del MHP, molt encertat encara que hi
trobo un problema de prioritats: El MHP ha encetat el missatge dient:
Com no podia ser de cap altra manera, Torra
ha iniciat el parlament amb la denúncia de la situació dels presos polítics i
exiliats arran del referèndum de l’1-O i la declaració d’independència fallida.
Però per Catalunya i els catalans la prioritat és la implantació de la República que
comporta per afegiment la total llibertat dels presos polítics i dels exiliats!
Pensem
que la implantació de
la República comporta la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats i en canvi la llibertat dels presos i el retorn dels
exiliats no comporta la implantació de la República!
Vegem el Missatge de
Cap d’Any:
Missatge de Cap d'any
Torra: “Estiguem preparats per a l’any de la llibertat, que ja s’acosta”
David González
Foto: Jordi Bedmar / Generalitat de Catalunya
Foto: Jordi Bedmar / Generalitat de Catalunya
Barcelona. Diumenge, 30 de desembre de 2018
Pas endavant. El president de Generalitat, Quim Torra, ha tancat el seu
primer missatge institucional de
Cap d’Any amb una crida contundent a la ciutadania per continuar el
camí recorregut pel procés independentista: “Els catalans serem allò que
vulguem ser. Però el futur l’hem de construir des d’avui. Estiguem preparats
per a l’any de la llibertat, que ja s’acosta”.
El missatge ha estat
enregistrat per TV3 al saló Mare de Déu de Montserrat del palau de
la Generalitat. El president ha
comparegut flanquejat per la bandera catalana, un pom de flors grogues —en
clara al·lusió simbòlica als presos polítics i exiliats— i, al fons, un
quadre amb la figura de Sant Jordi.
Com
no podia ser de cap altra manera, Torra ha iniciat el parlament amb la
denúncia de la situació dels presos polítics i exiliats arran
del referèndum de l’1-O i la declaració
d’independència fallida: “El seu exili i
la seva presó són el nostre exili i la nostra presó; la seva llibertat
serà la nostra llibertat”, ha subratllat.
Torra ha qualificat de
“gravíssima” la situació política
que deixa el 2018, però, lluny de transmetre desànim, ha cridat a “la lluita constant per mantenir
l’esperança i l’autoconfiança”.
Arran d’una citació
del senador nord-americà Robert Kennedy,
assassinat ara fa mig segle —“Només aquells que s’atreveixen a arriscar molt poden
aconseguir molt”— i amb el punt de mira en el judici als
líders independentistes al Tribunal Suprem, Torra ha afirmat que el 2019 “ha de servir, precisament, per realitzar el mandat democràtic de
llibertat, per revoltar-se davant de la injustícia i per fer caure els murs de
l’opressió”.
Torra ha
justificat un punt i seguit al procés independentista perquè el 80% de la societat catalana, “capaç de teixir grans consensos socials, ho
demana”. Ho ha concretat en tres factors: republicanisme, rebuig a la repressió penal
de l’independentisme i referèndum:
“som i ens sentim
republicans”,
“no acceptem la repressió penal per resoldre qüestions
polítiques i democràtiques”
i “volem exercir el nostre dret a l’autodeterminació”.
Missatge a l'Estat:
diàleg creïble
Si bé fa pocs dies el
president del govern espanyol, Pedro Sánchez, rebutjava el document
de 21 punts que Torra li va lliurar
en la recent cimera de Pedralbes
per engegar una negociació política, el president ha reiterat l’oferiment de
diàleg i negociació, però també “la
necessària mediació internacional”.
“Cal que l’Estat tingui voluntat d’encarar un diàleg creïble, sincer i
valent per a una solució democràtica i política”, ha precisat Torra, amb la qual cosa ha obert el ventall de les
possibles sortides al conflicte negociades amb l’Estat.
Unitat de
l'independentisme i l'esquerra
Torra també ha fet una
mirada cap al moment de l’independentisme —les diferències estratègiques entre
sectors de JxCat, el PDeCAT, ERC i
la CUP— i el paper de les forces que donen suport a l’autodeterminació
—els comuns— per
invocar la necessitat de mantenir la unitat. Ho ha fet en vigílies d’un
any que estarà marcat pel judici de l’1-O i les eleccions
municipals i europees. “Ens hem d’exigir ser més forts en la unitat”.
El president ha posat
sobre la taula l’agenda mínima a partir de la qual
l’independentisme i els demòcrates haurien de refer els consensos. Així, ha
parlat de la necessitat de “vetllar per aïllar i denunciar l’extrema dreta i el feixisme” i d'afrontar el
judici de l’1-O recordant que el 80% dels
catalans considera que els membres del Govern
i del Parlament i els líders socials empresonats preventivament, en
alguns casos, des de fa més d’un any “són innocents, van complir amb el que els
demanàvem i cal que tornin a casa”.
Prendre de nou la
iniciativa
Torra, que en altres
intervencions públiques s’ha mostrat partidari d’aprofitar un nou momentum per
reactivar el procés independentista i la república, ha esbossat una nova
fase d’actuació. Sense abandonar la protesta i la denúncia “als quatre
vents” sobre l’existència de presos i exiliats polítics en ple segle
XXI “a Catalunya, al cor d’Europa”,
ha proposat “prendre
de nou la iniciativa” per guanyar la “llibertat col·lectiva”,
assegurant així la “llibertat personal”.
El president ha fet
una referència a la figura de Josep Pallach, fundador del PSC-Reagrupament, amb què ha fet clarament l'ullet als sectors
autodeterministes del socialisme i l’esquerra catalanista: “Cap ciutadà no
és lliure si el seu poble no ho és”. I ha ampliat el perímetre de la
crida a la CUP i als comuns lligant
la lluita pels drets civils i socials, la defensa dels drets humans i
la de l’autodeterminació: “Deixem enrere les
desconfiances, les diferències que ens puguin separar”, ha demanat.
Torra ha fet un repàs
a les bones dades econòmiques del 2018, que han desmentit les
profecies més apocalíptiques sobre els efectes del procés —20 trimestres continuats de creixement del PIB
i més de 60 mesos de disminució interanual de l’atur.
Tanmateix, ha defugit el triomfalisme i ha insistit a relligar el
projecte republicà amb els drets socials:
“El motor de canvi republicà de la nostra societat són els
drets socials de tots”.
Lleis socials
tombades pel TC
El president ha
anunciat que el primer Consell Executiu
de l’any activarà
la tramitació legislativa de les lleis socials que van ser suspeses pel
Tribunal Constitucional. Torra aplica així una de les mesures del seu discurs
d'investidura, del 15 de maig passat, en el qual es va comprometre a recuperar 16 lleis del Parlament tombades pel TC,
entre les quals la de desnonaments i pobresa energètica.
“Que l’any 2019 ens faci renéixer
l’esperança”, ha demanat el president, i ha expressat la seva
confiança que el poble de Catalunya
“sabrà encarar” un any que serà “decisiu” per a tothom. Un any que vol
afrontar “amb la determinació del primer d’octubre i la força col·lectiva de
dignitat del 3 d’octubre”.
Torra, que ha invocat les “banderes” de “la democràcia, la
justícia i la no-violència”, ha remarcat així la vigència del referèndum i la
mobilització social contra la repressió, més enllà del perímetre de
l’independentisme.
David González
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada