04/12/2019. De la Llotja de Mar a Madrid, en defensa de la
democràcia i la sobirania. Magnífica confirmació del dèficit estructural de l’Estat
espanyol, que ha hagut de fer quatre eleccions en quatre anys... i encara no s’han
posat d’acord. Article signat per vint-i-nou diputats i vint-i-un senadors d’ERC,
JxCat, la CUP, Més per Mallorca, EH Bildu i el BNG. Tots estan somrients perquè
sembla que no és fàcil aquest acord i tanmateix s’ha fet. Ara cal estendre l’acord
a la resta dels diputats i senadors... Es pot dir que no és una solució fàcil,
però que s’aconseguirà.
Article signat per vint-i-nou diputats i senadors d’ERC,
JxCat, la CUP, Més per Mallorca, EH Bildu i el BNG
L’estat espanyol es troba encallat de fa anys en el camí cap a
la conquesta plena de les llibertats, després de la mort del dictador Francisco
Franco i la successió monàrquica. Encara més, ha començat una preocupant
reculada que comença a afectar les poques bases de la democràcia espanyola,
davant el silenci majoritari dels partits polítics del sistema. En definitiva, el règim
del 1978 es troba amb un dèficit democràtic estructural que el fa incapaç
d’assumir els reptes d’una societat complexa, plena de desafiaments globals i
locals; una societat cada dia més exigent amb la seva democràcia.
Els resultats de les
darreres eleccions legislatives espanyoles són un reflex de tot això. Que
abandonin tota esperança els qui pensen que és un fenomen circumstancial i passatger:
hi ha un malestar que recorre els pobles de l’estat espanyol. No és cap
accident, sinó la confirmació d’aquest dèficit estructural, que s’hagin hagut
de fer quatre eleccions en quatre anys, i continuï havent-hi serioses
dificultats per a articulars noves majories.
En aquest context, la incapacitat de la política espanyola de
dialogar amb la dissidència, sigui ideològica o territorial, ha portat el sistema
al col·lapse.
I només en pot sortir i, amb això, ajudar els ciutadans a
progressar si es mira el problema de cara i comença a enfilar solucions que
només –i subratllem el ‘només’– poden
venir del reconeixement i respecte de les
nostres nacions i de tots els interlocutors i propostes que vulguin
garantir l’exercici de drets fonamentals, democràtics, econòmics i socials.
El proppassat 25 d’octubre, a Barcelona, les forces
sobiranistes i independentistes d’arreu de l’estat que concorríem a les eleccions
espanyoles del 10 de novembre, vam signar la Declaració
de la Llotja. Una declaració que ens semblava
imprescindible després de la sentència que ha condemnat a cent anys de presó
els dirigents de les dues principals organitzacions socials i els legítims representants
del poble de Catalunya, que van fer possible el referèndum del primer d’octubre
de 2017, i arran de la greu restricció de drets que la sentència imprimeix a
l’acció política.
Una declaració que
constatava, en primer lloc, la impossible estandardització de l’estat espanyol com a democràcia homologable. En segon lloc, afirmava el
fracàs de l’autoanomenada ‘Transició espanyola’,
que no únicament no hi va ser sinó que ha deixat espai a una dinàmica
repressiva, autoritària i contrària als principis democràtics essencials, al
capdavant de la qual hi ha la monarquia. I, en tercer lloc, afirmàvem que l’estat es gira d’esquena als principals acords i
tractats internacionals a favor dels drets humans –especialment el Pacte
Internacional pels Drets Civils i Polítics–, quan és incapaç de conèixer,
reconèixer i promoure l’exercici del dret d’autodeterminació.
Els partits signants d’aquella declaració, conscients que
ens pertoca d’actuar políticament i formular propostes, vam posar-nos d’acord
en un marc comú de mínims, a partir del qual hem de ser capaços de trobar
solucions satisfactòries. Un marc basat en el
reconeixement i el respecte de drets fonamentals i democràtics com el de l’autodeterminació; en
el cessament de tota mena de repressió; en l’articulació
d’una solució política i democràtica del conflicte que els nostres pobles
mantenen en el si de l’estat espanyol; i en la llibertat de les preses i presos polítics i la tornada
a casa dels exiliats i exiliades.
Tots nosaltres, que representem una força de vint-i-nou parlamentaris al congrés i vint-i-un senadors
al senat, estem disposats a contribuir a desencallar la situació de
col·lapse i regressió democràtica en què ha entrat l’estat espanyol. Proposem de seure i parlar. Que tots els actors polítics puguem seure, parlar
i negociar, sense condicions, i que es parli del reconeixement nacional i, per
tant, del dret d’autodeterminació de les nacions que formen part actualment de
l’estat espanyol. Que s’aturi la repressió
ferotge que ha suplantat el diàleg i les solucions polítiques i democràtiques
durant massa temps i que ha tingut el corol·lari en la sentència que ha
condemnat polítics i líders socials pacífics i d’inequívoc compromís i comportament
democràtics i que ha expulsat a l’exili uns altres líders que han trobat, a
Europa, les garanties jurídiques que tristament no ha estat capaç de donar
l’estat.
La majoria que es vol articular entre PSOE i UP ha
de liderar un canvi d’era, ha de certificar la defunció del règim del 78
i assumir la seva responsabilitat a bastir un veritable estat democràtic, de
justícia social, d’igualtat i respecte, la qual cosa només serà possible si cessa la repressió, trenca amb els vincles del passat encara existents i reconeix tant el
caràcter plurinacional de l’estat com
el dret d’autodeterminació dels pobles.
Si ho fan, nosaltres hi serem. Si accepten de seure i
parlar amb nosaltres de com els nostres països decideixen el seu futur de
manera lliure i acordada, trobarem solucions, estabilitat i progrés per als
nostres pobles respectius.
Article signat per vint-i-nou diputats i senadors
d’ERC, JxCat, la CUP, Més per Mallorca, EH Bildu i el BNG
De la
LLotja de mar
Joan A. Forès
Reflexions
