09/12/2019. Pere Martí. Crònica d’una repressió premeditada. Els comandaments de la policia desmenteixen el relat del govern de Rajoy sobre l’1-O i demostren que la decisió d'actuar amb violència ja s'havia pres. El relat oficial sobre la repressió durant el referèndum de l’1-O va caient a trossos arran de les declaracions de comandaments policíacs espanyols davant el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona. El president del govern espanyol d’aleshores, Mariano Rajoy, va assegurar davant el Tribunal Suprem que ignorava qui havia ordenat les càrregues. Això mateix van dir la vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaria, l’ex-secretari d’estat de Seguretat, Antonio Nieto, i el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos. A més d’amagar qui havia ordenat la violència, els responsables de les forces de seguretat de l’estat sempre havien dit que havien actuat després de constatar la ‘passivitat’ dels Mossos d’Esquadra a l’hora d’acatar l’ordre judicial de tancar els col·legis. En la declaració com a testimoni davant el Suprem, Nieto no únicament va negar l’existència d’una ordre concreta d’intervenir l’1-O, sinó que va explicar que havien estat els comandaments a peu de carrer que havien decidit d’actuar autònomament quan havien constatat, una vegada els centres ja eren oberts, que els Mossos d’Esquadra no ho feien.

Benvolguts,

Versió múltiple dels comissaris contradient la versió dels caps de més amunt :

Crònica d’una repressió premeditada

Els comandaments de la policia desmenteixen el relat del govern de Rajoy sobre l’1-O i demostren que la decisió d'actuar amb violència ja s'havia pres

Per: Pere Martí

 09/12/2019  21:00

Càrregues. El relat oficial sobre la repressió durant el referèndum de l’1-O va caient a trossos arran de les declaracions de comandaments policíacs espanyols davant el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona. El president del govern espanyol d’aleshores, Mariano Rajoy, va assegurar davant el Tribunal Suprem que ignorava qui havia ordenat les càrregues. Això mateix van dir la vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaria, l’ex-secretari d’estat de Seguretat, Antonio Nieto, i el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos. A més d’amagar qui havia ordenat la violència, els responsables de les forces de seguretat de l’estat sempre havien dit que havien actuat després de constatar la ‘passivitat’ dels Mossos d’Esquadra a l’hora d’acatar l’ordre judicial de tancar els col·legis. En la declaració com a testimoni davant el Suprem, Nieto no únicament va negar l’existència d’una ordre concreta d’intervenir l’1-O, sinó que va explicar que havien estat els comandaments a peu de carrer que havien decidit d’actuar autònomament quan havien constatat, una vegada els centres ja eren oberts, que els Mossos d’Esquadra no ho feien.

Aquest relat ha estat desmentit quan diversos comandaments policíacs han admès que hi va haver una ordre per actuar, que es va donar a les vuit del matí, sense temps per tant de comprovar si l’actuació dels Mossos era correcta o no, i que van visitar els col·legis electorals abans del referèndum per preparar la seva actuació. Això demostra, doncs, que les càrregues de l’1-O responen a la decisió política de provar d’impedir el referèndum i que l’actuació de la policia era planificada abans de la jornada electoral. És a dir, que la decisió de reprimir s’havia pres políticament i no responia a criteris de seguretat segons com es desenvolupava la jornada. 

L’objectiu era impedir el referèndum.

La setmana passada quatre comandaments ja van admetre davant el jutge que investiga les càrregues a Barcelona que, abans d’obrir les escoles, havien rebut l’ordre d’intervenir d’un comissari amb l’indicatiu ‘Mart’, que podria ser el cap de les unitats d’intervenció (UIP) de la policia espanyola, José Miguel Ruiz Iguzquiza. I avui, quatre inspectors més del cos han afegit que dies abans ja havien rebut instruccions sobre com actuar durant la jornada del referèndum. Concretament, el divendres 30 de setembre de 2017 els van passar una llista d’escoles i l’endemà al matí van anar a veure-les totes per decidir on era més factible d’intervenir en cas que els ho ordenessin. Han explicat que van anar a una reunió dirigida per José Miguel Ruiz Iguzquiza on els passaren la llista d’escoles de què s’encarregaria cada grup comandat per un inspector si els Mossos no actuaven. L’endemà, dissabte, al matí cada inspector va supervisar la situació i les condicions físiques de cada col·legi electoral que li havia estat assignat. També els ordenaren que en general no es fessin detencions llevat de casos molt greus.

La primera reacció de la justícia espanyola no ha estat citar Nieto o Pérez de los Cobos per contrastar les seves versions amb la dels comandaments, sinó expulsar l’Ajuntament de Barcelona com a acusació popular. 

Dijous passat l’Audiència de Barcelona va expulsar el consistori de la causa a petició de l’advocacia de l’estat i de la fiscalia, basant-se en un acord del ple de l’organisme que pot afectar també més consistoris que es volien personar en causes similars. Una decisió insòlita, que no té antecedents en el món judicial. L’expulsió de l’Ajuntament de Barcelona de la causa és un intent més de dificultar la investigació dels fets de l’1-O i contrasta amb la impunitat que va tenir Vox per a exercir d’acusació popular al Tribunal Suprem durant el judici als dirigents independentistes. Vox va utilitzar el judici del Suprem per fer campanya electoral i no va ser expulsada com a acusació particular. 

A banda aquest greuge comparatiu, amb les revelacions dels comandaments de la policia n’hi hauria prou per a actuar contra Nieto si a Espanya hi hagués una justícia independent. Però no passarà.

Pere Martí

Joan A. Forès