Benvolguts,
Quan
el PSOE tenia presos polítics i els presentava a les eleccions per
alliberar-los
En aquell
moment el partit era exclòs del poder i discutia el sistema polític vigent amb
totes les eines al seu abast
Per: Alexandre Solano
El 1917, el sistema polític de la restauració borbònica
col·lapsava arran de tres crisis entrelligades –militar,
política i econòmica– que feien trontollar els fonaments de l’estat
espanyol de l’època.
En aquest context van sorgir alternatives, com ara l’Assemblea
de Parlamentaris, és a dir, la reunió de diversos diputats i senadors al
marge dels òrgans de l’estat amb la voluntat de proposar reformes estructurals,
entre les quals la de fer net del caciquisme, donar autonomia a Catalunya o
posar fi al bipartidisme imperant. Els parlamentaris eren principalment de
la Lliga Regionalista, socialistes –com ara Pablo Iglesias–,
reformistes, republicans o el futur president Francesc Macià en
qualitat de sobiranista independent.
Poques setmanes més tard, l’agost del 1917, partint d’una
posició més revolucionària, s’executava una vaga general, en un
moment amb molta inflació conseqüència de la Primera Guerra Mundial, que havia
causat l’augment dels preus dels productes bàsics i el desabastiment.
La mobilització, amb el
suport del PSOE, els sindicats (UGT i CNT) i els partits republicans,
s’inspirava en la Revolució de Febrer, a Rússia, que havia fet caure la
monarquia i el sistema polític. La repressió va
ser duríssima, amb una setantena de morts i milers de detinguts.
Per la llibertat dels presos polítics
Entre els empresonats en
qualitat de membres del comitè de vaga hi havia quatre dels principals
dirigents socialistes, Julián Besteiro, Andrés
Saborit, del PSOE, i Francisco Largo Caballero i Daniel Anguiano,
de la UGT. Van ser sotmesos a un consell de
guerra per sedició i finalment el 29
de setembre de 1917 van ser condemnats a cadena perpètua al penal de Cartagena.
Llavors va començar una àmplia campanya popular per
l’amnistia. En aquestes circumstàncies, el PSOE va decidir de
presentar-los tots quatre a les eleccions municipals de l’11 de novembre a la
ciutat de Madrid. La solidaritat envers els
presos va fer que entre tots els candidats socialistes només sortissin elegits
ells.
Mesos més tard, en les eleccions espanyoles del 24 de
febrer de 1918, el PSOE incloïa una altra vegada els quatre presos polítics
dins l’Aliança d’Esquerres, de què també formaven part Pablo
Iglesias i Indalecio Prieto, exiliat a l’estat
francès per no ser detingut després de la vaga general. En aquell moment, els
socialistes eren un partit revolucionari, exclòs del sistema de poder, que fins
i tot defensava la via armada per a assolir els seus objectius.
Els diputats recuperen la llibertat
Com a les eleccions
municipals, els quatre presos polítics van rebre un important suport popular i
van ser triats com a diputats. Concretament,
Besteiro s’havia presentat per Madrid, Saborit per Ovieu, Anguiano
per València i Largo Caballero per Barcelona.
També entraven a les corts Indalecio Prieto i el cap del PSOE, Pablo
Iglesias, l’únic diputat socialista entre el 1910 i el 1918.
Prieto, ja amb la immunitat
parlamentària, tornava de l’exili a prendre la seva acta de diputat, mentre que
s’obria un debat sobre els presos, car la premsa més conservadora defensava que
la immunitat només era vàlida dins el parlament, mentre que la més progressista
posava l’accent en el fet que la tasca dels diputats va més enllà. A més, diversos intel·lectuals, com ara Gabriel
Alomar, Manuel García Morente o Gumersindo de
Azcárate en una campanya van mostrar el seu suport públic als presos.
L’escàndol de mantenir
empresonats els diputats, que havien d’exercir la seva responsabilitat envers
els votants, i el debat sobre l’abast de la immunitat va forçar finalment a una amnistia el
8 de maig de 1918 i els presos polítics van prendre possessió dels escons
deu dies més tard. Finalment, el 24 de maig, per primera vegada al
congrés es regulava de manera minuciosa el
procediment de relació entre immunitat i els suplicatoris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada