diumenge, 8 de desembre del 2019

07/12/2019. Jordi Goula. Ens escanyen l’economia una mica més. La inversió pública a Catalunya el primer semestre d'enguany cau d'un 9% i és l'11,8% del total executat per l'estat espanyol, quan l’aportació al PIB és del 19,2%. El 2019 Madrid es convertirà en la primera economia regional de l’estat espanyol, per damunt de Catalunya, segons alguns pronòstics. El sorpasso seria el segon del segle i es produiria gràcies a la millor resistència de l’economia madrilenya a l’alentiment mundial, segons estimava la setmana passada el servei d’estudis del BBVA en una presentació a la capital espanyola. Què passaria, per exemple, si l’entorn en què es mouen i treballen les empreses catalanes fos millor? Carreteres més bones, trens més ràpids, millors connexions amb l’exterior…? Segurament continuaríem essent més vulnerables per la indústria, però, ves a saber, potser alguna cosa hauria canviat. Certament, el Corredor Mediterrani, la Rodalia de Catalunya, la B-40 Abrera-Terrassa i l’ampliació i finalització de la L-9 del metro són només algunes de les infraestructures més rellevants que acumulen retards ‘que fan perillar la competitivitat de l’economia catalana. Les obres evolucionen molt lentament o estan, fins i tot, aturades’.


Benvolguts,

Vegem amb detall què ens passarà en l’economia a partir d'ara:


La inversió pública a Catalunya el primer semestre d'enguany cau d'un 9% i és l'11,8% del total executat per l'estat espanyol, quan l’aportació al PIB és del 19,2%


Ens escanyen l’economia una mica més.

Per: Jordi Goula

 07/12/2019  21:50

El 2019 Madrid es convertirà en la primera economia regional de l’estat espanyol, per damunt de Catalunya, segons alguns pronòstics. El sorpasso seria el segon del segle i es produiria gràcies a la millor resistència de l’economia madrilenya a l’alentiment mundial, segons estimava la setmana passada el servei d’estudis del BBVA en una presentació a la capital espanyola. És possible. Ja ho veurem. Però allò que m’interessa de la ponència és això de la millor resistència a l’alentiment. És cert que la té, perquè l’economia catalana és més basada en la indústria, la qual cosa la fa molt més vulnerable als cicles econòmics. Però hi ha més elements que, a còpia de repetir-los cada any, semblen normals i no ho són. Què passaria, per exemple, si l’entorn en què es mouen i treballen les empreses catalanes fos millor? Carreteres més bones, trens més ràpids, millors connexions amb l’exterior…? Segurament continuaríem essent més vulnerables per la indústria, però, ves a saber, potser alguna cosa hauria canviat.

No cal anar més lluny. Dimecres passat, el Foment del Treball es queixava del greuge del dèficit de la inversió en les infrastructures catalanes, que ja al juliol avaluava en 28.000 milions d’euros i qualificava de ‘vergonyós’. El president, Josep Sánchez Llibre, deia que ‘la inversió en infraestructures se situa en mínims històrics i mostra un balanç decebedor aquests últims quatre anys’. Certament, el Corredor Mediterrani, la Rodalia de Catalunya, la B-40 Abrera-Terrassa i l’ampliació i finalització de la L-9 del metro són només algunes de les infrastructures més rellevants que acumulen retards ‘que fan perillar la competitivitat de l’economia catalana. Les obres evolucionen molt lentament o estan, fins i tot, aturades’.
Final del formulari
Bé, ara és el Foment, ahir la Cambra de Contractistes, abans-d’ahir la Cambra de Comerç… Totes les institucions catalanes –i ja fa molt temps– denuncien l’abandonament en què l’estat espanyol ha deixat les nostres infraestructures mentre afavoria clarament unes altres. Els uns ho han dit més clar i els altres menys, però tots ho han denunciat. Potser és bon moment per a recordar que al mes de juliol passat la Direcció General de Pressupostos de la Vice-presidència de la Generalitat va elaborar un excel·lent anàlisi, Les inversions de l’Estat a Catalunya. Una anàlisi dels nivells d’execució, en què s’estudiava a fons i –el punt més important– es quantificava el problema, amb especial incidència en el període 2015-2018.
Arran de tot això ara me l’he tornat a mirar i m’he adonat d’un fet que m’havia passat per alt i que és molt important, precisament amb relació al primer paràgraf d’aquest article. Sabíeu que des del 2004 el Pressupost Generals de l’Estat espanyol (PGE) que es presenten al Congrés per a ser aprovats destinen més inversions a Catalunya que no pas a Madrid? Aquí, habitualment, quan es presenten ens fixem i protestem –amb tota la raó– que la part que ens assignen és més baixa que no ens tocaria per aportació de riquesa, població, pagament d’impostos… però sempre tenen poden respondre que a Madrid passa igual i no es queixen. Això és molt important perquè és amb aquesta dada pressupostada que els mitjans de comunicació fan els titulars. I no és la bona. Després, quan es fa pública l’execució real de les inversions, ja no és notícia d’actualitat i passa sempre sense pena ni glòria…
Però fixem-nos en aquests últims quatre anys. Segons l’informe de la Generalitat, en el conjunt del període 2015-2018, les inversions previstes a Catalunya han estat d’un 12% del total regionalitzat, mentre que l’execució ha estat només d’un 10,5%. Aquestes xifres contrasten de manera important amb les de Madrid, on les inversions previstes eren d’un 9,7% i les realment liquidades d’un 14,7%.
Potser ho veurem més clar en valors absoluts. Aquests quatre anys a Catalunya s’han invertit 1.571 milions menys dels previstos d’entrada i a Madrid n’han invertit 521 milions més. És a dir, quan sortien els PGE ens deien que no hi féssim objeccions, perquè rebíem més diners que no Madrid. I és cert, en el total dels quatre anys, als PGE teníem prevista una despesa de 4.609 milions d’euros i a Madrid de 3.738 milions. Havíem de rebre, doncs, gairebé 900 milions que els altres. Però vet aquí que la realitat –l’execució de les inversions previstes– ha estat molt diferent. En aquests quatre anys hem rebut 3.038 milions i Madrid, 4.258. Sí, la realitat és que dels més de 900 milions prevists s’ha passat a 1.200 menys, en favor de Madrid.
Ras i curt, mentre a Catalunya l’execució real de les despeses durant aquest període ha estat de mitjana un 65,9% del previst, a Madrid ha estat del 113,9%. Ja ho teniu explicat. Això ajuda –entre més–  que Madrid creixi més de pressa. Però ens podem preguntar que passaria si al mateix temps a Catalunya no ens escanyessin tant –també en despesa d’infrastructures? No ho sabem, però de ben segur que les diferències que comenta el BBVA Research potser no serien les que són.
I què passa el 2019? Aquí hem d’anar més amb compte. Les dades que us donaré no són les calculades per la Generalitat, amb la qual cosa la fiabilitat és menor. El càlcul és meu a partir de les dades territorialitzades de l’IGAE (Intervenció General de l’Administració de l’Estat) del Ministeri d’Hisenda espanyol que fa publiques dues vegades a l’any. Una, la referida a la meitat de l’exercici, que es publica el 30 de setembre, i l’altra, amb les dades finals de l’exercici. Enguany hi ha una dificultat afegida. Com sabeu, per a l’exercici 2019 no s’ha aprovat el pressupost, i s’ha prorrogat el corresponent al del 2018. No obstant això, l’annex d’inversions reals no es prorroga d’un exercici a un altre i, a conseqüència, només es disposa d’una xifra inicial (en diuen crèdit) aprovada per a inversions reals, però no de la seva distribució geogràfica corresponent. És a dir, sabem el total del pressupostat per a l’exercici i per a tot l’estat, però no per a cada comunitat autònoma.
La primera cosa que es veu és que enguany les inversions globals es materialitzen més a poc a poc que no l’any passat. Una de les raons podria ser que l’estat espanyol gasta més que no és previst, després de la pujada de pensions i sous de funcionaris i que té una recaptació menor en alguns impostos com ara l’IVA, la qual cosa fa que es retalli la despesa per la banda que fa ‘menys mal’ –perquè no genera protestes socials–  és a dir, per la via d’invertir menys. El cas és que el 30 de juny la despesa inversora executada era del 20,1% del total anual previst. El 2018 en aquesta mateixa data era del 24,1%. Finalment, l’any passat l’execució final del pressupost d’inversions va ser del 75%. Enguany serà igual? Em temo que serà inferior.
No sabem, doncs, què és previst per a Catalunya i Madrid. Però sí que sabem que aquí el primer semestre s’han executat uns 286 milions i a Madrid uns 333. Això va en la mateixa línia dels altres anys, car aquí hem rebut l’11,8% de la inversió total regionalitzada i Madrid el 13,8%. En tots dos casos, menys que l’any passat. El 2018, al mes de juny, els percentatges eren de l’11,4% i del 15%, respectivament, que finalment van ser, en tancar l’exercici, del 10,4% i del 15,6%. És a dir que, en el segon semestre aquí la participació en el total va baixar i a Madrid va pujar. Esperem que el segon semestre d’enguany no hagi mantingut la tendència negativa per a nosaltres de l’any passat. El 30 de juny, de moment, Madrid havia rebut uns 47 milions més que Catalunya, un 16,4% més.
Per tant, sembla un any més que continuarem castigats amb percentatges d’inversió molt llunyans que no ens tocarien i necessitaríem perquè l’economia funcionés millor. Això no fa més que augmentar el dèficit d’inversions que arrosseguem any rere any i que on més es palesa –és notícia dia sí, dia també– és en el mal funcionament dels trens de rodalia. Si voleu tenir més informació del munt d’obres pendents de resolució, podeu consultar la web del Foment del Treball i cercar el Catàleg d’infraestructures bàsiques pendents d’executar a Catalunya. CAT-100. Grup de Treball Foment Infraestructures i Equipaments. Versió juny 2019. Un consell, no el consulteu si no us voleu posar de mal humor…
Jordi Goula

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada