Benvolguts,
Vegeu l’article de l’Odei Etxearte, on explica fil per
randa el darrer Congrés d’ERC:
ERC
posa el PSOE entre Luxemburg i la paret
El
congrés consagra l'estratègia d'acumulació de forces i no descarta la via
unilateral
Per: Odei A.-Etxearte
21.12.2019 15:30
ERC transita definitivament cap a una estratègia
d’acumulació de forces per a construir la República. En aquesta nova etapa
de priorització del diàleg, aprofitarà l’escletxa que ha obert el 10-N per negociar la
investidura de Pedro Sánchez si el PSOE mou fitxa respecte d’Oriol
Junqueras i es forma una taula que permeti d’abordar una solució del
conflicte polític.
Amb les negociacions congelades tot
esperant un gest de l’advocacia general de l’estat espanyol per acatar la
sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ERC ha
aprofitat el congrés nacional per a redoblar la pressió sobre el PSOE i
exigir-li que posi fi a la repressió. Era un
congrés plàcid internament i especialment anòmal per la realitat de tenir el
president del partit a la presó i la secretària general a l’exili. Una situació organitzativa complicada que creuen que
els legitima encara més a l’hora d’insistir a establir una negociació real amb
Madrid que porti a la resolució del conflicte polític.
Amb 558 vots en favor, 20 en contra i 19
en blanc el 28è congrés nacional ha aprovat una ponència política que consagra el tomb estratègic després de l’experiència de
la tardor del 2017 i l’incardina amb l’herència del projecte de Junqueras per a
convertir ERC en la força hegemònica de l’independentisme travessant les fronteres
electorals, abans infranquejables, dels no convençuts.
ERC s’ha reafirmat en la construcció de ‘majories
àmplies’ per a avançar cap a la independència i prioritza la consecució d’un
referèndum acordat. També ha deixat oberta la via unilateral sense esmentar-la
explícitament: no descarta ‘qualsevol camí democràtic i pacífic’ per a assolir
la independència, encara que no en sigui la prioritat estratègica.
Possible investidura abans del 5 de gener
L’aplicació de la sentència de Luxemburg i les
negociacions amb el PSOE han capitalitzat els discursos polítics
de Marta Rovira i Pere Aragonès, que han exigit al govern espanyol que aturi la repressió i
negociï una amnistia per a establir un diàleg real, mentre Junqueras qualificava d’inevitable un altre
referèndum. Fonts d’ERC han apuntat que, si el PSOE fa un gest amb la petició de l’advocacia
de l’estat perquè s’acati el TJUE i s’acorda la formació d’una taula
de diàleg entre els dos governs, el debat d’investidura es podria produir
entre el 27 de desembre i el 4 de gener. Abans de la votació
definitiva, ERC ha de convocar el consell nacional perquè ratifiqui
l’hipotètic acord.
En tot cas, l’exigència és
clara: només es pot obrir una nova etapa després de les eleccions del 10-N ‘si la política desplaça la repressió’. Precisament avui la vice-presidenta
del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, ha
assenyalat que el Tribunal Suprem ha d’acatar el pronunciament
del TJUE. ‘Sigui quina sigui la
sentència, també aquesta sentència obliga el nostre Tribunal Suprem’,
ha al·legat. [A buena hora mangas verdes].
La secretària general d’ERC, Marta
Rovira, intervé per videoconferència al congrés d’ERC. Fotografia: Albert
Salamé
La via unilateral, oberta
El títol de la ponència
política aprovada en resumeix
l’essència: ‘Enfortim-nos per tornar-hi; enfortim-nos per guanyar.’
ERC es
decanta definitivament per la via negociada i l’eixamplament de la majoria
independentista, combinades amb un procés per a reforçar les legitimitats
internes i externes de l’independentisme. Tanmateix, preveu
la possibilitat de convocar un referèndum sense l’acord amb l’estat espanyol i
no descarta la via unilateral, car deixa oberta la possibilitat d’aconseguir la
independència per ‘qualsevol camí democràtic i pacífic’. ERC assumeix que serà la correlació de forces amb l’estat
espanyol que portarà l’independentisme a avançar per una via o una altra. Per
això, després d’haver afirmat que mai no renunciaran als drets establerts per
la legalitat internacional, fixen que ‘caldrà estar atents a possibles nous
escenaris que permeti de transitar cap a la independència’.
La direcció del partit va incorporar aquesta fórmula en
el procés de negociació de les esmenes presentades per la militància, i ha
arribat al congrés sense grans esculls oberts i amb l’executiva
renovada el setembre, quan van elegir Pere Aragonès com a coordinador
nacional i Marta Vilalta com a secretària general adjunta, exercint de dirigents mirall de Junqueras i Rovira.
El text estratègic ha arribat al congrés només amb quatre
esmenes vives de les 475 registrades, i han
estat refusades per una àmplia majoria. Una, presentada pels
crítics del Col·lectiu Primer d’Octubre, insistia en la via unilateral sense
citar-la, i proposava d’explorar ‘totes les vies democràticament possibles’.
Una segona usava la mateixa expressió i proposava una limitació temporal per a
la via pactada. Una tercera parlava de l’espoliació fiscal de Catalunya, el
País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord, i una quarta defensava que ERC
fes costat a iniciatives que avancin en la creació de diverses Repúbliques a la
península Ibèrica, com ara un referèndum que permetés de dissoldre la
monarquia. Tanmateix, no n’hi ha cap que s’hagi aprovat.
El document estratègic aprovat perfila tres camins
per a aconseguir un referèndum d’independència. El primer, la via pactada amb l’estat
espanyol, que admet que és molt complicada en vista de les ‘negatives
reiterades’. El segon és una votació forçada a partir de la desobediència
civil i mecanismes de lluita no violenta alhora que es guanya
suport electoral i s’enforteixen les institucions catalanes. El tercer seria una nova convocatòria
sense acord amb l’estat espanyol i, si és possible, amb ‘complicitats internacionals’.
ERC també ha aprovat una reforma dels estatuts. De
les vuit esmenes que havien arribat vives al congrés, set han estat tombades i
una retirada. El canvi més rellevant és que s’estableix una clàusula pensada per
a Junqueras i Rovira que els exclou de la limitació de dotze anys de mandat per
a exercir els càrrecs. La reforma preveu que el termini se suspengui en cas que
no hagin pogut ‘desenvolupar plenament les seves funcions per causes alienes a
la seva voluntat i a l’organització’.
Odei
A.-Etxearte
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada