dijous, 12 de desembre del 2019

01/12/2019. José Antich. La mala digestió del fals relat. Començo a notar que són legió els que se senten al·ludits i amb el cul en l'aire per les memòries de Mariano Rajoy explicant, amb tota contundència, que hagués aplicat el 155 de la Constitució en tots els supòsits aquells dies finals d'octubre de 2017. Rajoy no necessitava un pla B perquè el seu era el pla A: posar punt i final a la humiliació que havia suposat l'1 d'octubre, el desconcert institucional que es va produir i els passos cap a la independència de Catalunya. L'embolcall del poder és tan enorme i abassegador que en un moment de tan extrema dificultat econòmica dels grans diaris de paper qualsevol relat s'obre pas amb unes facilitats impensables temps enrere. Ho veiem diàriament encara que l'allau informativa de notícies en contra sembri dubtes sobre la veracitat de les coses. Ho acabem de veure en el judici del procés amb un reiterat missatge de l'Estat entossudit en anomenar cop d'estat i de rebel·lió uns fets que mai no ho van ser i unes acusacions de sedició que trontollen a Europa.


Benvolguts,

Vegem l'Editorial del José Antich del dia 1 de desembre d'enguany:


La mala digestió del fals relat

Barcelona. Diumenge, 1 de desembre de 2019

Editorial

   
Començo a notar que són legió els que se senten al·ludits i amb el cul en l'aire per les memòries de Mariano Rajoy explicant, amb tota contundència, que hagués aplicat el 155 de la Constitució en tots els supòsits aquells dies finals d'octubre de 2017. Rajoy no necessitava un pla B perquè el seu era el pla A: posar punt i final a la humiliació que havia suposat l'1 d'octubre, el desconcert institucional que es va produir i els passos cap a la independència de Catalunya.

Hi va haver un relat fake que es va implementar des del deep state amb la complicitat i tota la força de polítics, mitjans de comunicació, editorialistes, opinants i amanuenses diversos que consistia a donar carta de naturalesa al fet que si el Parlament no proclamava la independència el 155 de la Constitució quedaria a l'armari. Avui sabem que aquest relat, del qual participava òbviament a més del PP governant el PSOE de Pedro Sánchez, només buscava paralitzar Puigdemont i Junqueras ja que Rajoy havia passat de pantalla.

L'embolcall del poder és tan enorme i abassegador que en un moment de tan extrema dificultat econòmica dels grans diaris de paper qualsevol relat s'obre pas amb unes facilitats impensables temps enrere. Ho veiem diàriament encara que l'allau informativa de notícies en contra sembri dubtes sobre la veracitat de les coses. Ho acabem de veure en el judici del procés amb un reiterat missatge de l'Estat entossudit en anomenar cop d'estat i de rebel·lió uns fets que mai no ho van ser i unes acusacions de sedició que trontollen a Europa.

És tal la força del relat únic que aquest dimarts, per exemple, es premiarà en un acte del diari ABC, amb presència dels borbons, una vinyeta publicada al mateix diari relativa a la persecució que es va produir dels professors de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. A la vinyeta apareix un nen assegut al seu pupitre, amb la mà aixecada, sobre qui es projecta l'estàtua de la llibertat de Nova York i una veu que pregunta: Que aixequin la mà els fills de guàrdia civil. El Premi Mingote es lliura —així figura al web de la Casa Reial— "per la seva evocació de la lluita per la llibertat de tots que fa el benemèrit cos".

El tema de fons no és que l'ABC premiï la Guàrdia Civil, que és en l'ADN del diari, i tampoc que el guardó el lliuri Felip VI. Sinó que s'esculli una vinyeta que respon a fake news i que només va formar part d'una campanya de descrèdit de l'escola catalana. Després d'acusacions infundades, algunes avalades per la Fiscalia, dos jutjats de Martorell van acabar arxivant a l'estiu les greus denúncies contra els professors. Aquesta circumstància invalida per si sola que es premiï una vinyeta d'un relat fals. Però això a qui li importa?

José Antich


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada