Benvolguts,
En aquest Bloc només havíem comentat un sol article del
blogaire del directe.cat Jaume Meneses.
Era un article magnífic sobre Mas, Junqueras i la intransigència, del passat dia
dels innocents.
Avui continua amb el seu discurs amb els mateixos personatges
i els mateixos temes i tampoc sense solucions al nostre problema principal.
Abans el problema era com aconseguir la independència. Avui és com treure’ns de sobre els polítics
ineptes que vàrem escollir en un moment d’eufòria i escollir-ne uns altres de
menys enzes i més efectius. Ho hem de
reconèixer: La vàrem cagar!
L’article anterior:
11.1.2015. 16:09 H
Jaume Meneses
Carta als nostres polítics. A què jugueu?
A qui voleu enganyar?
Acord, CiU, ERC,
Independència, Junqueras, Mas, PSC
Acord! Ara o mai!
Acord, CiU, ERC,
Independència, Junqueras, Mas, PSC
Fa dos anys (gener
2013) vaig escriure en aquest diari un article titulat: "Tenim uns
polítics que no ens els mereixem", on criticava que els polítics d'un
partit ics no troben mai bé, tot el que fan i diuen els altres partits. Mani
CiU, mani el PSC o mani qualsevol tripartit.
Actualment, veient com
van passant els dies i les setmanes, repetiré unes paraules del citat article:
"No entenc com els nostres polítics s'estan carregant el somni de molts
catalans. Anys esperant, després de quaranta anys de dictadura, l'arribada de
la democràcia i havent passat quasi quaranta anys més, veiem el poc que hem
avançat"
Això ho vivim aquestes
últimes setmanes en veure que costa Déu i ajuda, posar-vos d'acord per a
convocar les eleccions plebiscitàries, que més que una consulta directa al
poble per obtenir la nostra independència, és una lluita particular dels
vostres partits respectius (prescindint del poble) mirant només el benefici
propi per veure qui és més guapo; i si a més traieu del panorama polític al
partit contrari, millor tenir-lo fora que de possible company de viatge. Ai!
Pot més l'enveja al contrari i tenir poder, que mirar pel conjunt del país.
Sempre igual. Vergonya hauríeu de sentir!
I així aneu gastant el
temps passant els anys predicant il·lusions, fent volar coloms i engegant
somnis, que després d'organitzar grans saraus per part de la societat civil,
feu veure que la cosa és un compromís seriós amb el poble, però a continuació
tanqueu aquestes il·lusions i aquests somnis en un calaix amb pany i forrellat.
Penseu, ja vindran al
cap d'uns anys o segles, altres catalans que trauran el forrellat del calaix i
es diran: mira els avantpassats nostres com distreien al personal! I si són
intransigents, tossuts i cagadubtes com vosaltres (que ho seran, ja que la
història es repeteix), tornaran a posar el forrellat i tal dia farà un any.
Com pot ser que davant
la possibilitat d'aconseguir la nostra llibertat i d'alliberar-nos de
l'opressor, no sigueu capaços de trobar un acord per gaudir d'aquesta
llibertat? Quina comèdia més galdosa vau interpretar Convergència i Esquerra
Republicana (representats pel president Mas i el cap de l'oposició Junqueras)
convidant-vos a les vostres respectives conferències, per fer tots els papers
de l'auca. Primer parlo jo i tu vens a escoltar el que dic i després parles tu,
i vinc jo a escoltar el que tu dius. Tot plegat perquè, si després sou
incapaços de posar-vos d'acord?
El primer convidat no
aplaudeix el que diu el primer conferenciant, i el segon convidat es passa la
conferència, prenen moltes notes del segon conferenciant, no sabem amb quin
motiu, ja que després de tanta xerrameca cadascú va pel seu costat.
Ja pensava que no us
posaríeu d'acord a la primera reunió concertada, però que després d'unes
quantes entrevistes "el més calent encara sigui a l'aigüera", i pels
mitjans en deixeu anar "una de freda i una de calenta", demostra una
vegada més que la vostra sintonia en l'afer de la nostra independència està en
via morta, i començo a dubtar si el vostre compromís amb la societat catalana
és veritable o tot el que heu promès i heu dit ha sigut un gran engany.
Quina vergonya de
polítics!
No sou CiU i ERC els
únics que desentoneu en aquesta important fita que volem assolir. Què dir de
vosaltres els del PSC, que hauríeu d'estar al costat dels sobiranistes, i esteu
obsessionats amb una Catalunya federada amb l'opressor i així complaure la veu
de l'amo, o al PSOE que és el mateix?
Un PSC, que si
aixequés el cap en Pallach i companyia, se'n farien creus de l'evolució que ha
tingut el partit des de bon començament fins al dia d'avui.
I que hem de dir de
INV? Hauríeu d'estar fent pinya amb els que volen una Catalunya independent, i
us veig - a tu set-ciències de l'Herrera i a la teva companya la bleda Camats -
com si fóssiu una espècie mutant, ja que us heu carregat el pensament i la
ideologia de l'antic i prestigiós partit que era el PSUC, després us vau apuntar
a l'ecologisme per què era moda, a continuació us afegíreu al dret a decidir i
al sobiranisme per després anar en direcció contrària, últimament heu volgut
fer pactes amb Procés Constituent - fracassant en l'intent - i ara heu caigut
en la desesperació i aneu darrere de Podemos.
En fi un partit en
davallada constant. No trigarem a veure't, Herrera, amb "coeta" i
així potser convenceràs al "coeta major", Pablo Iglesias, per què
t'aculli sota la seva protecció.
Uns altres que esteu
embolicant la troca sou vosaltres els de la CUP. Perquè poseu impediments a
dojo i no esteu d'acord en res, per aconseguir la independència? Molta abraçada
de cara a la galeria, però res, comèdia de pa sucat amb oli. Ara resultarà que
els més independentistes (ERC i CUP), només veuen problemes a tot arreu per
arribar a un acord amb el President. Tampoc és que defensi al Sr. Mas, però
l'un o els altres dos heu de cedir per arribar a bon port. A mi tant me fa, que
sigui CiU, ERC o la CUP que cedeixi, però poseu-vos d'una vegada d'acord,
punyeta!!!
Preguntaria als
seguidors del tele-predicador i profeta de la "coeta", a aquests que
aneu sempre en samarreta i ensenyeu el número que gasteu de sandàlies, als
arribistes d'INV que us apunteu al possible guanyador, i a la monja i l'economista
que prediquen en el desert, si tots vosaltres no esteu practicant una demagògia
que esparvera! Dieu que teniu la solució a tots els problemes socials que estem
patint; que si maneu vosaltres, tot se solucionarà, viurem millor i que per
això voleu fer fora als actuals manaires. Santa innocència! En parlar així, no
crec en vosaltres com tampoc crec els predicadors de què si aconseguim ser
lliures i la nostra independència, tot serà bufar i fer ampolles, per què des
que el món és món, aquest ha millorat en molts aspectes però sempre han existit
mancances i diferències entre els humans i sempre n'hi haurà per molt que dieu
que vosaltres teniu la solució i els altres no.
Fa pocs dies en
començar l'any dèiem: Any nou vida nova! Jo sempre he dit: Any nou vida vella!
No heu llegit història?
O és que a
l'antiguitat no hi havia esclaus i homes lliures? A l'edat mitjana no existien
diferències entre els senyors feudals i els serfs? Més endavant no hi havia els
nobles i el burgès? I ara no hi ha la lluita entre el capitalista i l'obrer?
Malgrat que en totes
aquestes etapes de la història hem anat millorant, el que m'emprenya és la
demagògia que feu servir tots plegats prometent solucions a dojo, quan en
realitat el que voleu és manar i que la mamella ragi uns quants anys, pel
vostre i únic benefici, i al poble que el donin pel sac.
Actualment, l'únic que
contempleu els que us considereu d'esquerres, és tornar a constituir un altre
tripartit per a fer fora, als que vosaltres afirmeu que no fan res i el poc que
fan ho fan tot malament. Però no recordeu el temps en què vau estar al govern
d'aquí i al govern central manava el PSOE, que vau començar vosaltres fent
retallades? No recordeu com vau deixar Catalunya, econòmicament parlant?
També és demagògia,
prometre que amb la independència de Catalunya, en començar de zero, no hi
haurà corrupció. Desenganyeu-vos, n'hi haurà menys de bon començament, però per
molt control que pugueu exercir, al cap d'un temps es tornarà a descobrir i
parlar de corrupció. Un problema que barreja el poder amb els diners, no faríeu
net ni en cent anys que estiguéssiu manant, tan si us anomeneu d'esquerres com
de dretes. Tota la història de la humanitat està ple de corrupció i vosaltres
dieu tenir la solució? Si fins i tot al Vaticà hi ha corrupció, malgrat que
allí, fins i tot diuen que Déu té la seva influència. No fotem!
Malgrat tot, polítics
de tots els partits sabent que amb la nostra independència i disposant de molts
més diners que no pas depenent del govern central, tindríem un estat molt més
ric i que es podrien solucionar molts problemes actuals, preferiu barallar-vos
amb banals discussions sense arribar a cap acord, a veure qui agafa un tros més
gran d'aquest pastís que entre tots vosaltres esteu malbaratant, per a gaudi
dels unionistes.
Evidentment com deia a
l'article de fa dos anys, tenim uns polítics que no ens mereixem. Ni mai que
haguéssiu arribat a polítics, ja que ni percebeu les necessitats públiques ni
sabeu satisfer-les, tal com va dir el poeta i dramaturg alemany, Friedrich von
Schiller (1759- 1805) :
"L'èxit polític
és per aquells que perceben les necessitats públiques i saben
satisfer-les"
11.1.2015. 16:09 H
Jaume Meneses
I l’article de fa dos
anys:
3.1.2013. 17:48 h
Jaume Meneses
Tenim uns polítics que no ens els
mereixem
etiqueta Ballarín,
Cama, Claveguera, Collboni, Millo, Mossèn, Oposició, Polítics, Rates
Són com rates de clavaguera
Amb aquestes paraules acabava el seu article
setmanal Mossèn Ballarin, publicat fa uns mesos a El PuntAvui : "...els
nostres s'espinyen per carallotades. Covards amb els forans, a casa ens
barallem com rates de claveguera"
Gran notícia! Per a
llançar les campanes al vol! Ahir a El PuntAvui s'hi podia llegir : "L'oposició
critica el discurs social de Mas per incoherent". Per a no
variar la pel·lícula ja l'hem vista,
sempre és la mateixa.
No entenc com els
nostres polítics s'estan carregant el somni de molts catalans. Anys esperant
després de quaranta anys de dictadura l'arribada de la democràcia, i veiem quan
ja han passat quasi uns altres quaranta anys més, el poc que hem avançat. Per
que a vegades, sembla que els nostres polítics vagin tots a l'uníson per a
defensar aquesta dissortada pàtria, com en les manifestacions del juliol del
2010 o la del 11 de setembre de l'any passat, però després la majoria
d'actuacions i declaracions que fan veiem com només van a la seva, en benefici
del seu partit o del seu propi.
Ni en aquests temps
potser històrics sabeu caminar tots junts, deixant a banda els que ja sabem?
On és "l'oposició
constructiva" que sempre prometen els perdedors de les eleccions? Com
recorden els nens petits. Us hi heu fixat que quasi sempre diuen que no, a tot?
Poques vegades diuen sí!. Doncs els polítics fan igual, troben mal fet tot el
que proposa i fa el govern que hi ha al davant del país. I això sempre és així,
manin uns o altres. Oposició constructiva es dir no a tot? Suposo que alguna
cosa deuen fer bé... És molt fàcil criticar quan governa un altre.
En aquesta crítica
tothom s'hi apunta. Un que dóna lliçons per a resoldre els problemes de
Catalunya, és el Sr Collboni del PSC. Ja hem vist com els resolgueren quan van
estar manant els dos tripartits que s'inventaren. Molt parlar del bon fer i
resoldre problemes, però tot és mentida ja que ni tan sols han sabut arreglar
els del seu partit que sembla una "olla de grills", amb la diferència
que els seus són molt més petits que no pas els de tot Catalunya.
Un altre visionari és
el Sr Millo del PP, que critica les retallades del govern català. S'ha de ser
hipòcrita! I les retallades del govern central amb majoria absoluta del PP, no
són criticables? O és que unes són correctes i ben fetes, i les del govern
català les mana el diable? Entre les seves queixes també diu, que el missatge
social ha d'incloure "mesures per crear ocupació, eradicar la pobresa o
fomentar cohesió" Sí, sí.., ho heu llegit bé! Quina barra! Sr. Millo parli
amb el seu cap de Madrid, i expliqui-li com es fa tot això que demana al govern
d'aquí, ja que ell és el primer de no incloure'l en el seu missatge social. No
crec que el govern de Madrid hagi creat massa ocupació ni fomenti la cohesió.
Iniciativa també hi
posa el seu granet de sorra. De que es queixen ara? Van tenir la seva
oportunitat i en part tenen la culpa que ara s'hagin de fer retallades, doncs
ens ho van deixat tot com un drap brut. I com sempre volen ser els dolents de
la pel-lícula, ara surt el Sr Herrera o ara surt la Sra Camats. Aquesta vegada
toca a la senyora fent de "profeta", i ella soleta sap segur que CiU
"no ha practicat ni practicarà" conceptes com benestar i justícia.
Una altra que va formar part del tripartit i es queda tan ample donant lliçons
Per no deixar de
criticar també C's hi diu la seva. Ells que no han estat mai al govern,
m'agradaria (bé, és un dir doncs no m'agradaria), veure que farien en una
situació com l'actual. Segur que governarien pitjor, ja que només veient les
seves cares fan por. Són tots uns demagogs com en Lerroux i ja sabem com va
acabar aquest personatge.
I els de la CUP, què
cal dir? El David Fernández abans de les
eleccions contestant a una pregunta sobre el que oferien ells que no oferien
altres partits, deia : "...no tenim cap vareta màgica..., ho fem entre tots
o no ens en sortirem, cal compromís i responsabilitat de tothom" Com que
també critica el discurs social del Sr. Mas, no sé que enten ell per aquest :
"ho fem entre tots o no ens en sortirem"
Si d'això es tracta,
"fer-ho entre tots" per aconseguir la nostra llibertat i poder millorar
totes aquestes mancances que actualment estem patint. Criticant i trobant-ho
tot malament no avançarem mai
Encara que sabem que
la coalició Convergència-Unió acabarà malament, esperem que el pacte de govern
signat per CiU i ERC no acabi com el rosari de l'aurora. Que vist com funciona
la nostra democràcia no ens hauria d'estranyar.
L'any passat a
propòsit del tsunami del Japó vaig llegir en una notícia, que als nens de ben
petits a les escoles els hi ensenyen que quan es tracta d'ajudar davant una desgràcia,
de solucionar un problema o d'aconseguir un fi, primer és tot el col-lectiu de
la societat i en segon lloc el particular de cadascú. Que lluny aquest
ensenyament, del que es practica a casa nostra, "primer jo, i després els
altres". Parlo dins del món de la política, doncs a la societat civil quan
se'ls hi demana solidaritat, en surt a dojo.
Bé, senyors polítics a
l'hora d'anar plegats, vosaltres aneu criticant-ho tot i qui dia passa any
empeny. I és que tenim uns polítics que no ens els mereixem!
Quina raó teníeu
mossèn, quina raó..., "som com rates de claveguera"
Jaume Meneses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada