diumenge, 11 de gener del 2015

11/01/15. Jaume Meneses. Carta als nostres polítics. A què jugueu? A qui voleu enganyar? Com treure’ns de sobre els polítics ineptes que vàrem escollir en un moment d’eufòria i escollir-ne uns altres de menys enzes i més efectius. Ho hem de reconèixer: La vàrem cagar!

Benvolguts,
En aquest Bloc només havíem comentat un sol article del blogaire del directe.cat Jaume Meneses. Era un article magnífic sobre Mas, Junqueras i la intransigència, del passat dia dels innocents.
Avui continua amb el seu discurs amb els mateixos personatges i els mateixos temes i tampoc sense solucions al nostre problema principal. Abans el problema era com aconseguir la independència. Avui és com treure’ns de sobre els polítics ineptes que vàrem escollir en un moment d’eufòria i escollir-ne uns altres de menys enzes i  més efectius. Ho hem de reconèixer: La vàrem cagar!

L’article anterior:


11.1.2015. 16:09 H
Jaume Meneses
Carta als nostres polítics. A què jugueu? A qui voleu enganyar?
Acord, CiU, ERC, Independència, Junqueras, Mas, PSC
Acord! Ara o mai!

Acord, CiU, ERC, Independència, Junqueras, Mas, PSC
Fa dos anys (gener 2013) vaig escriure en aquest diari un article titulat: "Tenim uns polítics que no ens els mereixem", on criticava que els polítics d'un partit ics no troben mai bé, tot el que fan i diuen els altres partits. Mani CiU, mani el PSC o mani qualsevol tripartit.
Actualment, veient com van passant els dies i les setmanes, repetiré unes paraules del citat article: "No entenc com els nostres polítics s'estan carregant el somni de molts catalans. Anys esperant, després de quaranta anys de dictadura, l'arribada de la democràcia i havent passat quasi quaranta anys més, veiem el poc que hem avançat"

Això ho vivim aquestes últimes setmanes en veure que costa Déu i ajuda, posar-vos d'acord per a convocar les eleccions plebiscitàries, que més que una consulta directa al poble per obtenir la nostra independència, és una lluita particular dels vostres partits respectius (prescindint del poble) mirant només el benefici propi per veure qui és més guapo; i si a més traieu del panorama polític al partit contrari, millor tenir-lo fora que de possible company de viatge. Ai! Pot més l'enveja al contrari i tenir poder, que mirar pel conjunt del país. Sempre igual. Vergonya hauríeu de sentir!

I així aneu gastant el temps passant els anys predicant il·lusions, fent volar coloms i engegant somnis, que després d'organitzar grans saraus per part de la societat civil, feu veure que la cosa és un compromís seriós amb el poble, però a continuació tanqueu aquestes il·lusions i aquests somnis en un calaix amb pany i forrellat.
Penseu, ja vindran al cap d'uns anys o segles, altres catalans que trauran el forrellat del calaix i es diran: mira els avantpassats nostres com distreien al personal! I si són intransigents, tossuts i cagadubtes com vosaltres (que ho seran, ja que la història es repeteix), tornaran a posar el forrellat i tal dia farà un any.

Com pot ser que davant la possibilitat d'aconseguir la nostra llibertat i d'alliberar-nos de l'opressor, no sigueu capaços de trobar un acord per gaudir d'aquesta llibertat? Quina comèdia més galdosa vau interpretar Convergència i Esquerra Republicana (representats pel president Mas i el cap de l'oposició Junqueras) convidant-vos a les vostres respectives conferències, per fer tots els papers de l'auca. Primer parlo jo i tu vens a escoltar el que dic i després parles tu, i vinc jo a escoltar el que tu dius. Tot plegat perquè, si després sou incapaços de posar-vos d'acord?
El primer convidat no aplaudeix el que diu el primer conferenciant, i el segon convidat es passa la conferència, prenen moltes notes del segon conferenciant, no sabem amb quin motiu, ja que després de tanta xerrameca cadascú va pel seu costat.
Ja pensava que no us posaríeu d'acord a la primera reunió concertada, però que després d'unes quantes entrevistes "el més calent encara sigui a l'aigüera", i pels mitjans en deixeu anar "una de freda i una de calenta", demostra una vegada més que la vostra sintonia en l'afer de la nostra independència està en via morta, i començo a dubtar si el vostre compromís amb la societat catalana és veritable o tot el que heu promès i heu dit ha sigut un gran engany.

Quina vergonya de polítics!
No sou CiU i ERC els únics que desentoneu en aquesta important fita que volem assolir. Què dir de vosaltres els del PSC, que hauríeu d'estar al costat dels sobiranistes, i esteu obsessionats amb una Catalunya federada amb l'opressor i així complaure la veu de l'amo, o al PSOE que és el mateix?
Un PSC, que si aixequés el cap en Pallach i companyia, se'n farien creus de l'evolució que ha tingut el partit des de bon començament fins al dia d'avui.

I que hem de dir de INV? Hauríeu d'estar fent pinya amb els que volen una Catalunya independent, i us veig - a tu set-ciències de l'Herrera i a la teva companya la bleda Camats - com si fóssiu una espècie mutant, ja que us heu carregat el pensament i la ideologia de l'antic i prestigiós partit que era el PSUC, després us vau apuntar a l'ecologisme per què era moda, a continuació us afegíreu al dret a decidir i al sobiranisme per després anar en direcció contrària, últimament heu volgut fer pactes amb Procés Constituent - fracassant en l'intent - i ara heu caigut en la desesperació i aneu darrere de Podemos.
En fi un partit en davallada constant. No trigarem a veure't, Herrera, amb "coeta" i així potser convenceràs al "coeta major", Pablo Iglesias, per què t'aculli sota la seva protecció.

Uns altres que esteu embolicant la troca sou vosaltres els de la CUP. Perquè poseu impediments a dojo i no esteu d'acord en res, per aconseguir la independència? Molta abraçada de cara a la galeria, però res, comèdia de pa sucat amb oli. Ara resultarà que els més independentistes (ERC i CUP), només veuen problemes a tot arreu per arribar a un acord amb el President. Tampoc és que defensi al Sr. Mas, però l'un o els altres dos heu de cedir per arribar a bon port. A mi tant me fa, que sigui CiU, ERC o la CUP que cedeixi, però poseu-vos d'una vegada d'acord, punyeta!!!

Preguntaria als seguidors del tele-predicador i profeta de la "coeta", a aquests que aneu sempre en samarreta i ensenyeu el número que gasteu de sandàlies, als arribistes d'INV que us apunteu al possible guanyador, i a la monja i l'economista que prediquen en el desert, si tots vosaltres no esteu practicant una demagògia que esparvera! Dieu que teniu la solució a tots els problemes socials que estem patint; que si maneu vosaltres, tot se solucionarà, viurem millor i que per això voleu fer fora als actuals manaires. Santa innocència! En parlar així, no crec en vosaltres com tampoc crec els predicadors de què si aconseguim ser lliures i la nostra independència, tot serà bufar i fer ampolles, per què des que el món és món, aquest ha millorat en molts aspectes però sempre han existit mancances i diferències entre els humans i sempre n'hi haurà per molt que dieu que vosaltres teniu la solució i els altres no.

Fa pocs dies en començar l'any dèiem: Any nou vida nova! Jo sempre he dit: Any nou vida vella! No heu llegit història?
O és que a l'antiguitat no hi havia esclaus i homes lliures? A l'edat mitjana no existien diferències entre els senyors feudals i els serfs? Més endavant no hi havia els nobles i el burgès? I ara no hi ha la lluita entre el capitalista i l'obrer?
Malgrat que en totes aquestes etapes de la història hem anat millorant, el que m'emprenya és la demagògia que feu servir tots plegats prometent solucions a dojo, quan en realitat el que voleu és manar i que la mamella ragi uns quants anys, pel vostre i únic benefici, i al poble que el donin pel sac.

Actualment, l'únic que contempleu els que us considereu d'esquerres, és tornar a constituir un altre tripartit per a fer fora, als que vosaltres afirmeu que no fan res i el poc que fan ho fan tot malament. Però no recordeu el temps en què vau estar al govern d'aquí i al govern central manava el PSOE, que vau començar vosaltres fent retallades? No recordeu com vau deixar Catalunya, econòmicament parlant?
També és demagògia, prometre que amb la independència de Catalunya, en començar de zero, no hi haurà corrupció. Desenganyeu-vos, n'hi haurà menys de bon començament, però per molt control que pugueu exercir, al cap d'un temps es tornarà a descobrir i parlar de corrupció. Un problema que barreja el poder amb els diners, no faríeu net ni en cent anys que estiguéssiu manant, tan si us anomeneu d'esquerres com de dretes. Tota la història de la humanitat està ple de corrupció i vosaltres dieu tenir la solució? Si fins i tot al Vaticà hi ha corrupció, malgrat que allí, fins i tot diuen que Déu té la seva influència. No fotem!

Malgrat tot, polítics de tots els partits sabent que amb la nostra independència i disposant de molts més diners que no pas depenent del govern central, tindríem un estat molt més ric i que es podrien solucionar molts problemes actuals, preferiu barallar-vos amb banals discussions sense arribar a cap acord, a veure qui agafa un tros més gran d'aquest pastís que entre tots vosaltres esteu malbaratant, per a gaudi dels unionistes.
Evidentment com deia a l'article de fa dos anys, tenim uns polítics que no ens mereixem. Ni mai que haguéssiu arribat a polítics, ja que ni percebeu les necessitats públiques ni sabeu satisfer-les, tal com va dir el poeta i dramaturg alemany, Friedrich von Schiller (1759- 1805) :

"L'èxit polític és per aquells que perceben les necessitats públiques i saben satisfer-les"

11.1.2015. 16:09 H
Jaume Meneses



I l’article de fa dos anys:

3.1.2013. 17:48 h
Jaume Meneses

Tenim uns polítics que no ens els mereixem
etiqueta Ballarín, Cama, Claveguera, Collboni, Millo, Mossèn, Oposició, Polítics, Rates       

Són com rates de clavaguera 
Amb aquestes paraules acabava el seu article setmanal Mossèn Ballarin, publicat fa uns mesos a El PuntAvui : "...els nostres s'espinyen per carallotades. Covards amb els forans, a casa ens barallem com rates de claveguera"

Gran notícia! Per a llançar les campanes al vol! Ahir a El PuntAvui s'hi podia llegir : "L'oposició critica el discurs social de Mas per incoherent". Per a no variar la pel·lícula  ja l'hem vista, sempre és la mateixa.

No entenc com els nostres polítics s'estan carregant el somni de molts catalans. Anys esperant després de quaranta anys de dictadura l'arribada de la democràcia, i veiem quan ja han passat quasi uns altres quaranta anys més, el poc que hem avançat. Per que a vegades, sembla que els nostres polítics vagin tots a l'uníson per a defensar aquesta dissortada pàtria, com en les manifestacions del juliol del 2010 o la del 11 de setembre de l'any passat, però després la majoria d'actuacions i declaracions que fan veiem com només van a la seva, en benefici del seu partit o del seu propi.

Ni en aquests temps potser històrics sabeu caminar tots junts, deixant a banda els que ja sabem?

On és "l'oposició constructiva" que sempre prometen els perdedors de les eleccions? Com recorden els nens petits. Us hi heu fixat que quasi sempre diuen que no, a tot? Poques vegades diuen sí!. Doncs els polítics fan igual, troben mal fet tot el que proposa i fa el govern que hi ha al davant del país. I això sempre és així, manin uns o altres. Oposició constructiva es dir no a tot? Suposo que alguna cosa deuen fer bé... És molt fàcil criticar quan governa un altre.

En aquesta crítica tothom s'hi apunta. Un que dóna lliçons per a resoldre els problemes de Catalunya, és el Sr Collboni del PSC. Ja hem vist com els resolgueren quan van estar manant els dos tripartits que s'inventaren. Molt parlar del bon fer i resoldre problemes, però tot és mentida ja que ni tan sols han sabut arreglar els del seu partit que sembla una "olla de grills", amb la diferència que els seus són molt més petits que no pas els de tot Catalunya.

Un altre visionari és el Sr Millo del PP, que critica les retallades del govern català. S'ha de ser hipòcrita! I les retallades del govern central amb majoria absoluta del PP, no són criticables? O és que unes són correctes i ben fetes, i les del govern català les mana el diable? Entre les seves queixes també diu, que el missatge social ha d'incloure "mesures per crear ocupació, eradicar la pobresa o fomentar cohesió" Sí, sí.., ho heu llegit bé! Quina barra! Sr. Millo parli amb el seu cap de Madrid, i expliqui-li com es fa tot això que demana al govern d'aquí, ja que ell és el primer de no incloure'l en el seu missatge social. No crec que el govern de Madrid hagi creat massa ocupació ni fomenti la cohesió.

Iniciativa també hi posa el seu granet de sorra. De que es queixen ara? Van tenir la seva oportunitat i en part tenen la culpa que ara s'hagin de fer retallades, doncs ens ho van deixat tot com un drap brut. I com sempre volen ser els dolents de la pel-lícula, ara surt el Sr Herrera o ara surt la Sra Camats. Aquesta vegada toca a la senyora fent de "profeta", i ella soleta sap segur que CiU "no ha practicat ni practicarà" conceptes com benestar i justícia. Una altra que va formar part del tripartit i es queda tan ample donant lliçons

Per no deixar de criticar també C's hi diu la seva. Ells que no han estat mai al govern, m'agradaria (bé, és un dir doncs no m'agradaria), veure que farien en una situació com l'actual. Segur que governarien pitjor, ja que només veient les seves cares fan por. Són tots uns demagogs com en Lerroux i ja sabem com va acabar aquest personatge.

I els de la CUP, què cal dir?  El David Fernández abans de les eleccions contestant a una pregunta sobre el que oferien ells que no oferien altres partits, deia : "...no tenim cap vareta màgica..., ho fem entre tots o no ens en sortirem, cal compromís i responsabilitat de tothom" Com que també critica el discurs social del Sr. Mas, no sé que enten ell per aquest : "ho fem entre tots o no ens en sortirem"

Si d'això es tracta, "fer-ho entre tots" per aconseguir la nostra llibertat i poder millorar totes aquestes mancances que actualment estem patint. Criticant i trobant-ho tot malament no avançarem mai

Encara que sabem que la coalició Convergència-Unió acabarà malament, esperem que el pacte de govern signat per CiU i ERC no acabi com el rosari de l'aurora. Que vist com funciona la nostra democràcia no ens hauria d'estranyar.

L'any passat a propòsit del tsunami del Japó vaig llegir en una notícia, que als nens de ben petits a les escoles els hi ensenyen que quan es tracta d'ajudar davant una desgràcia, de solucionar un problema o d'aconseguir un fi, primer és tot el col-lectiu de la societat i en segon lloc el particular de cadascú. Que lluny aquest ensenyament, del que es practica a casa nostra, "primer jo, i després els altres". Parlo dins del món de la política, doncs a la societat civil quan se'ls hi demana solidaritat, en surt a dojo.

Bé, senyors polítics a l'hora d'anar plegats, vosaltres aneu criticant-ho tot i qui dia passa any empeny. I és que tenim uns polítics que no ens els mereixem!
Quina raó teníeu mossèn, quina raó..., "som com rates de claveguera"
Jaume Meneses



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada