Benvolguts,
La setmana passada es va produir una cacicada espanyola (de
qui podia ser si no!) en seu europea que va fer fer el ridícul als proeuropeus
i espero que serveixi per a què a Europa s’adonin del la prepotència, mala fe i
capacitat de tergiversar la història passada i actual que tenen els espanyols
de la casta...
El fet ve de la concessió del Premi Ciutadà Europeu a l’associació SCC, de la qual n’hem
explicat moltes coses, sempre dolentes i traïdores d’un grupúscul que s’atreveix
i té la barra de dir-se Societat Civil Catalana. D’aquesta associació
de la qual en Toni Strubell en dóna més detalls n’hem parlat a bastament en
aquest Bloc: https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8461041599511836317#allposts
Abans de comentar aquesta aberració vaig esperar que alguna ploma amb crèdit en donés la seva opinió i de seguida en Toni Strubell ha reaccionat i n'ha fet un magnífic article:
El descrèdit d'un premi europeu
21/01/15 02:00 - Toni Strubell i Trueta
Àlex Martín
La Cancelleria del Premi
Ciutadà Europeu ha comès un greu error atorgant un premi a SCC si ho ha fet per
europeisme
El Premi Ciutadà
Europeu, que atorga cada any el Parlament Europeu, podria ser una de les eines
més útils per promocionar els valors europeus i la mateixa institució, que
segurament no passa pel seu moment més brillant. Les bases del premi parlen de
promoure idees incloses en el preàmbul de la Carta de Drets Fonamentals de la
UE, entre les quals s'esmenten dues de potencialment contradictòries. Per una banda,
el respecte a la “diversitat de cultures i tradicions dels pobles d'Europa”. I per altra banda, el respecte a les “identitats nacionals
dels estats membres”. Amb la
concessió enguany d'un premi a l'associació Societat Civil Catalana (SCC), i la
negativa a concedir-ne un a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), és evident que
aquesta contradicció ideològica ha estat resolta clarament a favor d'aquesta
darrera idea.
Els defensors de la
concessió del premi a SCC parlen, a les actes de la Cancelleria del Premi
Ciutadà Europeu, de la defensa que suposadament fa aquesta entitat dels valors
europeus. De lluny estant, hom podria imaginar que SCC és una
entitat de gran pes social que s'ha enfrontat a grups euroescèptics i que
s'oposen a l'ideal europeu. Però res no podria ser menys cert. SCC ha tingut com a màxims blancs de la seva
agressiva crítica entitats com ara l'ANC
i OC, que –ara sí– realment tenen un esperit europeista notable i, a més,
representen de debò la societat civil catalana. La Cancelleria del Premi Ciutadà Europeu ha
comès un greu error atorgant un premi a SCC si ho ha fet per europeisme.
El que ha caracteritzat SCC –marca
blanca del neofranquista Somatemps–
és la seva
ideologia nacionalista espanyola, organitzant actes com el del 12
d'octubre. Recordem que entre els seus destacats promotors hi ha el Sr. Javier Barraycoa, que el 8 de
febrer de 2014 va participar en un acte del grup parafeixista Democracia Nacional, en
homenatge a la División Azul de Franco. Poc europeisme democràtic hi
ha aquí. A més a més, tampoc no ajuda a entendre la concessió del premi a SCC
quan descobrim que aquest grup utilitza una editorial que, significativament,
porta el nom d'un oficial nazi de la legió Còndor –Adolf Galland– per a
publicar els seus textos. Ho sap, tot
això, el Parlament Europeu?
Però és potser quan
mirem les incidències i les irregularitats que hi ha hagut en el procés de
concessió d'aquest premi que arribarem a comprendre la magnitud de l'error que s'hi ha
comès. En una sessió marcada per la
ràpida aprovació de la gran majoria de les 47 candidatures guanyadores, resulta curiós que
les deliberacions sobre les espanyoles fossin llargues i ostensiblement
polèmiques. Fixem-nos que la mateixa
presidenta de la Cancelleria del premi, la socialista francesa Sylvie
Guillaume, obre la seva presentació apuntant que la candidatura de SCC “podria ser problemàtica
a causa dels fets que estan passant a la regió espanyola de Catalunya”.
Fins i tot demana que es faci constar en acta les seves reserves davant aquesta
candidatura. Però això no és tot.
També s'hi afegeix el finlandès Olli Rehn, que qüestiona que la Cancelleria s'immisceixi
en el “debat polític català, si el premi s'atorga al candidat”.
Estic convençut que,
més tard o més d'hora, el Parlament d'Europa s'adonarà de l'error que ha estat
la concessió d'aquest premi a SCC. S'ha caigut en el partidisme espanyolista. Entre alguns
eurodiputats, es rumoreja que el PP es volia “revenjar” pel premi concedit a la
PAH l'any passat. Però és evident que l'altre partit nacionalista espanyol, el
PSOE, els ha ajudat de ple. Sigui com sigui, la Cancelleria, sense
adonar-se'n, ha
portat descrèdit a un premi per la ceguesa amb què s'ha doblegat davant una
consigna nacionalista. També pel
desconeixement que ha mostrat de l'ample moviment democràtic, europeu i
alliberador que està recorrent aquest país, contra el qual –ara sí– SCC fa casus belli. La conclusió per força ha de ser que no han donat
un premi a favor d'Europa ni a favor de la democràcia, sinó a favor d'un grup minoritari bel·ligerant
amb les llibertats nacionals de Catalunya que aprofita el nacionalisme d'estat
que practiquen la majoria de partits i mitjans espanyols per obrir-se un espai
de notorietat. És un premi contra la tradició democràtica, la voluntat
parlamentària i el sentiment majoritari d'un dels pobles més europeistes
d'Europa: Catalunya.
Darrera actualització
( Dimecres, 21 de gener del 2015 02:00 )
Joan A. Forès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada