diumenge, 25 de gener del 2015

25/01/15. Salvador Cot. 0,9 segovians, amb pressa. Obrim la polèmica de les construccions desorbitades d’AVEs que des del primer Gobierno Aznar estan delmant l’economia espanyola...

Benvolguts,
Aquest irònic article, ens introdueix al mon de l’especulació de les infraestructures a Espanya. El continuarem amb un repàs de la situació de fallida total de les infraestructures ferroviàries, de la ma en aquest cas de la periodista Gemma Aguilera i la revista El Temps. Introduirem també el concepte de Síndrome d’Estocolm i veurem un vídeo definitiu de com els gestors d’infraestructures gestionen els diners públics...
L’acudit del genial Ferreres pertany a les acaballes de l’etapa del darrer Gobierno socialista, però en la gestió de les infraestructures hi ha molt poca (o cap) diferència amb l’actual. L’acudit esmenta la polèmica de les construccions desorbitades d’AVEs que des del primer Gobierno Aznar està delmant l’economia espanyola. En Germà Bel en la seva obra dedicada a infraestructures Espanya, capital Paris, explica molts perquès d’aquesta gestió que no té en compte la rendibilitat de les infraestructures sinó que té com a única missió a la vida unir tots les capitals espanyoles amb Madrid i de passada no crear infraestructures absolutament necessàries als Països Catalans com el Corredor Mediterrani!
L'article diu que El tren ràpid és un emblema poderós que simbolitza l'Espanya rica i plena que continua estenent la xarxa de forma implacable. Jo més aviat el veig com a emblema del "quiero y no puedo". El temps ens donarà la raó molt aviat... 
Precisament l’estació de Segòvia forma part de la línia Madrid-Santiago. He llegit que aquesta línia amb el ferrocarril convencional d’amplada espanyola és la més deficitària de l’estat perquè no té demanda. No hi ha prou població que la necessiti i la pugui fer rendible. Deu ser per aquest motiu i fidels a la seva fal·lera de llençar diners en obres inútils (ep! Excepte pels Florentinos!) que varen decidir de crear una línia d’AVE, paral·lela a la d’amplada espanyola, que com es pot veure tampoc no té trànsit!

Llegim aquest aperitiu irònic, previ als apunts que seguiran extrets d’El Temps:
0,9 segovians, amb pressa
24/01/15 02:00 - Salvador Cot
Els usuaris de l'AVE de Segòvia de tot un any no omplirien ni un comboi
Cada dia, a les sis del matí, un AVE solitari para a l'esplèndida estació de Segòvia-Guiomar, de nova construcció. Allà hi pugen 0,9 passatgers que, si viuen al centre de la ciutat, ja hauran fet els sis primers quilòmetres del seu viatge en autobús o cotxe particular. Al cap de l'any, tots aquests usuaris (348) estaran a prop d'omplir la capacitat d'un sol comboi, que és de 404 persones. El Temps publica aquesta setmana un reportatge demolidor amb xifres com aquesta.
Tot i això, l'Alta Velocitat Espanyola no genera cap crítica ni polèmica. Tant se val si hi ha crisi i atur o si s'ha disparat el deute públic. El tren ràpid és un emblema poderós que simbolitza l'Espanya rica i plena que continua estenent la xarxa de forma implacable. No importa si els catalans han tancat l'última plaça de toros i reclamen un referèndum; les quatre províncies estan enllaçades i relligades amb el Madrid de l'etern quilòmetre zero. “Atado y bien atado”, deia algú amb veu aflautada.
Un tren llançat a 310 quilòmetres per hora és una bona teràpia per als complexos d'inferioritat nacional d'un país tradicionalment endarrerit. I és per això que la crisi no ha desviat ni un euro d'aquest luxe ostentós i improductiu. Ser espanyol és tenir una estació de gran velocitat a cada capital de província i per això AVE és una de les poques marques comercials que han entrat en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola amb tots els honors filològics.
Espanya va ràpid, Espanya té pressa. D'Atocha a províncies i de províncies a Atocha, frenèticament, com els 0,9 de Segòvia. Qui –que no sigui català– serà tan mesquí per preguntar-se quant costa saber que Madrid és cada cop més a prop?

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada